Dominique de Villepin

Dominique de Villepin

(2010)
Biografia
Naixement	(fr) Dominique Marie François René Galouzeau de Villepin 14 novembre 1953 (71 anys) Rabat (Marroc)
Primer ministre de França
31 maig 2005 – 17 maig 2007 ← Jean-Pierre Raffarin – François Fillon →
Ministre de l'Interior de França
31 març 2004 – 31 maig 2005 ← Nicolas Sarkozy – Nicolas Sarkozy → Membre del gabinet: tercer govern de Jean-Pierre Raffarin
Ministre d'Afers Exteriors de França
17 juny 2002 – 31 març 2004 ← Dominique de Villepin – Michel Barnier → Membre del gabinet: segon govern de Jean-Pierre Raffarin
Ministre d'Afers Exteriors de França
6 maig 2002 – 17 juny 2002 ← Hubert Védrine – Dominique de Villepin → Membre del gabinet: primer govern de Jean-Pierre Raffarin
Secretari general de la Presidència de la República Francesa
17 maig 1995 – 6 maig 2002 ← Hubert Védrine – Philippe Bas →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Escola Nacional d'Administració (1978–1980) Universitat de París X Nanterre Universitat de Panteó-Assas Institut d'Estudis Polítics de París Universitat de París Lycée Stendhal de Milan
Activitat
Camp de treball	Política, diplomàcia i profession légale (fr)
Ocupació	polític, escriptor, diplomàtic, advocat
Ocupador	Institut d'Estudis Polítics de París
Partit	República Solidària (2010–2011) Unió per a un Moviment Popular (2002–2011) Reagrupament per la República (1977–2002)
Participà en
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
	World Government Summit 2016
Família
Família	Família Galouzeau de Villepin
Cònjuge	Marie-Laure de Villepin
Fills	Victoire de Villepin, Arthur de Villepin, Marie de Villepin
Pares	Xavier de Villepin   i Yvonne Hétier
Germans	Patrick de Villepin Véronique Albanel
Parents	Frédéric de Saint-Sernin, cosí
Premis
(13 juliol 2023)  Comandant de la Legió d'Honor (2009)  Premi Pierre Lafue (2006)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1r desembre 2005)  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit (2003)  Premi de la llengua francesa (2001)  prix Premier-Empire (en)  Gran Oficial de l'Orde de l'Estrella de Romania  Orde al Mèrit del Treball  gran oficial de l'orde del Gran Duc Gediminas  comanador amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia  Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique  Premi de l'Acadèmia Francesa  Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia  Gran Oficial de l'Orde de les Tres Estrelles  gran creu de la Reial Orde Noruega del Mèrit  Orde al Mèrit de Lituània

Dominique Marie François René Galouzeau de Villepin, conegut simplement com a Dominique de Villepin (Rabat, 14 de novembre de 1953), és un polític i escriptor francès, Primer Ministre de França entre 2005 i 2007.

El seu pare, Xavier de Villepin, fou ambaixador i senador centrista escollit pels francesos a l'estranger fins a setembre de 2004.

És graduat per l'Escola Nacional d'Administració, el 1977 ingressà al RPR i el 1980 inicià una carrera diplomàtica. Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l'Índia. Políticament ha estat lligat a Jacques Chirac des dels anys 1980. Mai no ha ocupat un càrrec per votació popular; tanmateix, ha manifestat el 2005 que no descarta presentar-se com a candidat presidencial per a les eleccions de 2007.

Fou Ministre d'afers estrangers el 2002-04, i el 2003 encapçalà l'oposició francesa a la guerra de l'Iraq. El 2004 fou nomenat ministre de l'interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre. La seva proposta de Contracte de la Primera Feina (CPF), que preveu l'acomiadament lliure dels menors de 26 anys durant els dos primers anys de contracte, provocà el març del 2006 la convocatòria de nombroses protestes populars. Un dels actes de protesta consistí en l'ocupació de la Universitat Sorbona de París per uns 600 estudiants el 10 de maig del 2006. Malgrat la repressió i l'ocupació de la universitat per la policia Villepin fou obligat a retirar el projecte. Això agreujà la caiguda de popularitat del Villepin i del President Chirac i reforçà el paper dels sindicats francesos.

Fou president de República Solidària, un petit partit polític de dretes de 2010 a 2011.

Obres

• 1986 : Parole d'exil
• 1988 : Le droit d'aînesse
• 2001 : Les Cent-Jours ou l'esprit de sacrifice
• 2002 : Le cri de la gargouille
• 2003 :
  • Éloge des voleurs de feu
  • Un autre monde
  • Prefaci de Aventuriers du monde 1866-1914 : Les grands explorateurs français au temps des premiers photographes
• 2004 :
  • Prefaci de l'Entente cordiale de Fachoda à la Grande Guerre : Dans les archives du Quai d'Orsay
  • Prefaci amb Jack Straw de l'Entente cordiale dans le siècle
  • Le requin et la mouette
• 2005 : Histoire de la diplomatie française
  • L'Homme européen
  • Urgences de la poésie

Referències

Precedit per: Jean-Pierre Raffarin	Primer Ministre de França 2005 – 2007	Succeït per: François Fillon
Precedit per: Nicolas Sarkozy	Ministre de l'Interior 2004 – 2005	Succeït per: Nicolas Sarkozy
Precedit per: Hubert Védrine	Ministre d'Afers Exteriors 2002 – 2004	Succeït per: Michel Barnier