Escandiowinchita
 Escandiowinchita | |
|---|---|
| Fórmula química | ◻(NaCa)(Mg₄Sc)(Si₈O22)(OH)₂ |
| Localitat tipus | Jordanów, Gmina Jordanów Śląski, comtat de Breslau, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,864(2) Å; b = 18,163(3) Å; c = 5,305(2) Å; β = 104,41(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2022-009 |
| Any d'aprovació | 2022 |
| Data de publicació | 1r maig 2024 |
| Publicat a | American Mineralogist |
| Símbol | Swnc |
| Referències | [1] |
L'escandiowinchita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del nom arrel winchita.
Característiques
[modifica]L'escandiowinchita és un inosilicat de fórmula química ◻(NaCa)(Mg₄Sc)(Si₈O22)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2022, i publicada dos anys més tard.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat de Breslau, Polònia, amb el número de catàleg: mmuwr iv8118.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Jordanów, dins la localitat de Gmina Jordanów Śląski, al comtat de Breslau (Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Scandio-winchite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Pieczka, Adam; Stachowicz, Marcin; Zelek-Pogudz, Sylwia; Gołębiowska, Bożena; Sęk, Mateusz; Nejbert, Krzysztof; Kotowski, Jakub; Marciniak-Maliszewska, Beata; Szuszkiewicz, Adam; Szełęg, Eligiusz; Stadnicka, Katarzyna M.; Woźniak, Krzysztof «Scandio-winchite, ideally ☐(NaCa)(Mg4Sc)(Si8O22)(OH)2: The first Sc-dominant amphibole-supergroup mineral from Jordanów Śląski, Lower Silesia, southwestern Poland». American Mineralogist, 109, 5, 01-05-2024, pàg. 940–948. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2023-8974 [Consulta: 7 maig 2024].