Vés al contingut

De Havilland Venom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauDe Havilland Venom
Tipusfirst-generation jet fighter (en) Tradueix, caçabombarder, land-based fighter monoplane (en) Tradueix i aeronau d'atac amb base a terra Modifica el valor a Wikidata
FabricantDe Havilland Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Basat ende Havilland Vampire Modifica el valor a Wikidata
Primer vol2 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata
En servei1952 Modifica el valor a Wikidata –  1962 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Royal Air Force
   Força Aèria Sueca Modifica el valor a Wikidata
Construïts1.488 Modifica el valor a Wikidata

El de Havilland DH 112 Venom és un avió de reacció monomotor britànic posterior a la guerra desenvolupat i fabricat per de Havilland Aircraft Company. Gran part del seu disseny va ser derivat del de Havilland Vampire, el primer jet de combat de de Havilland.[1]

Història

[modifica]

El Venom va entrar en servei amb la Royal Air Force (RAF), on va ser utilitzat com a caça bombarder monoplaça i com a caça nocturn biplaça. També va haver un model utilitzat per reconeixement aeri operat per la Força Aèria Suïssa.

El Venom va funcionar en una etapa intermèdia entre la primera generació de caces de reacció britànics amb motors de compressors centrífugs, com el Gloster Meteor i el Vampire – i la següent generació amb compressors axials, com el Hawker Hunter o el de Havilland Sea Vixen. Degut a això el model va tenir un període de servei relativament curt a la RAF, sent retirat de les operacions de primera línia el juliol de l'any 1962.[2]

Desenvolupament

[modifica]

Orígens

[modifica]
de Havilland Venom FB 1

El 1948, de Havilland va proposar un desenvolupament del Vampire, amb una ala en fletxa moderada més prima i un motor Ghost més potent que el Goblin que portava originalment el Vampire i el va anomenar Vampire FB8. El disseny va anar canviant gradualment, fins a esdevenir el DH 112 Venom Tot i que s'assemblava molt al seu predecessor, el de Havilland Vampire, compartint el disseny tant distintiu de la cua bideriva i l'estructura de metall i fusta, el Venom tenia un disseny completament nou.[3]

Desenvolupament posterior

[modifica]
Un Venom NF.3. on es pot apreciar la vista clara de la cabina i les superfícies de cua revisades.

El 22 d'agost de 1950, un model millorat del Venom, el NF.2 caça nocturn, va efectuar el seu primer vol, a càrrec de John Derry. De Havilland havia utilitzat com a base per a aquest disseny el caça monoplaça Venom per tal de substituir el Vampire NF10. Per aquesta variant, el fuselatge va ser redissenyat per acomodar una tripulació de dos homes,un pilot i un operador de radar assegut en un costat equipant un radar airborne d'intercepció.[4] Aquest model es va fer servir per provar els míssils Firestreak.[2]

Variants[2]

[modifica]
  • FB.Mk 1: Caça bombarder. El model original (1952)
  • NF.Mk 2: Caça nocturn biplaça. Se'n van construir 180 unitats (1953)
  • NF.Mk 3: Desenvolupament del NF.Mk 2 amb un radar millorat, timons servoassistits i coberta d'una peça (1955)
  • FB.Mk 4: Desenvolupament del FB.Mk 1. Portava alerons servoassistits i els timons de direcció més grans (1955)

Especificacions (Venom FB 1)

[modifica]

Dades de Fighters of the Fifties[1]

Característiques generals

  • Tripulació: 1
  • Longitud: 9,70 m
  • Envergadura: 12,70 m
  • Alçada: 1,88 m
  • Superfície de l'ala 25,9 m²
  • Pes buit: 4.173 kg.
  • Pes carregat: 7.000 kg
  • Motor: 1× de Havilland Ghost 103 turbojet , 21,6 kN

Rendiment

  • Velocitat màxima: 1.030 km/h
  • Abast: 1.730 km
  • Sostre de servei: 12.000 m
  • Ràtio d'ascens: 45,7 m/s
  • Càrrega alar: 274,2 kg/m²
  • Impuls/pes: 0,41

Armament

  • Metralladores: 4 × canons de 20 mm Hispano Mk.V
  • Coets: 8 × míssils RP-3 de 27 kg cadascun
  • Bombes: 2 × bombes MC de 450 kg cadascuna

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Gunston, Bill. Fighters of the Fifties (en anglès). Cambridge, UK: Patrick Stephens Limited, 1981, p. 52. ISBN 9780850594638. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Merino, Andres. El mundo de la aviación Vol.1 (en castellà). Barcelona: Planeta-De Agostini, S.A., 1989, p. 17,18. ISBN 8439510136. 
  3. ↑ Thetford, Owen. Aircraft of the Royal Air Force since 1918 (en anglès). Putnam & Co. Ltd, 1962, p. 186. ISBN 9780851778105. 
  4. ↑ Birtles, Philip. Postwar Military Aircraft: De Havilland, Vampire, Venom and Sea Vixen v. 5 (en anglès). Ian Allan Publishing, 1999, p. 72,73. ISBN 9780711015661. 

Bibliografia

[modifica]
  • Birtles, Philp. "De Havilland Venom:Part 1: Single Seaters in RAF Service". Air Pictorial, July 1971, Vol. 33 No. 7. pp. 242–247.
  • Birtles, Philp. "De Havilland Venom:Part 2: Night-fighters and export machines". Air Pictorial, August 1971, Vol. 33 No. 9. pp. 281–284.
  • Birtles, Philp. Postwar Military Aircraft: De Havilland, Vampire, Venom and Sea Vixen v. 5. Ian Allan Publishing, 1999. ISBN 0-71101-566-X.
  • Fredriksen, John C. International Warbirds: An Illustrated Guide to World Military Aircraft, 1914–2000. ABC-CLIO, 2001. ISBN 1-57607-364-5.
  • Green, William. The World's Fighting Planes. London: Macdonald, 1964.
  • Gunston, Bill. Fighters of the Fifties. Cambridge, UK: Patrick Stephens Limited, 1981. ISBN 0-85059-463-4.
  • Jackson, A.J. De Havilland Aircraft since 1909. London: Putnam, Third edition, 1987. ISBN 0-85177-802-X.
  • Scholefield, R.A. Manchester Airport. Sutton Publishing. Stroud. 1998. ISBN 0-7509-1954-X.
  • Winchester, Jim, ed. "De Havilland Sea Vixen." Military Aircraft of the Cold War (The Aviation Factfile). Rochester, Kent, UK: The Grange plc., 2006. ISBN 1-84013-929-3.
  • Thetford, Owen. Aircraft of the Royal Air Force since 1918 Putnam & Co. Ltd., 1962. ISBN 0-85177-810-0. pp. 235–236.
  • Mason, Francis K. The British Fighter since 1912. ISBN 0-85177-852-6. pp. 363.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=De_Havilland_Venom&oldid=32729934»