Discussió:Murcià

Realment panotxo i murcia son coses diferents com implica l'ultim canvi que s'ha fet ? Tal com esta ara, l'article es inconsistent. Xevi 22:15 31 ago, 2005 (UTC)

El panotxo i Murcià son la mateixa llengua

Només que el panotxo es dialecte del murcià que es parla a la vega mitja del segura i Horta de Múrcia. en la web murcianista www.llenguamaere.com que son experts en la seua llengua ho prodras vore. Salutacións

Tot això té algun fonament científic? Caldria citar fonts acreditades (la pàgina de la llengua murciana no ho és). --Nevenka 21:29, 13 abr 2006 (UTC)

El murcià és una llengua?

Des de quan es considera, el murcià, com una llengua romànica i no com uns parlars del castellà influenciats pel català i per l'aragonès?KekoDActyluS 17:15, 19 jul 2006 (UTC)

Ja ho he arreglat. --Pepetps (Podem discutir-ho) 17:32, 19 jul 2006 (UTC)

Pues porque está basada en un dialecto latino mozárabe y no en un castellano con influencias catalanas y aragonesas.—el comentari anterior sense signar és fet per 84.123.12.6 (disc. • contr.) 07:00, 23 gen 2007

El panocho no existe

...salvo en las tiras cómicas del "Tío Pencho" que publica el diario murciano "La Verdad". Con todos los respetos, si por un lado vuestras contribuciones sobre el murciano son completas y acertadas, ha de decirse que el panocho NO es murciano. El panocho tampoco se habla en zonas de la Huerta -que va desapareciendo por la expansión urbanística, por cierto.

El panocho es una jerga ridiculizante creada por la burguesía de finales del XIX para mofarse de la gente del campo. Ya lo dijo en su día el mejor poeta murciano, Vicente Medina. Lean a J. Garrigós o a don Manuel Alvar si buscan referencias. En la def. del "murciano" en la wiki en castellano se habla al respecto.

Saludos.

Marcabrú

Senyor Marcabrú, el panotxo que vós dieu (aquell que vós dieu) existeix a les vinyetes del Tío Pencho del diari La Verdad, als informatius de la televisió local de Múrcia Tele2 i a les cançons del grup Er Tabardillo, com ara "Soflama murciana" o "Apa er pueblo"; en això ja hi compto. Però més enllà d'aquí, es tracta de defiir quins són aquells trets (mossàrabs i aragonesos) que portaven imprès al seu pseudocastellà la gent que finalment va quedar administrada al sud de la Comunitat Valenciana. He treballat extensament el tema, i quan us vingui bé en parlem. Ebrenc 14:56, 24 ag 2006 (UTC)

A part, dubto que us hagueu llegit l'article sencer i que, sobretot, que l'hagueu entès (linguísticament i socialment), més que res per la llengua "ataca-panotxo" que heu utilitzat, així com el vostre anonimat a l'hora de signar el comentari. Covard. Ebrenc 15:02, 24 ag 2006 (UTC)

Sin faltar

Estimado Ebrenc:

Lamento mucho su enfado por mi anterior comentario. Me parece que he pagado los anteriores, que en lengua catalana señalan aspectos a pulir en su entrada sobre el "murciano".

Sigo diciéndole,sin faltarle al respeto como usted hace conmigo, que el panocho no es murciano. De hecho, no se habla en ninguna de las siete zonas subdialectales que desde J. Garrigós se han estipulado. Me imagino que conocerá tal estudio, en el ya clásico manual de don Manuel Alvar (1999). Del primer profesor le valdrá también un artículo editado en Alvar (1986).

