Vés al contingut

Europa Clipper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vehicle espacialEuropa Clipper
Imatge
Informació general
Tipussonda planetària i orbitador Modifica el valor a Wikidata
FabricantApplied Physics Laboratory, Jet Propulsion Laboratory i Centre de vol espacial Goddard Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Operador
NSSDC IDEUROPA-CL Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT61507 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data14 octubre 2024 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentFalcon Heavy Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaplataforma de llançament 39A Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Format per
Europa Clipper vault plate (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Massa
6.001 kg

3.241 kg

2.752 kg Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita heliocèntrica i jovicentric orbit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instruments
Europa Imaging System
Sistema Europa d'imatge d'emissió tèrmica
Europa Ultraviolet Spectrograph (en) Tradueix
Mapping Imaging Spectrometer for Europa (en) Tradueix
Europa Clipper Magnetometer (en) Tradueix
Plasma Instrument for Magnetic Sounding (en) Tradueix
Gravity/Radio Science (en) Tradueix
Radar for Europa Assessment and Sounding: Ocean to Near-surface (en) Tradueix
Mass Spectrometer for Planetary Exploration/Europa (en) Tradueix
Surface Dust Analyzer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dibuix de la sonda

La missió interplanetària Europa Clipper o Europa Multiple-Flyby Mission (en anglès, Missió de sobrevols d'Europa)[1] és un projecte espacial desenvolupat per la NASA, amb l'objectiu d'estudiar el satèl·lit Europa, mitjançant una sèrie de sobrevols, mentre la sonda gira al voltant del planeta Júpiter. El satèl·lit Europa ha estat identificat com un dels llocs del Sistema solar amb possibilitats de contenir vida extraterrestre microbiana.[2][3][4]

La sonda interplanetària es va enlairar el 14 d'octubre de 2024, a bord del coet de SpaceX Falcon Heavy, i s'espera que arribi al sistema de Júpiter el 2030.[5]

La missió continua els estudis realitzats per la sonda espacial Galileu durant els vuit anys en què va orbitar al voltant de Júpiter, els quals van permetre determinar l'existència d'un oceà sota la superfície d'Europa. Els plans per a enviar una sonda a Europa van ser concebuts inicialment amb projectes com ara Europa Orbiter i Jupiter Icy Moons Orbiter, en què una sonda espacial seria col·locada orbitant Europa. No obstant això, aquests plans van ser descartats a causa del fort impacte en l'òrbita d'Europa que té la radiació emesa per la magnetosfera de Júpiter, per això es va decidir que resultaria més segur col·locar la sonda en una òrbita al voltant de Júpiter i dur a terme diversos sobrevols a baixa altura d'aquesta lluna.[6][7] Aquesta missió va ser denominada originalment Europa Clipper i va començar com un projecte conjunt entre el Jet Propulsion Laboratory i el Applied Physics Laboratory.[8]

La sonda ha estat acoblada i construïda per portar un equipament científic de nou instruments proveïts per JPL, APL, Southwest Research Institute, Universitat de Texas, Arizona State University i la Universitat de Colorado a Boulder. Per arribar a Júpiter s'han estudiat dues estratègies diferents: la primera utilitzaria un coet Atlas V 551 per llançar la sonda espacial en una trajectòria que necessitaria diverses assistències gravitatòries de la Terra i de Venus, mentre que la segona faria servir el Space Launch System per llançar la sonda espacial directament cap a Júpiter.[9][10]

Objectius

[modifica]
La foto composta de suposades erupcions d'aigua a Europa
El concepte d'aconseguir la cobertura global-regional d'Europa durant successius sobrevols

Els objectius de la missió Europa Clipper són explorar la lluna Europa de Júpiter, investigar la seva habitabilitat i ajudar en la selecció d'un lloc d'allunatge proposat per un futur mòdul de descens que pugui allunar-hi.[10][11] Aquesta exploració està enfocada a entendre els tres ingredients essencials necessaris per a l'existència de vida: aigua líquida, química i energia.[12] De forma específica, els objectius són estudiar:

  • La coberta de gel i l'oceà: confirmar la seva existència i estudiar les característiques de la naturalesa de l'aigua que pugui haver-hi dins o sota el gel, i estudiar els processos d'intercanvi superfície-gel-oceà.
  • Composició: estudiar la distribució i la química dels components clau i els lligams que pugui haver-hi amb la composició de l'oceà.
  • Geologia: estudiar les característiques i la formació de la seva superfície, incloent els llocs amb activitat actual o recent.

Estratègia

[modifica]
Una àmplia òrbita de Júpiter amb diversos sobrevols d'Europa minimitzarà l'exposició a la radiació i augmentarà la transferència de dades.

