Desdèmona (satèl·lit)
Desdèmona | |||
---|---|---|---|
Designació provisional | S/1986 U 6 | ||
Tipus | satèl·lit d'Urà i satèl·lit regular | ||
Descobert per | Stephen P. Synnott Voyager 2 | ||
Data de descobriment | 13 gener 1986 | ||
Epònim | Desdèmona | ||
Cos pare | Urà | ||
Dades orbitals | |||
Semieix major a | 62.658,364 km[1] | ||
Excentricitat e | 0,00013[1] | ||
Període orbital P | 0,47 d[2] | ||
Inclinació i | 0,11252 ° | ||
Característiques físiques i astromètriques | |||
Radi | 35 km[2] | ||
Massa | 180 Eg[3] | ||
Densitat mitjana | 1,33 g/cm³ | ||
Albedo | 0,084 [2] | ||
Temperatura de superfície |
| ||
Part de | grup de Pòrcia |
Desdèmona és un satèl·lit interior del planeta Urà. Descobert gràcies a les imatges proporcionades pel Voyager 2 el 13 de gener de 1986, se li va donar la designació temporal S/1986 U 6.[4] Desdèmona rep el seu nom de l'esposa d'Otel·lo de l'obre de teatre de William Shakespeare Otel·lo. També se l'anomena Uranus X.[5]
Desdèmona pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6]
Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[7] radi de 32 km[8] i albedo geomètrica de 0,08.[6]
A les imatges de la Voyager 2 Desdemona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Desdèmona és 0,6 ± 0,3.[8] la seva superfície presenta un color grisós.[8]
Desdemona podria col·lidir amb una de les llunes veïnes d'Urà Crèssida o Julieta en els propers 100 milions d'anys.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
- ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
- ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
- ↑ Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
- ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].
Enllaços externs
[modifica]- Desdèmona Arxivat 2007-06-09 a Wayback Machine. a NASA
- Satèl·lits coneguts d'Urà (Scott S. Sheppard)