Cita usted instituciones, grupos, organismos que hablan "panocho". Si es así, no dude que se trata del murciano deformado que es tal jerga. Curiosamente, una de las fuentes bibliográficas que cita (Gómez Ortíz) no considera al panocho como sinónimo de murciano, ni como habla del mismo. Pero veo que no le gusta citar fuentes que le contradicen. Ya de paso, le conmino a entrar más en detalles fonético-fonológicos (esencia de la Dialectología) y menos en el estatus jurídico del murciano, cuestión no tan importante en Murcia porque -hasta ahora- no utilizamos nuestro hablar como arma política.

En fin, como puede ver, ya me he registrado en el wikipedia catalán y mi nick firma este comentario, como antes lo hacía mi IP. No me considero cobarde, pero comprenderá que no le voy a dar mis datos personales por un simple comentario. Me parece que usted peca de soberbia y le recomiendo que se acostumbre, sea joven o mayor, a estos comentarios críticos. Creo que todos son constructivos. Esto es Wikipedia.

Resumiendo: no puedo rediseñar esta entrada porque no hablo catalán. Además, su escasa modestia y su agresividad verbal me lo impedirían. Pido a otros wikipedistas catalanes que lo hagan e invito a webmasters o moderadores que marquen esta entrada como ambigua y carente de fuentes científicas fiables. La asociación Llenguamaere, como ya suponen otros wikipedistas más arriba, no lo es.

--Marcabru 19:02, 26 nov 2006 (CET)

Demano disculpes

Demano les meues disculpes més sinceres a l'usuari Marcabrú. Com ara he pogut comprovar, es tracta d'una persona degudament documentada i capaç de fer tot comentari al respecte d'aquest tema.

Lamento seriosament haver-me deixat endur per la "passió", i és que no és el primer cop que em trobo amb vàndals de la Viquipèdia que neguen sistemàticament que a les zones consecutives de la Península Ibèrica no hi ha diversitat i que l'única cosa que hi ha és Espanya estricta. Òbviament en aquests casos m'hi he oposat, per doctria i convicció, i sorpresament he vist que en aquest cas, amb l'usuari Marcabrú, m'he equivocat. Sento molt haver fet anar una actitud insultiva i procuraré que no torni a passar.

Desitjo plenament, d'altra banda, que ens exposi en aquesta pàgina de discussió les esmenes que creu oportunes al text sobre l'entrada "Panotxo" de la Viquipèdia. En trobem amb moltes especificacions per a les diferents realitats lingüístiques que hi ha arreu de la conca hidrogràfica del Segura i, per tant, m'agradaria molt que delimités mínimament els següents conceptes (cadascun dels quals tindrà una entrada independent a la Viquipèdia): "Espanyol de Múrcia", "Panotxo" i "Llengua murciana" (distingint, evidentment, tot allò que pot entendre's per "Panotxo").

Reitero les meues disculpes.

Ebrenc 20:44, 28 ag 2006 (UTC)

Disculpas aceptadas

Hola, Ebrenc:

Aceptamos las disculpas. El lema "Español de Murcia" o "Español hablado en Murcia" es un lema muy acertado, puesto que muchos dialectólogos consideran que los dialectos de transición -extremeño y murciano- ni siquiera son dialectos, sino variantes o modalidades del español. En fin, son los eternos problemás semánticos de la Dialectología. Los estudios de Pilar García Mouton me parecen muy útiles al respecto -aparte de sus Atlas.

Por otro lado, no conozco a muchos paisanos que consideren el murciano como lengua. Sé que hay organizaciones que luchan por tal reconocimiento. Pero como filólogo me niego a darle tal estatus porque contradice mi concepción de dialecto/lengua. Desgraciadamente, la palabra "dialecto" tiene en España una carga peyorativa que no existe en Alemania o Suiza, por ejemplo. Además, muchas veces las instituciones políticas suelen inmiscuirse para darle más lustre a un habla o dialecto, como si ponerle "llengua" al murciano nos dignificara más. Me parece estupendo poner una "ll" -que además recuerda los lazos del murciano con el catalán-, pero de lengua, nada. En fin, no creo que haya homogeneidad en el habla de un murciano de Caravaca, Yecla, Cartagena o Cieza. Sin contar otras poblaciones que no están en el área administrativa de la Comunidad Autónoma de la Regiónd de Murcia, como Orihuela, Hellín y Pulpí.

