Feocromocitoma
  | |
| Tipus | tumor neuroendocrí, neoplàsia benigna d'òrgan endocrí i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | oncologia i endocrinologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | hipertensió arterial |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Associació genètica | VHL (en)  , KIF1B, RET (en) , SDHB (en) , TMEM127 (en) , SDHD (en) , GDNF (en) i MAX (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | XH3854 |
| CIM-10 | D35.0 i C74.1 |
| CIM-9 | 227.0, 194.0 i 255.6 |
| CIM-O | 8700/0 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0108602 |
| OMIM | 171300 i 171300 |
| DiseasesDB | 9912 |
| MedlinePlus | 000340 |
| eMedicine | 379861 i 988683 |
| Patient UK | phaeochromocytoma |
| MeSH | D010673 |
| UMLS CUI | C0031511 i C3149711 |
| DOID | DOID:0050771 |
Els feocromocitomes són neoplàsies rares derivades de cèl·lules cromafins de la medul·la suprarenal.[1] Produeixen, emmagatzemen, metabolitzen i solen alliberar catecolamines, però no sempre.[2] Els paragangliomes extra-suprarrenals (sovint descrits com a feocromocitomes extra-suprarrenals)[3] estan estretament relacionats, encara que menys freqüents, amb els tumors originats en els ganglis del sistema nerviós simpàtic i s'anomenen en funció del lloc anatòmic primari d'origen. Molts apareixen a la cavitat abdominal (85%), però també s'originen al tòrax (12%) i a cap i coll (3%). Rarament són multifocals.[4][5] El terme prové del grec phaios (fosc), croma (color), kitos (cèl·lula) i -oma (tumor).
Referències
[modifica]- ↑ Heneghan, HM; Prichard, RS «Pheochromocytomas» (en anglès). A: Clinical Management of Adrenal Tumors, Chapter 5. (Lew J; Ed.) InTechOpen, 2017; Jun 14, pàgs: 8. ISBN 978-953-51-3266-0. DOI: 10.5772/67373 [Consulta: 16 febrer 2021].
- ↑ Mannelli, M; Lenders, JWM; Pacak, K; Parenti, G; Eisenhofer, G «Subclinical Phaeochromocytoma» (en anglès). Best Pract Res Clin Endocrinol Metab, 2012 Ag; 26 (4), pp: 507-515. DOI: 10.1016/j.beem.2011.10.008. PMC: 3413196. PMID: 22863392 [Consulta: 23 febrer 2021].
- ↑ Ikram, A; Rehman, A «Paraganglioma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 30; NBK549834 (rev), pàgs: 7. PMID: 31751024 [Consulta: 16 febrer 2021].
- ↑ Arroyo-Martínez, L; Álvarez-Pertuz, H; Acuña-Calvo, J; Montoya-Calles JD «Paraganglioma funcional extra-adrenal» (en castellà). Acta Méd Costarric, 2006; 48 (1), pp: 39-42. ISSN 0001-6002 [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Asa, SL; Ezzat, S; Mete, O «The Diagnosis and Clinical Significance of Paragangliomas in Unusual Locations» (en anglès). J Clin Med, 2018 Set 13; 7 (9), pp: 280. DOI: 10.3390/jcm7090280. PMC: 6162705. PMID: 30217041 [Consulta: 28 febrer 2021].
Bibliografia
[modifica]- Cano Megías, Marta; Rodriguez Puyol, Diego; Fernández Rodríguez, Loreto; Sención Martinez, Gloria L.; Martínez Miguel, Patricia Feocromocitoma-paraganglioma: del diagnóstico bioquímico al genético (en anglès). Nefrología, 2016 Set-Oct; 36 (5), pp: 481-488. PMID: 27161309. DOI 10.1016/j.nefro.2016.03.010 [Consulta: 17 febrer 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Pheochromocytoma causes, pathophysiology, symptoms and treatment Medcrine Medical. 2018 Oct (anglès)
- Pheochromocytoma and Paraganglioma Espinoza, A. 2020 Jul (anglès)