Vés al contingut

Eleccions generals espanyoles de 1914

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1914
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data8 març 1914 Modifica el valor a Wikidata
← 1910 Modifica el valor a Wikidata
1916 Modifica el valor a Wikidata →
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident del Govern d'Espanya
diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
ElegitEduardo Dato e Iradier Modifica el valor a Wikidata
El conservador Dato, cap de govern fins a la crisi de desembre de 1915

Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,[1]sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Conservador, dirigit per Eduardo Dato e Iradier.[2] Les dues fraccions del Partit Liberal van restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven plegades pel Pacte de Sant Gervasi, tot i que a Catalunya no aconseguiren desbancar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.[3]

Fou elegit president del Congrés el conservador Augusto González-Besada y Mein i president del Senat Marcelo Azcárraga, mort el 1915 si substituït per Joaquín Sánchez de Toca Calvo.[4] El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, però el 9 de desembre de 1915 va dimitir per diferències internes en el partit i cedí el govern al comte de Romanones, qui convocaria eleccions el 6 d'abril de 1916.[5]

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[6][7]

Durant aquesta legislatura es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.[8]

Composició de la Cambra

[modifica]
← Eleccions generals espanyoles, 8 de març de 1914 →
Partit Escons Líder
Conservadors 193 Eduardo Dato e Iradier
Partit Liberal 84 Comte de Romanones
Partit Liberal -demòcrata 38 Manuel García Prieto
Conservadors mauristes 22 Antoni Maura i Montaner
Lliga Regionalista 13 Francesc Cambó
Coalició Republicana-Radical 11 Alejandro Lerroux
Partido Reformista 11 Melquíades Álvarez
Conjunció Republicano-Socialista 10 Roberto Castrovido Sanz
Coalició Tradicionalista-Integrista 7 Enrique de Aguilera y Gamboa,
marquès de Cerralbo
Conservadors ciervistes 5 Juan de la Cierva y Peñafiel
Catòlics independents 5 Marquès de Santillana
Partit Republicà Democràtic Federal 1 Joaquim Pi i Arsuaga
PURA 1 Fèlix Azzati i Descalci
Nacionalistes republicans catalans 1 Francesc Macià
Independents 5
No establerts 1

Resultats per circumscripcions

[modifica]

Catalunya

[modifica]

Illes Balears

[modifica]

País Valencià

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Codera, Maximiliano Fuentes. España en la Primera Guerra Mundial: Una movilización cultural (en castellà). Ediciones AKAL, 2014-05-09, p. 4. ISBN 978-84-460-4026-2. 
  2. ↑ Monereo Pérez, José Luis «EDUARDO DATO IRADIER (1856-1921): Reformismo conservador y nacimiento de los seguros sociales en España». Revista de derecho de la seguridad social. Laborum, 29, 2021, pàg. 311–350. ISSN: 2386-7191.
  3. ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
  4. ↑ Luque Castillo, Francisco Javier. Los ministros de hacienda en España (1901-1986): perfil sociopolítico e influencia (Tesi) (en castellà). Universidad de Granada, 2014. 
  5. ↑ Moreno Luzón, Javier «Partidos y Parlamento en la crisis de la Restauración». Con luz y taquígrafos: el Parlamento en la Restauración (1913-1923) /. Taurus, 1998, pàg. 65–102.[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  7. ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 
  8. ↑ Esteve Figueras, Salvador «La Mancomunitat de Catalunya, un país en marxa». l'Erol, 122, 2014, pàg. 8–9. ISSN: 2385-3492.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_de_1914&oldid=33619090»