Félix Gouin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Félix Gouin  4 octubre 1884 Puegpin (França) | ||
| Mort | 25 octubre 1977 (93 anys) Niça (França) | ||
 Ministre d'Estat de França | |||
| 16 desembre 1946 – 22 octubre 1947 ← Francisque Gay | |||
 Copríncep laic d'Andorra | |||
| 26 gener 1946 – 24 juny 1946 | |||
| President del govern provisional de la República francesa | |||
| 26 gener 1946 – 24 juny 1946 ← Charles de Gaulle – Georges Bidault → | |||
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |||
| 21 octubre 1945 – 8 desembre 1958 Circumscripció electoral: Boques del Roine | |||
 Alcalde d'Istres | |||
| maig 1945 – març 1959 | |||
| President Assemblea Consultiva Provisional | |||
| 10 novembre 1943 – 22 gener 1946 ← Édouard Herriot – Vincent Auriol → | |||
| Diputat a l'Assemblea Nacional | |||
| 11 maig 1924 – 31 maig 1942 Circumscripció electoral: Boques del Roine | |||
| Alcalde d'Istres | |||
| març 1922 – gener 1941 | |||
| Conseller general Boques del Roine | |||
| 1911 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Lycée Thiers Universitat Paul Cézanne | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | polític, advocat | ||
| Partit | Secció Francesa de la Internacional Obrera | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Félix Gouin (Puegpin, 4 d'octubre de 1884 - Niça, 25 d'octubre de 1977) fou un polític socialista francès, cap del govern provisional el 1946. El 1940 va ser un dels pocs que va votar en contra de concedir plens poders al mariscal Henri Philippe Pétain. El 1942 defensà en el judici de Riom Léon Blum i reconstituí el Partit Socialista francès.
El 1946, va succeir a Charles de Gaulle com a cap del govern provisional francès. El mandat de Gouin va ser, sens dubte, més notable per veure la promulgació de les primeres lleis de jubilació i compensació dels treballadors, obligatòries i àmpliament finançades a França.[1] A més, es va restablir tant la llei de les 40 hores com la paga extraordinària, mentre que els comites d'entreprise (comitès d'empresa) es van estendre a les empreses de 50 treballadors.[2] L'abril de 1946, el Parlament francès va adoptar un estatut que abolia l'estatus legal colonial de les quatre colònies més antigues de França: Reunió, Guyana, Martinica i Guadalupe.[3] El temps de Gouin al càrrec també va ser testimoni d'una extensió significativa del paper de l'estat en el funcionament de l'economia francesa, amb l'electricitat, el gas, el carbó i els nou grups d'assegurances principals nacionalitzats.[4]
Honors i premis
[modifica]Gran Creu de la Légion d'Honor
Gran Condecoració d'Honor en Plata amb Faixa per Serveis a la República d'Àustria.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Hicks, Alexander. Social Democracy and Welfare Capitalism: A Century of Income Security Politics. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1999. ISBN 0801485568.
- ↑ Steinhouse, Adam. Workers' Participation in Post-liberation France. Lexington Books, 2001. ISBN 9780739102831.
- ↑ PLC Revues
- ↑ A History of the Twentieth Century: Volume Two: 1933-1951 by Martin Gilbert
- ↑ «Reply to a parliamentary question» (en alemany) p. 38. [Consulta: 2 octubre 2012].
| Precedit per: Charles de Gaulle |
Cap del Govern provisional de la República 1946 |
Succeït per: Georges Bidault |