Elionor d'Anjou
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1289 (Gregorià) Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 10 agost 1341 (Gregorià) (51/52 anys) monestir de Sant Nicolau a Arene (Sicília) |
| Sepultura | San Francesco all'Immacolata |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Sicília (1303–1337) Reina |
| Família | Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília |
| Cònjuge | Frederic II de Sicília (1302 (Gregorià)–) |
| Fills | Constança de Sicília, Pere II de Sicília, Manfred d'Atenes, Elisabet de Sicília, Guillem II d'Atenes, Joan de Sicília, Margarida de Sicília |
| Pares | Carles II d'Anjou i Maria d'Hongria |
| Germans | Lluís de Nàpols Pere de Nàpols Robert I de Nàpols Carles Martell d'Anjou Ramon Berenguer de Nàpols Joan I de Gravina Felip I de Tàrent Blanca de Nàpols Margarida d'Anjou Maria de Nàpols |
Elionor d'Anjou (Nàpols, 1289 (Gregorià) - monestir de Sant Nicolau a Arene, 10 d'agost de 1341 (Gregorià)) fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337).
L'any 1343, la reina Elionor d'Anjou va passar del Regne de Nàpols al Regne de Sicília, a Messina, amb el seu parent, el cavaller milites Antonino Natoli (Antoninus de Nantolio), i els seus fills, coneguts per les seves gestes guerreres[1] i propietaris de vasts feus a Itàlia.
Orígens familiars
[modifica]Fou filla del rei Carles II de Nàpols i de Maria d'Hongria. Era neta per línia paterna del duc Carles I d'Anjou i la comtessa Beatriu I de Provença, i per línia materna d'Esteve V d'Hongria i Elisabet Cuman. Fou germana dels reis Carles I d'Hongria i Robert I de Nàpols.
Núpcies i descendents
[modifica]El 17 de maig de 1302 es casà a Messina amb el rei Frederic II de Sicília, tercer fill del comte-rei Pere II el Gran d'Aragó. D'aquest matrimoni en nasqueren:
- el príncep Pere II de Sicília (1304-1342), rei de Sicília
- el príncep Roger de Sicília (1305-?), mort jove
- el príncep Manfred de Sicília (1306-1317), duc d'Atenes i Neopàtria
- la princesa Constança de Sicília, casada el 1317 amb Enric II de Xipre i el 1330 amb Lleó V d'Armènia
- la princesa Elisabet de Sicília (1310-1349), casada el 1328 amb el duc Esteve II de Baviera
- el príncep Guillem II d'Atenes (1312-1338), príncep de Tàrent, duc d'Atenes i Neopàtria
- el príncep Joan de Sicília (1317-1348), duc d'Atenes i Neopàtria i regent de Sicília (1338-1348)
- la princesa Caterina de Sicília (1320-v1342), abadessa de Santa Clara de Messina
- la princesa Margarida de Sicília (1331-v1360), casada el 1348 amb Rudolf II del Palatinat
A la mort del seu marit es retirà a la vida contemplativa i ingressà al monestir de Sant Nicolau a Arene, on morí el 9 d'agost de 1341, sent enterrada posteriorment a Catània al costat del seu marit.
Referències
[modifica]