Els escenaris de la memòria
| Tipus | memòries  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío |
Els escenaris de la memòria és un llibre de memòries del crític literari i editor Josep Maria Castellet, publicat l'any 1988.[1]
El llibre es manifesta com un diàleg obert amb grans personatges de la cultura contemporània, de la relació amb els quals s'explicita la influència que tenen sobre el mateix autor i la seva obra, sobretot al llarg dels anys 1960. Els escenaris de la memòria guanyà el IX premi Joanot Martorell (1988), el Crítica Serra d'Or (1989), el Lletra d'Or (1989) i el Nacional de Literatura (1989). Ha estat traduït al castellà. L'any 2013, Ventura Pons estrenà la pel·lícula Un berenar a Ginebra, basada en un capítol d'Els escenaris de la memòria i en entrevistes i declaracions de Mercè Rodoreda.[2]
Contingut de l'obra
[modifica]
A partir de la relació d'amistat i d'intel·lectual amb nou escriptors, L'autor mostra el vincle que mantingué amb ells i en fa el retrat. D'aquesta interrelació, en sorgeix una biografia contrapuntejada que serveix per a conèixer aspectes fonamentals i determinants de la biografia de Castellet. El mateix autor defineix el seu llibre com «relats autobiogràfics al voltant d'uns personatges determinats». D'aquests personatges, tres són estrangers —Giuseppe Ungaretti, Pier Paolo Passolini, Mary McCarthy—, tres, d'expressió castellana —José Luis López Aranguren, Rafael Alberti, Octavio Paz— i tres són catalans —Mercè Rodoreda, Josep Pla, Pere Gimferrer—.[3]
Mentre que les referències als autors catalans ajuden a configurar trets característics de la seva personalitat que el memorialista ha conegut i explica, la presència dels autors estrangers situa l'obra en un pla d'interpretació diferent i que té a veure amb la biografia intel·lectual del mateix Castellet. Llengua, identitat cultural i crisi del realisme històric expliquen les coordenades dels anys 1962 i 1963, amb Ungaretti, Aranguren i McCarthy, que, en català, troba la formulació a Poesia, realisme, història (1965), en què, partint dels conceptes clàssics de Karl Marx, Friedrich Engels i el pensament de György Lukács, se centra en la defensa de tres categories essencials: el concepte de «realisme» com a reflex social, el de «tipicitat» i el de «totalitat».
L'any 1968 fou un any d'importants viatges i esdeveniments: Cuba, el Maig francès i la primera anada, clandestina, a la Unió Soviètica amb Alberti i María Teresa León. Aquest viatge serveix per a confrontar ideologia amb realitat. Així, si l'any 1963 representa la flexibilització del seu ideari estètic a partir de la crisi del realisme, els diferents fets esdevinguts al llarg del 1968 faran que aquesta revisió s'estengui al camp de les idees polítiques.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Els escenaris de la memòria». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «S'acaba el rodatge d' "Un berenar a Ginebra"». TV3, 19-09-2012. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «'Els escenaris de la memòria' de Josep Maria Castellet». TVE Catalunya, 03-10-1993. [Consulta: 15 abril 2020].