También sería interesante ahondar -quizá ya se haya hecho- sobre el fenómeno sociolingüístico del murciano. Me parece que en Murcia pocos sienten su modalidad como suya, el murciano no ofrece una "identidad dialectal" tan fuerte como el andaluz para los andaluces.

Hay trabajo por hacer. Adeu y un saludo. Marcabrú

En mi página de usuario tienes mi dirección de correo electrónico, me gustaría que te pusieras en contacto conmigo, te quiero pasar un trabajillo de unas 60 páginas que hice para la asignatura de Lingüistica Románica 2 de la universidad, va en torno a valorar el fenómeno nacionalista que la defensa de la independencia lingüística provoca en el murcianismo, pero al fin y al cabo acabar considerándolo de un estilo como el blaverismo valenciano, esta vez contra el imperialismo castellano, cosa que no dejaría de gustarle a los catalanes, pero que del mismo caso sería vender por cuatro duros la verdad sobre la cual se sostiene lo catalán. Hablamos si eso. Ebrenc 10:37, 29 ag 2006 (UTC)

Catalán

Este artícúlo está catalanizado. En la "Cansera", habéis cambiado palabras (y ortografía) del murciano por vocablos en catalán para que se parezca más al catalán. Ejemplo:

Vaya, no vaia

Tengo no 'tinc

Se jueron no van anar, el verbo anar no existe en murciano (es ir, y el pretérito perfecto simple es yo jui, tú juistes, él jue)

Dos articles

Aquest article està enredat. Parla més del murcià en general que del panotxo en particular. Crec que bona part s'hauria de traslladar a murcià i especificar més bé què s'entén per panotxo. Als enllaços externs hi ha una àmplia informació, però falta contextualitzar les referències al text en un tema que pot provocar polèmica.--V.Riullop (parlem-ne) 09:58, 1 oct 2008 (CEST)

DIALECTE

el panocho és un dialecte del murcià pel que s'hauria d'eliminar la major part del contingut ja que l'actual parla del murcià i no del panotxo --Blas de Lezo (discussió) 20:57, 6 nov 2008 (CET)

Mare meva...

Que diguin que el valencià o el balear son llengües encara ho entenc... No m'ha costat ni res entendre valencià quan vaig anar... ¿Pero murcià?—el comentari anterior sense signar és fet per 85.57.155.255 (disc. • contr.) 16:48, 14 gen 2009 (CET)

borrao e testos en murciano

paé ser qu'er ferber aqueste no para d'eliminar testos en llengua murciana qu'anguien le ponga a raya qu'eliminar contenío es vandalismo independientemente e la discusió e l'esistencia u no e la llengua murciana eso es vandalismo s'esfise como s'esfise--Blas de Lezo (discussió) 17:33, 3 feb 2009 (CET)

No n'entenc. Escriu si us plau en català o en castellà, no pas en una llengua inventada. Gràcies. Ferbr1 (discussió) 23:17, 3 feb 2009 (CET)

Traduïxo del murcià: "eliminació de textos en murcià" sembla ser que el Ferbr1 este no para d'eliminar textos en llengua murciana. que algú el pose a ratlla, que eliminar contingut és vandalisme. independentment de la discussió de l'existència o no de la llengua murciana, això és vandalisme, es vaja com es veja. → ebrenc · ♑ 00:31, 5 feb 2009 (CET)

Gràcies. Pues jo pense que no, perquè la Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és#La Viquipèdia no és un dipòsit indiscriminat, concretament, no és un "Un recopilador de cites o refranys. Viquidites és el lloc adequat per a això." (punt cinc).

