Erich Bergel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r juny 1930  Râșnov (Romania) |
| Mort | 3 maig 1998 (67 anys) Ruhpolding (Alemanya) |
| Formació | Gheorghe Dima Music Academy (en)  l'Escola de la muntanya |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, musicòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín |
 
| |
Erich Bergel (Râșnov, 1 de juny de 1930 - Ruhpolding, 3 de maig de 1998) fou un flautista i director d'orquestra romanès.
Carrera
[modifica]Nascut a Râşnov, Bergel era flautista de la Hermannstädter Philharmoniker als 18 anys. De 1950 a 1955 va estudiar direcció, orgue i composició a l'Acadèmia de Música Gheorghe Dima de Cluj-Napoca (Klausenburg). Va ser nomenat director titular de l'Orquestra Filharmònica de Cluj i director convidat de l'Orquestra Filharmònica de Bucarest.
Va abandonar Alemanya, on va ser promogut per Herbert von Karajan. Va dirigir notables orquestres en gires a París, Auckland, Los Angeles, Berlín, Viena i Ciutat del Cap. També va ser professor a la "Hochschule der Künste" de Berlín.
Del 1971 al 1974 va ser el director principal de la Nordwestdeutsche Philharmonie a Herford.[1] Els va dirigir en una gravació de Les Djinns, un poema simfònic per a piano i orquestra de César Franck, amb el pianista Volker Banfield.[2] El 1989 va ser nomenat director principal per tota la vida de l'Orquestra Filharmònica de Budapest. El 1991 va gravar el Segon concert per a violí de Béla Bartók amb Silvia Marcovici i l'Orquestra de la Ràdio de Budapest.[3] Va gravar el seu arranjament del Die Kunst der Fuge de Bach amb l'Orquestra Filharmònica de Cluj.[4] Va morir el 1998 a Ruhpolding.
Publicacions
[modifica]- Johann Sebastian Bach, L'art de la fuga: la seva base intel·lectual sota el signe de la bipolaritat temàtica, Brockhaus Musikverlag Bonn, 1980, ISBN 3-922173-00-4
- Darrera fuga de Bach, Brockhaus Musikverlag Bonn, 1985, ISBN 3-922173-03-9.
Bibliografia
[modifica]- Hans Bergel: Erich Bergel. Ein Musikerleben, Gehann-Musik-Verlag, 2006, ISBN 3-927293-29-6
Referències
[modifica]- ↑ "Gründungsgeschichte" (en alemany). Nordwestdeutsche Philharmonie. 2010. Archived from the original on 19 July 2011. Consultat 29 de juliol 2010.
- ↑ "Volker Banfield - Klavierkonzerte Vol. 1". jpc.de. 2009. Consultat 22 juliol 2010.
- ↑ "Silvia Marcovici". doremi.com. 2002. Consultat 2 agost 2010.
- ↑ "Die Kunst der Fuge". jsbach.org. 2002. Consultat 2 d'agost 2010