Dorothy DeLay
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1917  Medicine Lodge (Kansas) |
| Mort | 24 març 2002 (84 anys) Nova York |
| Causa de mort | càncer |
| Formació | Juilliard School Universitat Estatal de Michigan |
| Activitat | |
| Ocupació | professora de música, professora d'universitat, violinista |
| Activitat | 1937 - |
| Ocupador | Juilliard School Universitat de Cincinnati Conservatori de Música de Nova Anglaterra |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Nikolaj Znaider i David Chan |
| Instrument | Violí |
| Premis | |
| |
Dorothy DeLay (Medicine Lodge, 31 de març de 1917 - Nova York, 24 de març de 2002) va ser una professora de violí estatunidenca, principalment a la Juilliard School, Sarah Lawrence College i la Universitat de Cincinnati.[1][2]
De pares que eren músics i professors, va començar a estudiar violí als 4 anys. Als 14 anys es va graduar de "Neodesha High School", on el seu pare era superintendent. DeLay va estudiar durant un any al Conservatori d'Oberlin amb Raymond Cerf, estudiant de Cèsar Thomson, i es va traslladar per ampliar la seva educació a la Universitat Estatal de Michigan, on va obtenir un BA el 1937 als 20 anys. Va ingressar a la "Juilliard Graduate School", on va estudiar amb L. Persinger, H. Letz i F. Salmond.
Va ser la fundadora del Trio Stuyvesant (1939-42) amb la seva germana cellista Nellis DeLay i la pianista Helen Brainard, i va tocar amb l'Orquestra All-American Youth Orchestra de Leopold Stokowski. Mentre viatjava amb aquesta orquestra el 1940, va conèixer a Edward Newhouse, novel·lista i escriptor pel "The New Yorker", i es van casar quatre mesos més tard el 1941. Van tenir un fill, Jeffrey Newhouse i una filla, Alison Newhouse Dinsmore.
A més dels molts títols honoraris, la senyora DeLay va rebre la Medalla Nacional de les Arts el 1994, el Consell Nacional de la Música's Premi American Eagle el 1995, la Medalla de Sanford de la Universitat Yale el 1997 i l'Orde del Tresor Sagrat del Govern japonès a 1998. El 1975 va ser reconeguda per l'Associació Americana de Professors de Corda (ASTA) amb el seu Premi Maestro d'Artistes.
Ensenyament
[modifica]A mitjans de la dècada de 1940, Delay va decidir que no volia continuar com a intèrpret. El 1946, va tornar a Juilliard per estudiar amb Ivan Galamian, convertint-se en el seu ajudant el 1948. A més d'ensenyar a Juilliard, va ensenyar al "Sarah Lawrence College" (1947-1987), a la Universitat de Cincinnati - College-Conservatory of Music (30 anys fins a l'any 2001), el Conservatori de Nova Anglaterra, l'Escola de Música Meadowmount i el Festival i Escola de Música Aspen, entre d'altres.
Els seus antics alumnes inclouen nombrosos violinistes destacats de finals del segle xx. Va ajudar a Galamian amb Itzhak Perlman. També va ensenyar a:
|
També va ensenyar a molts músics orquestrals i pedagogs significatius, com Simon Fischer, autor de Fonaments; Paul Kantor, pedagog a la Universitat Rice; Robert Chen Mestre de Concert de l'Orquestra Simfònica de Chicago; Frank Almond concertista de l'Orquestra Simfònica de Milwaukee; el violinista i pedagog Anton Miller; David Kim Mestre de Concerts de l'Orquestra de Filadèlfia; i Liu Yang entre d'altres.
Dorothy DeLay va morir de càncer a la ciutat de Nova York a l'edat de 84 anys. Li van sobreviure el seu marit, dos fills i quatre nets.
Referències
[modifica]- ↑ Kozinn, Allan «Dorothy DeLay, the theacher of many of the world's the leading violinists, dies at 84». The New York Times, 26-03-2002 [Consulta: 26 desembre 2018].
- ↑ «Dorothy DeLay». Encyclopædia Britannica [Consulta: 26 desembre 2018].
- ↑ https://www.juilliard.edu/music/faculty/kawasaki-masao