A més a més, cal prendre en compte que cal respectar Viquipèdia:No feu treballs inèdits, és a dir: està degudament justificada la inclusió de "textos" en ho que sembla una llengua inventada per alguns i sense cap proba de la seva notabilitat?

Si creiem que es pot afegir qualsevol "cita" en qualsevol "llengua", com podriem evitar que un blaver afegeixi "textos" en "valencià"? Hem de fer servir sempre un mateix criteri. Ferbr1 (discussió) 09:50, 5 feb 2009 (CET)

Nom de l'article

Jo vaig deixar referències quan vaig reanomenar aquest article com "dialecte murcià". S'ha revertit sense aportar cap mena de referència. S'hauria de tornar l'article a "dialecte murcià". user:Ferbr1 21:46, 5 feb 2009 (CET)

Normalment no posem "dialecte" davant dels dialectes. Tenim per exemple valencià o gascó.--SMP​ (+ disc. xat) 22:28, 5 feb 2009 (CET)

Tens raó, no vaig adonar-me d'això. Ferbr1 (discussió) 11:19, 6 feb 2009 (CET)

Manipulación

El capítulo "Historia" es un absurdo completo: habla del murciano como si tuviera su origen en el catalan, por otro lado tiene en cuenta la famosa exageración de Muntaner sobre el "plus bell cathalanesc del mon" que no tiene ningun credito ni certeza. Por otro lado solo se preocupa de dar importancia a lo catalan y olvida lo aragones y lo romance andalusi... y por que paso de rayarme... pero es evidente que una variante lingüística como el murciano (que tiene conexión directa con el romance andalusi y una fuerte influencia aragonesa) merece una explicación menos parcial, sesgada y pro-catalanista como la que se le ha dado aqui.

ARTÍCULO BASURA

Toda una falta de respeto.

Dice que a los "murcians els agrada partir, en el seu discurs històric, de la província romana Carthaginense, seguint per la bizantina Oròspeda, la visigòtica Aurariola i, sobretot, la Cora de Todmir sota la dominació musulmana" ¿Cómo que en el suyo discurso histórico? Ésto no es del discurso "de los murcianos" sino del discurso histórico general y académicamente aceptado, existió, sin duda alguna, una continuación, al menos cultural, entre las gentes de Oróspeda, Aurariola, Todmir, Abenmardanix... ello es demostrable con numerosas referencias históricas. ¿Acaso los suresteños "hispano-rromanos" o arábigos del siglo X no descienden de los del siglo IX? ¿No es cierto que aún en el siglo XII aún se sigue citando en fuentes árabes al Reino de Murcia como Región de Todmir o Región de Teodomiro muy a pesar de que ya habían pasado casi 5 siglos de la muerte de éste y la desaparición de su "estado"?

Luego dice que "En la parla murciana hi tenen lloc uns quants mossarabismes" ¿De dónde han sacado ésto? En la(s) habla(s) murcianas tienen lugar una cantidad innumerable de mozarabismos léxicos, sobra con decir que el mozárabe, mejor dicho, el romance andalusí o más concretamente la "aljamía del oriente del Andalus" compuso la base lingüística del murciano sobre la cual fueron adquiriéndose diferentes elementos lingüísticos de otras lengus (castellano, aragonés, catalán, occitano...) Justo García Soriano ya afirmaba que la sedimentación lingüística indígena del murciano fué el mozárabe... así que imaginad la abundante cantidad de elementos del mozárabe (fonéticos, léxicos...) que se dan lugar en el murciano.

Luego dice que "la introducció dels quals (de los mozarabismos) es trobarà frenada per la conquesta cristiana de les corones de Castella i d'Aragó." ¿Pero qué sentido tiene decir que los mozarabismos estaban introduciéndose? ¿En dónde se estaban introduciendo? Para que quede claro, los mozarabismos léxicos del murciano no se introdujeron nunca porque "siempre" estuvieron ahí (desde hacía siglos y siglos (como es el caudal lingüístico heredado del latín, lenguas prerromanas, el árabe...)

