Vés al contingut

Duranta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDuranta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaVerbenaceae
GènereDuranta Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicDuranta erecta Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimCastore Durante Modifica el valor a Wikidata

Duranta és un gènere de plantes amb flors pertanyent a la família Verbenaceae. Comprén arbusts i petits arbres, nadius d'Amèrica, des del sud de Florida i Mèxic fins al nord de l'Argentina. Inclou 73 espècies descrites i, d'aquestes, només 32 són acceptades. A Colòmbia reben el nom comú d'adonis.[1][2] És utilitzada al Pakistan com a barrera o com a planta ornamental.

Són arbusts que fan una grandària de 2–4 m d'alt, amb espines o sovint inermes (a Nicaragua). Amb fulles oposades, simples, arcades espatulades a el·líptiques, de 3,2–7 cm de llarg i 1,5–3 cm d'ample, àpex agut (a arredonit), base atenuada, marge sencer o amb poques dents irregulars a la meitat superior, glabrescents. Inflorescència en ramells de 5–22 cm de llarg, terminals i axil·lars, de vegades es presenten com panícules, freqüentment recorbades o pèndoles, bractèoles: 3–4 mm de llarg; corol·la zigomorfa, més o menys hipocrateriforme, blava, lila o blanca, amb tub estret de 7–10 mm de llarg, 5-lobada, llops desiguals de 3–5 mm de llarg; fruit drupaci, pirens: 4, cadascú amb 2 llavors.[3]

El gènere fou descrit per Carl von Linné i publicat en Species Plantarum, 2: 637. 1753. L'espècie tipus n'és: Duranta erecta L.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Duranta». The Plant List. [Consulta: 22 novembre 2014].
  2. Malaret, Augusto. Lexicón de Fauna y Flora (en español). Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española, 1970, p. vii + 569. 
  3. 3,0 3,1 «Duranta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 22 novembre 2014].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (editors) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  • Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil {{format ref}} http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  • Gibson, D. N. 1970. Verbenaceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (editors), Flora of Guatemala - Part IX, Numbers 1 and 2. Fieldiana, Bot. 24(9/1–2): 167–236.
  • Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Carrerons Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  • Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  • Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  • Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  • Zuloaga, F. O. & O. Morrone. 1997. Catàleg de les plantes vasculars de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.