Vés al contingut

Domingo de Soto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDomingo de Soto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1494 Modifica el valor a Wikidata
Segòvia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1560 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Confesor de la reina d'Espanya Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversidad Complutense de Madrid
antiga Universitat de París
Universitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, escriptor, jurista, professor d'universitat, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTomás de Villanueva i Joan Salaia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJuan Maldonado i Francisco de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
De iustitia et iure, 1568.

Domingo de Soto (Segòvia, 1494 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.[1]

Deixeble de Francisco de Vitoria, va estudiar a Alcalà i a París. Va ser professor a Salamanca, on destacà la seva influència del tomisme i l'aristotelisme. Va ser confessor del rei Carles V i un expert en dret i teologia. Va participar en el Concili de Trento com a teòleg i es va destacar per diversos estudis sobre temes tan diversos com lògica, filosofia, metafísica, física i dret. La seva obra De iustitia et de iure (1557) el converteix en un dels creadors del dret internacional. També va escriure De natura et gratia libri tres (1547) i In libros sententiarum commentarii (1579). En l'obra Deliberación en causa de los pobres (1545), Soto surt en defensa de la causa dels pobres i dels seus drets. I va participar en el gran debat sobre els pobres del segle xvi amb Juan de Robles.

Referències

[modifica]