Luego dice que "van ocasionar que s'anés creant una singular base lingüística, potser amb l'ajuda d'algun tipus de romanç que hi podria romandre i tenint en compte el mossàrab existent". ¿Pero cómo que "pot ser"? No es que pueda ser, es que de hecho lo es: son numerosas las referencias historicas a la existencia en el sureste peninsular de una variante lingüística ibero-románica autóctona de allí, existente tanto con anterioridad y como con posteiroridad a las icorporaciones del Reino de Murcia a las Coronas de Castilla y a la de Aragón.

Luego dice que "Els religiosos aragonesos va ser els primers que van anar a predicar a aquestes terres." ¿Pero cómoq ue los primeros que predicaron en el sureste fueron los religiosos aragoneses? ¿Acaso ellos trajeron el cristianismo al sureste peninsular? Tiene que quedar claro que durante el dominio musulmán en el sureste existieron cristianos, que no pocos tuvieron que venir a predicar al sureste durante el dominio musulmán, y que la presencia de predicadores cristianos en el sureste peninsular es incluso anterior a la presencia de predicadores cristianos en el noreste o noroeste peninsular (el sureste fué una de las primeras zonas peninsulares en cristianizarse)

Luego dice que "Avui dia podem considerar els parlars murcians com un conjunt de parlars de transició entre l'espanyol castellà i l'andalús" ¿Pero de donde se ha sacado que el murciano es trancisional entre el español castellano y el español andaluz? Por dios, borren esa burrada ya.

Luego, el capítulo "Historia" da pena, pues sólo habla de lo relacionado con el catalán, y además pone fuentes falsas que ningún crédito tiene entre historiadores y filólogos (lo que decía Ramon Muntaner sobre el "plus bell cathalanesc del mon" y el sureste peninsular "todo poblado de catalanes")

Luego, en el capítulo " caracteristicas" `pone solo unos rasgos distintivos o propios del murciano, de los muchos que tiene.

Por mí, lo borraba entero: una pésima descripción histórica y lingüística, demasiada parcialidad y demasiada propaganda catalanista.

ARTÍCULO BASURA

És cert el que diu aquest usuari, poc rigor històric, massa parcialitat i massa tall-catalanisme.

Conflicte d'edicions

Abans d'eliminar el treball que han fet altres companys, caldria discutir els canvis aquí. La IP 83.53.84.244 canvia la secció d'Història per aquest text:

El panotxo és una variant de murcià. L'origen del panotxo està als segles XII, XIV i XV quan el romanç andalusí local de la Vega del Segura va rebre influències lingüístiques de l'aragonès, occità i català, i posteriorment del castellà (situació de castellanització que prossegueix fins avui dia). Presenta a més préstecs lèxics del valencià i del francès. (GARCÍA SORIANO: 1932)

--Àlex Esp (Discussió) 21:06, 18 des 2010 (CET)

Aportación bibliográfica a la discusión

He consultado una de las principales obras de referencia en el estudio del dialecto murciano:

JUSTO GARCÍA SORIANO `Vocabulario del dialecto murciano´ (C. Bermejo, Impresor. Madrid, 1932).

Expongo un poco por encima lo que el autor expone, argumenta y justifica en la parte ESTUDIO PRELIMINAR - LEXICOLOGÍA, justo antes del capítulo MOZÁRABE.

El autor, en su estudio sobre las aportaciones lingüísticas de los pueblos que habitaron o dominaron el antiguo Reino de Murcia y la relación de estos pueblos con el orígen del dialecto murciano, procede a considerar primero al romance andalusí del Reino de Murcia (que él llama, por conocidos motivos de confusión sobre esta habla, "mozárabe murciano"), modalidad lingüística al cual el autor considera la "sedimentación lingüística indígena" (preexistente a la conquista castellana y aragonesa).

