Vés al contingut

Dolors Udina i Abelló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDolors Udina i Abelló
Imatge
(2021, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTraductora i professora de traducció
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: destret Modifica el valor a Wikidata

Dolors Udina i Abelló (Barcelona, 28 de setembre de 1953) és una traductora literària i professora de traducció.[1][2] Les seves traduccions són sobretot de l'anglès al català, tot i que també ha traduït del francès, portuguès i castellà.[3][4]

Es llicencià en Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona el 1976,[3] però s'ha dedicat professionalment a la traducció. Des de l'any 1998 és professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.[1][2] Entre el 2000 i el 2005 va ser editora de la versió catalana de la revista digital The Barcelona Review. És membre del Grup d'Estudi de la Traducció Catalana Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. És també membre de la Càtedra Jordi Arbonès de traducció i forma part del jurat del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia.[3]

La primera novel·la que va traduir fou L'ampla mar dels Sargassos (Wide Sargasso Sea), de Jean Rhys, el 1987 a partir de l'encàrrec de l'editorial Columna.[3] A continuació va traduir L'amic retrobat, de Fred Uhlman. Posteriorment ha traduït més de dos-cents títols d'autors com ara Ralph Ellison, Cynthia Ozick, Alice Munro, J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien, Jane Austen, Virginia Woolf i Ali Smith;[1][3] així com llibres d'assaig d'autors com ara Isaiah Berlin, E. H. Gombrich, E. M. Forster i Carl Sagan.[1] Ha traduït també llibres de poesia com, entre altres, Poemes i històries, de Robert Creeley, i Sonets del portuguès, d'Elizabeth Barrett Browning,[1] així com el llibre de Mireille Gansel Traduir com transhumar, sobre el procés i les experiències de traducció d'aquesta darrera.

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Dolors Udina». Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN català. PEN Català [Barcelona], nº 5, 4-2008. ISSN: 2014-5624 [Consulta: 13 novembre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Dolors Udina i Abelló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Pòrtic Dolors Udina | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 23 abril 2020].
  4. ↑ «Obra | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 23 abril 2020].
  5. ↑ «Revista Visat». [Consulta: 3 agost 2018].
  6. ↑ «Traducció en Llengua Catalana – PREMIS CIUTAT DE BARCELONA». [Consulta: 6 maig 2021].
  7. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats». Gencat, 17-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-18. [Consulta: 18 juliol 2018].
  8. ↑ «S'ha de viure una mica abans de començar a traduir». La Jornada, 08-09-2018. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2018. [Consulta: 11 setembre 2018].
  9. ↑ «La trajectòria de Dolors Udina, reconeguda amb el Premio Nacional de traducció», 24-10-2019. [Consulta: 24 octubre 2019].
  10. ↑ NacióDigital. «Serrat guanya el Premi Nacional de Cultura 2023». [Consulta: 2 juny 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolors_Udina_i_Abelló&oldid=34100590»