Pel fet que Europa es trobi ben bé dins dels intensos camps de radiació que envolten Júpiter, fins i tot una nau reforçada per fer front a aquesta radiació que se situï prop de la seva òrbita podria ser funcional només durant uns pocs mesos.[13] La majoria dels instruments poden recollir dades molt més ràpidament que les que el sistema de comunicacions pot transmetre a la Terra degut al nombre limitat d'antenes disponibles sobre la Terra per rebre les dades científiques.[13] Per tant, un factor limitatiu clau per fer ciència per un orbitador espacial a Europa és el temps disponible per retornar dades a la Terra. En canvi, la quantitat de temps durant el qual els instruments poden fer observacions properes és menys important.[13] Els estudis dels científics del Jet Propulsion Laboratory (Laboratori de Propulsió a Jet) mostren que, realitzant diversos sobrevols amb molts més mesos de retorn d'informació, la missió Europa Clipper podria efectuar les mesures més importants de la cancel·lada missió Jupiter Europa Orbiter, amb un cost que no arribaria a la meitat del que s'havia previst per a la missió orbital.[13] Entre cadascun d'aquests sobrevols, la nau espacial tindria entre set i deu dies per transmetre les dades emmagatzemades durant cada breu trobada. Això deixaria a la nau fins a un any de temps per transmetre les seves dades comparat amb els només trenta dies que disposaria un orbitador espacial. El resultat seria quasi tres vegades més dades retornades a la Terra, reduint al mateix temps el període d'exposició a la radiació provinent de Júpiter.[13] Europa Clipper no orbitarà Europa però, en canvi, orbitarà Jupiter a una distància prudent i efectuarà 44 sobrevols d'Europa, a diverses altituds, des de 25 a 2.700 km, durant els seus 3 anys i mig de durada prevista de la missió.[14] Un factor clau és que Europa Clipper podria fer ús de l'assistència gravitatòria d'Europa, Ganímedes i Cal·listo per canviar la seva trajectòria, permetent que en cada sobrevol la nau espacial retorni a un diferent punt d'aproximació propera a Europa.[6] Així, cada sobrevol podria cobrir un sector diferent d'Europa per aconseguir un estudi topogràfic global de qualitat mitjana, que inclouria mesures sobre el gruix del gel que forma la seva superfície.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Europa Multiple Flyby Mission». National Aeronautics and Space Administration. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2015. [Consulta: 9 juliol 2015].
  2. ↑ Dreier, Casey «Europa: No Longer a "Should," But a "Must"». The Planetary Society, 12-12-2013.
  3. ↑ Schulze-Makuch, Dirk; Irwin, Louis N. «Alternative Energy Sources Could Support Life on Europa» (PDF). Departments of Geological and Biological Sciences. University of Texas at El Paso, 2001. Arxivat de l'original el 2006-07-03. [Consulta: 5 febrer 2016].
  4. ↑ Zabarenko, Deborah «Lean U.S. missions to Mars, Jupiter moon recommended». Reuters, 07-03-2011 [Consulta: 5 febrer 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-15. [Consulta: 5 febrer 2016].
  5. ↑ «Europa Clipper - NASA Science» (en anglès americà). [Consulta: 15 octubre 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 Phillips, Cynthia B.; Pappalardo, Robert T. «Europa Clipper Mission Concept:». Eos, Transactions American Geophysical Union, 95, 20, 20-05-2014, pàg. 165–167. DOI: 10.1002/2014EO200002 [Consulta: 1r octubre 2014].
  7. ↑ «Europa Clipper». NASA - JPL, 2015. [Consulta: 8 febrer 2015].
  8. ↑ Leone, Dan «NASA's Europa Mission Concept Progresses on the Back Burner». Space News, 22-07-2013.
  9. ↑ Kornfeld, Laurel «Additional $1.3 billion for NASA to fund next Mrs rover, Europa mission». The Space Reported, 04-01-2016 [Consulta: 5 gener 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-01-18. [Consulta: 5 febrer 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 Kane, Van «A Lander for NASA's Europa Mission». The Planetary Society, 05-01-2016 [Consulta: 5 gener 2016].
  11. ↑ Pappalardo, Robert T.; Vance, S.; Bagenal, F.; Bills, B.G.; Blaney, D.L.; Blankenship, D.D.; Brinckerhoff, W.B.; Connerney, J.E.P.; Hand, K.P. «Science Potential from a Europa Lander». Astrobiology, vol. 13, 8, 2013, pàg. 740–773. Bibcode: 2013AsBio..13..740P. DOI: 10.1089/ast.2013.1003. PMID: 23924246.
  12. ↑ (March 4, 2017) "2017 IEEE Aerospace Conference" a 2017 IEEE Aerospace Conference. : 1–12. DOI:10.1109/AERO.2017.7943832 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Kane, Van «Europa: How Less Can Be More». Planetary Society, 26-08-2014.
  14. ↑ «Europa Clipper». NASA (JPL). Arxivat de l'original el March 23, 2021. [Consulta: 2 gener 2019]. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  15. ↑ Kane, Van «Europa Clipper Update». Future Planetary Exploration, 26-05-2013.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Europa_Clipper&oldid=34122905»