Tras exponer un extenso capítulo denominado MOZÁRABE que se centra en la justificación de la existencia del "mozárabe", de su vigencia hasta el siglo XIII y su herencia lingüística en el dialecto murciano murciano, a continuación pasa a considerar y tratar aspectos de la influencia y herencia aportada por las sucesivas aportaciónes lingúísticas del árabe, del castellano, del aragonés y del catalán, del valenciano... de los cuales comenta que contribuyeron "en mayor o menos media" a la conformación del dialecto murciano.

--89.129.126.96 (discussió) 18:31, 7 gen 2011 (CET)

SEMBLA QUE ÉS CLAR QUE CAL MODIFICAR L´APARTAT HISTORIA I AFEGIR: A l'horta de Múrcia s'hi va parlar català perquè va ser repoblada per catalans, aragonesos, i gent d'altres orígens. Ramon Muntaner (cronista ens ho explica a la seva cèlebre Crònica: E com la dita Ciutat de Múrcia hac presa, poblà-la tota de catalans e així mateix Oriola, e Elx, e Alacant, e Guardamar del Segura, e Cartagènia e los altres llocs: sí siats certs qui tots aquells qui en dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món.

PER DEIXAR AIXÒ:

El murcià és un dialecte de l'espanyol que forma part en el subsistema espanyol meridional. El panotxo és una de les variants de murcià.

L'origen del murcià i del panotxo està als segles XII, XIV i XV quan el romanç andalusí local del Regne de Múrcia va rebre influències lingüístiques de l'aragonès, occità i català, i posteriorment del castellà (situació de castellanització que prossegueix fins avui dia) que li van donar forma fins a evolucionar al dialecte murcià. Presenta a més préstecs lèxics del valencià i del francès.

--83.53.87.22 (discussió) 15:08, 18 gen 2011 (CET)

AQUEST COMPTA AMB UNS DETALLS HISTORCS

El murcià és un dialecte de l'espanyol que forma part en el subsistema espanyol meridional. El panotxo és una de les variants de murcià.

L'origen del murcià i del panotxo està als segles XII, XIV i XV quan el romanç andalusí local del Regne de Múrcia va rebre influències lingüístiques de l'aragonès, occità i català, i posteriorment del castellà (situació de castellanització que prossegueix fins avui dia) que li van donar forma fins a evolucionar al dialecte murcià. Presenta a més préstecs lèxics del valencià i del francès.

Tres esdeveniments històrics poden destacar-se com a decisius en la formació del dialecte murcià, el primer va ser la conquesta del Regne de Múrcia per la Corona de Castella (en cert moment amb ajuda i intervenció militar de la Corona d'Aragó) entre intervinguts del segle XIII i XIV. El segon va ser l'assentament en el Regne de Múrcia en aquests segles i els següents de gents procedents de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó principalment i d'altres llocs en menor mesura (Regne de Navarra, sud de França o repúbliques italianes). El tercer, la marxa del Regne de la major part dels musulmans murcians.

--88.5.54.5 (discussió) 20:09, 21 gen 2011 (CET)

La aportación a la sección Historia que el usuario anónimo dejó es correcta y mil veces mejor que la que hay actualmente (que es pésima y sólo se centra en hablar de lo catalán)... ¿Que hay que hacer para establecerla ya que el Robot la borra? --83.53.90.227 (discussió) 14:31, 31 gen 2011 (CET)

unes dades sobre la modificació

Hola. Presentar la variabilitat lèxica interna del murcià com una de les característiques del murcià pot donar lloc a confusions, ja que aquest fenomen es alguna cosa natural (en totes les modalitats existeix) i a més en murcià aquesta variabilitat no és si més no superior a la qual es dóna en català o castellà, per aquest motiu si es deixa tal informació ha d'afegir-se Com succeeix en altres llengües o parles el vocabulari comporta diferències notables entre els diferents zones

Respecte a la part I el murcià pren lèxic de moltes bandes, depenent evidentment de la zona, no tenen pas una presència ocasional els arcaismes, arabismes i catalanismes...

