Dirk Graswinckel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1600 |
| Mort | 12 octubre 1666 (66 anys) |
| Formació | Universitat de Leiden |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, poeta, escriptor, advocat, traductor |
Theodorus Johannes "Dirk" Graswinckel (Delft, 1 d'octubre de 1600 - Malines, 12 d'octubre de 1666[1]) va ser un jurista holandès, un escriptor important sobre la llibertat dels mars. Va ser un polemista, que també va assolir un alt càrrec legal (Fiscal d'Holanda) on va assessorar Descartes.[2] Va ser cosí i deixeble d'Hugo de Groot,[3] a més de poeta i de traductor de Thomas à Kempis.[4]
Vida
[modifica]Va néixer a Delft i va estudiar a la Universitat de Leiden. Es va unir a Grotius a París el 1624, i més tard el va defensar contra John De Felde.
Libertas Veneta (1634) va respondre a l'anònim pamflet antivenetí Squitinio della liberti veneta (1612). De fet, és també una resposta a un treball sobre dret marítim de William Welwod.
Maris liberi vindiciae va atacar Pietro Battista Borgo escrivint per a les pretensions genoveses al mar de Ligúria,[5][6] però també es va enfrontar a John Selden sobre la reclamació britànica de les aigües territorials.[7] El Mare Clausum de Selden s'havia publicat en una traducció anglesa el 1652, i ell va respondre l'any següent amb Ioannis Seldeni vindiciae secundum integritatem existimationis suae. De fet, Graswinckel havia enviat a Selden una crítica detallada en manuscrit el 1635.[8]
El 1651 va publicar l'obra Placcaten, ordonnantien ende reglementen sobre l'economia de la regulació del comerç de cereals. Això venia en gran part pel costat del lliure comerç i del mecanisme de preus.[9] Joseph Schumpeter va argumentar que aquesta va ser la primera declaració clara que els especuladors tenien un paper en l'estabilitat dels mercats de matèries primeres.[10]
Va morir el 12 d'octubre de 1666 a Malines.
Obres
[modifica]- Libertas Veneta (1634)
- De Jure Majestatis (1642)
- Dissertatio de jure praecedentiae inter serenissimam Venetam Rempubl. & sereniss. Sabaudiae ducem (1644)
- Maris liberi vindiciae: adversus PB Burgum (1652)
- Stricturae ad censuram Joannis à Felden (1654)
- Nasporinge van het recht van de opperste macht toekomende d'Edele Groot Mogende Heeren Staten van Holland en Westvriesland (1667)
Bibliografia
[modifica]- Louis Mayeul Chaudon (1810), Dictionnaire universel, historique, critique, et bibliographique, pàg. 34
- Joseph Michaud, Louis Gabriel Michaud (1816), Biographie universelle, ancienne et moderne
Referències
[modifica]- ↑ GRASWINCKEL, Dirk (Theodorus) Johannes in Correspondence of Descartes: 1643 Arxivat 2011-09-26 a Wayback Machine., pp 263-266.
- ↑ Desmon M. Clarke, Descartes: A biography (2006), p. 243.
- ↑ «Diplomacy and the Study of International Relations».
- ↑ A. W. G. Raath and J. J. Henning, Political Covenantalism, sovereignty and the obligatory nature of law: Ulrich Huber's Discourse on state authority and democratic universalism (PDF), note 57 on p. 8.
- ↑ Jan Hendrik Willem Verzijl, Wybo P. Heere, J. P. S. Offerhaus, International Law in Historical Perspective: Nationality and other matters relating to individuals (1968), p. 12.
- ↑ Burgus, De dominio Serenissimae Genuensis Reipublicae in mari Ligustico, Roma, Domenico Marciano, 1641.
- ↑ R. P. Anand, Law of the Sea: Caracas and Beyond : Developments in International Law (1983), p. 108.
- ↑ Richard Tuck, Natural Rights Theories: Their Origin and Development (1981), p. 89.
- ↑ Henry W. De Jong, William G. Shepherd, Pioneers of Industrial Organization: How the Economics of Competition and Monopoly Took Shape (2007), pp. 21-2.
- ↑ John Barkley Rosser, From Catastrophe to Chaos: A General Theory of Economic Discontinuities (2000), p. 106.