El río que nos lleva
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | José Luis Sampedro Saez |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Espanya, 1961 |
| Editorial | Aguilar |
| Gènere | novel·la |
El río que nos lleva és una novel·la de José Luis Sampedro, editada en 1961.[1] En ella, l'escriptor ret homenatge als raiers del riu Tajo en la seva labor de transportar la tramada[2] riu avall, des de la Serranía Ibérica, a Guadalajara, cap als barrancs, fites i parameres de La Alcarria, desembocant finalment a l'horta d'Aranjuez, ja a la província de Madrid.[3]
Claus de l'argument i recorregut geogràfic
[modifica]L'acció -situada a Espanya en la dècada de 1940- s'inicia prop del poble de Zaorejas.[4] En els camins que hi porten es trobaran els tres protagonistes de la novel·la: "Tot estava disposat, encara que ningú ho sabés, perquè la vida no avisa..." Amb aquesta sentència inicia Sampedro la novel·la.[5]
Protagonistes
[modifica]- Roy Shannon, irlandès de 32 anys, excombatiente de la Segona Guerra Mundial. Rodamón circumstancial a Espanya fugint d'"assassins d'uniforme orgullosos de les seves bombes".[6]
- Paula, "una dona embolicada en ombra"; la dona que focalitzarà tot el relat.[7]
- L'Americà, capatàs dels raiers, en un temps emigrant al Nou Món; eix del triangle emocional que centra la trama.
Estructura
[modifica]Presentats els protagonistes, Sampedro organitza la novel·la —segons ell mateix explica— a partir de tres exagrames del Llibre de les Mutacions:
- KAN és la muntanya, la sement, la porta que s'obre, l'ocell de bec negre, l'arbre fort i nuós. És el Nord-oest, és l'Hivern.
- TCHAN és el drac, el violent, el camí ral, el groc, el fort i el luxuriós, el bambú jove, el tambor. És el Nord-oest, porta la Primavera.
- LI és el llampec, el foc, el sol ardent, la llança, la sequedat, el galop, el punyal, a l'alacrà. És l'Est, cap a l'Estiu.
Escenari
[modifica]Seguint l'accidentat llit del Tajo, El río que nos lleva, prenent un ritme narratiu que l'aventura acosta a algunes obres de Jack London, transporta la "tramada" i als raiers que la condueixen pels paratges d'Alpetea, Huertahernando, Huertapelayo, Valtablado del Río i Ocentejo; en el curs de l'alt Tajo. Entra després la novel·la en paisatges de la Alcarria deixant a les seves ribes pobles amb ressons de l'España profunda’ de Cela, com Carrascosa, Trillo, Viana i Zorita de los Canes, o espais naturals com Entrepeñas i el tajo d'Anguix. Novel·la i riu flueixen després cap al seu desenllaç final pels sots de Mazuecos, Fuentidueña i Buenamesón, fins al Real Sitio d'Aranjuez.[8] Mentrestant, per les seves pàgines s'ha anat filant la trama, entre la "naturalesa solidària" i la ferida incurable de "les dues Espanyes".[9]
Reconeixements
[modifica]En 1991, Sampedro va ser nomenat Fill Adoptiu de Guadalajara.[10]
Referències
[modifica]- ↑ SAMPEDRO, José Luis: El río que nos lleva. 1ª edición en Aguilar, colección Novela Nueva. Depósito Legal: M 4434-1961, Madrid, 1961. Vegeu també: Alfaguara, Madrid, 1982. ISBN 84-204-2057-3. Edició corregida, en la qual l'autor va suprimir l'últim capítol.
- ↑ "Marzo con sus marzadas se lleva las maderadas." (dita popular de l'Alto Tajo)
- ↑ «Ficha de El río que nos lleva en el sitio de la Fnac.». Arxivat de l'original el 5 de febrer de 2012. [Consulta: 27 desembre 2011].
- ↑ Zaorejas és una de les 'portes' de l'actual Parc Natural de l'Alt Tajo, i compta amb un Museu del Ganchero.
- ↑ Sampedro, (1982) p.13
- ↑ Sampedro, (1982)p14.
- ↑ Sampedro, (1982)p.13
- ↑ Sampedro abordarà anys més tard una novel·la titulada Real Sitio (1993), on el referit ritme del London aventurer es transforma en un compàs d'espera de l'Honoré de Balzac naturalista.
- ↑ María José Tello Carretero: "Una visión cosmogónica de El río que nos lleva de José Luis Sampedro" Arxivat 2020-06-17 a Wayback Machine. Consulta: agosto de 2014
- ↑ «Noticia en eldiadigital.». Arxivat de l'original el 2011-12-20. [Consulta: 27 agost 2019].
Bibliografia
[modifica]- Lindo Martínez, José Luis: Maderadas y gancheros. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Consejería de Turismo y Artesanía. 2009.[1]
- Juan Piqueras Haba y Carmen Sanchís Deusa: El transporte fluvial de madera en España. Departamento de Geografía de la Universidad de Valencia.[2]