Vés al contingut

Daf (instrument musical)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'instrument musical. Si cerqueu altres definicions, vegeu «DAF (desambiguació)».
Infotaula d'instrument musicalDaf
Un parell de daf
Tipussingle-skin frame drums without handle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs211.311 Modifica el valor a Wikidata

El daf (persa: دف, daf; àrab: دف, duff o daff)[1] és un gran tambor originari de l'Orient mitjà emprat tant en la música popular com en la clàssica. L'instrument té un marc normalment fet de fusta amb diverses anelles de metall unides; la membrana sol ser de pell de peix però també es fan servir pells d'altres tipus com ara de vaca, cabra o cavall.[2] El daf s'usa principalment a l'Orient Mitjà, el Gran Iran, el subcontinent indi i l'Àsia central. Sol usar-se com a instrument d'acompanyament, tant de cantants com d'altres instruments (tanbur, violí, ud, saz i altres instruments típics de l'Orient mitjà). Alguns daf estan equipats amb platerets petits, fet que els fa semblants a una pandereta grossa.

Descripció

[modifica]

El daf és un tambor gran, rodó i poc profund de fusta massissa d'entre 50 i 60 centímetres de diàmetre i uns 5 centímetres de profunditat. Sol tenir més de 300 anelles de llautó de prop d'1,5 centímetres de diàmetre, subjectades amb grapes o altres elements a l'interior de la circumferència de fusta. Quan l'instrument es mou, les anelles impacten contra la fusta i generen una gran diversitat de sons. La persona que toca el daf sol combinar tots dos sons, el de les anelles en moure's i el de la percussió sobre la membrana de pell.[3]

La membrana de pell se subjecta al marc amb grapes o altres sistemes i se li afegeixen xinxetes decoratives. En algunes versions recents, les membranes poden trobar-se pintades amb diferents motius o dissenys.[3]

El daf sol ser tocat per un solista, tant per a música clàssica com popular a l'Iran, l'Iraq, Síria, l'Azerbaidjan, Kurdistan i parts del Tadjikistan i altres països de l'Orient Mitjà. El daf rep diferents noms segons el lloc: daf a l'Índia, tef a Turquia, duf en àrab o dap a l'Uiguristan.[3]

Història

[modifica]
Grup d'instrumentistes: el de la dreta toca un daf.

La referència més antiga sobre el daf es troba a l'Imperi Sassànida; algunes fonts apunten a que el daf era àmpliament emprat abans del naixement de l'islam, i fins i tot abans del naixement de Crist. En pahlavi, l'idioma de l'Imperi Sassànida, el daf s'anomenava dap. Les principals referències antigues s'han trobat en pintures o relleus;[4] un exemple és la presència del daf en els relleus de Behistun, a l'Iran. Els daf s'usaven per a la música religiosa a l'Iran molt abans de l'arribada del sufisme.[5]

El nowruz, el primer dia de l'any nou persa, el festival nacional dels pobles de l'Iran i altres festivitats han estat acompanyades per l'instrument des del període sassànida (224 dC-651 dC);[4] també durant aquest període s'utilitzava com a acompanyament per la música clàssica de l'Iran.[4] El daf també s'usava a la cort, sobretot per interpretar els modes i melodies de la música clàssica.[5] Alguns estudis recents han permès saber que aquests modes s'utilitzaven per les pregàries zoroastristes; moltes d'aquestes melodies s'han perdut tot i que encara n'hi ha que perduren des del període sassànida.[5]

Referències

[modifica]
  1. Farmer, Henry George «Reciprocal Influences in Music 'twixt the Far and Middle East» (en anglès). Journal of the Royal Asiatic Society, 66, 2, 4-1934, pàg. 327–342. DOI: 10.1017/S0035869X00079909. ISSN: 2051-2066.
  2. Robinson, N. Scott. «Music and Percussion, Frame Drums, Riq, Tambourines». [Consulta: 14 novembre 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 «The Daf in Iraq» (en anglès). Roots of Rythm. Arxivat de l'original el 2016-08-21. [Consulta: 14 novembre 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 «History of Daff (the Middle East Frame Drums)» (en anglès). Rythmica. [Consulta: 14 novembre 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Daf» (en anglès). Indian Music School. Arxivat de l'original el 2021-05-15. [Consulta: 14 novembre 2018].