... la vaig esborrar lloc que necessita d'una justificació o bibliografia apropiada per a açò. Valga abans de res el fet que vocables com tapena, panocha, escarcullar i molts altres (els quals, segons alguns estudiosos, són catalanismes) fan el seu acte de presència en el territori murcià tant en el sector d´Orient com en l´Occident, és a dir, tant en la zona (suposadament) influenciada pel català com en la qual no (alguns, com "tapena" i "panocha" es donen fins i tot en certes zones d'Andalusia Oriental).

Respecte als arabismes i arcaismes, fan acte de presencia en totes les varietats de murcià (abunden més en certes zones, però no suposen un abisme substancial).

mes dades sobre la modificació

D'una banda, es va posar diverses vegades segons alguns o segons alguns acadèmics, ja que l'adjectiu de científicament no té cap sentit, ja que el que es diu són opinions personals i no veritats absolutes o científiques amb caràcter univeral.

D'altra banda, es va esborrar la part Hi ha uns pocs casos dins de la societat murciana que intenten, sense gaire èxit, emular els nacions sense Estat de dins d'Espanya perquè d'on ha eixit que açò succeeix per "emular" a altres nacions?. Crec que aquest esment polític o nacionalista no té res a veure amb la linguística i sobra de fet.

Es va esborrar la parteix l'anomenat 'panotxo', que pot ser considerat un dialecte espanyol de transició al català-valencià ja que... per poder ser considerat pot arribar a ser considerat fins a un dialecte de trancisión a l'extremeny o al manxec, una deformació, un argot de carrer carnavalesc o qualsevol altra concepció (clar, tot depèn del punt de vista i de la ideologia base), per aquest motiu tal informació sobre o en cas contrari incloguem totes les opinions per les quals el panocho pot ser considerat com....

D'altra banda, es va esborrar la part la llengua que en resulta no és pot aprendre si no s'aprèn abans el castellà, sense pràcticament cap sistematicitat pel que fa a morfemes verbals o nominals per mancar de fonament i argumentació de qualsevol tipus. Com que no pot aprendre's murcià o un murcià estandarditzat si abans no s'aprèn castellà? No té sentit ni credibilitat. --83.57.168.240 (discussió) 15:46, 27 abr 2011 (CEST)

Els mossàrabs immortals

La parla murciana es va originar a partir d'una base romanç local (mossàrab) barrejada i influenciada en diferents graus amb el castellà, l'aragonès, català i occità, creant un singular dialecte.

No crec que cap filòleg actual puga subscriure això. Les tesis mossarabistes aplicades al valencià fa temps que estan oblidades. Resulta inversemblant aplicar-les a Múrcia, un territori totalment arabitzat en el s.XIII, o no menys arabitzat que el futur Regne de València.--Bassilides (disc.) 19:11, 23 maig 2017 (CEST)

Nova versió de l'article sense text dubtós inverificable

He actualitzat l'article tot traient-ne l'abundant contingut pamfletari, acientífic o directament fals sense referenciar que hi havia. Consegüentment, n'he eliminat l'avís (ben justificat) que hi havia de manca de neutralitat.

L'article ha quedat ara amb el conjunt d'informació que he pogut aprofitar de la versió anterior, completada amb les traduccions de les versions aragonesa i anglesa (ambdues, com la majoria de les altres, serioses i fiables). De passada l'he ampliat amb informació solvent que he afegit, tota ella amb referències que en permeten la verificabilitat.

Les parts provinents de traduccions són bàsicament la secció "Variants" i "Característiques". Les fonts inicials en són aquestes:

Salutacions. Montesita (disc.) 00:14, 20 oct 2022 (CEST)