Vés al contingut

Criolls portuguesos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaCriolls portuguesos
Tipusgrup de llengües Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
pidgins i criolls Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2cpp Modifica el valor a Wikidata
Codi Linguasphere51-AAC-a Modifica el valor a Wikidata
Distribució del portuguès al món:
  Llengua materna
  Llengua oficial i administrativa
  Llengua cultural o secundària
  Minories lusoparlants
  Criolls portuguesos

Els criolls portuguesos són les llengües criolles que tenen el portuguès com a base lèxica.

Orígens

[modifica]

L'exploració portuguesa d'ultramar en els segles XV i XVI va donar lloc a l'establiment de l'Imperi Portuguès amb assentaments comercials, fortificacions i colònies a Àfrica, Àsia i Amèrica. El contacte entre l'idioma portuguès i les llengües natives va donar lloc a molts pidgins de base portuguesa, utilitzats com lingua franca en tot l'àmbit d'influència portuguesa. Amb el temps, molts d'aquests pidgins foren nativitzats i esdevingueren noves llengües criolles estables.

Com és la norma en la majoria dels criolls, el lèxic d'aquests idiomes es pot remuntar a les llengües emparentades, generalment amb predomini de portuguès, mentre que la gramàtica és majoritàriament original i única per a cada crioll i amb poc semblança amb la sintaxi del portuguès o de l'idioma substrat.

Aquests criolls són (o van ser) parlats majoritàriament per comunitats de descendents de portuguesos, nadius, i de vegades d'altres pobles de l'imperi colonial portuguès.

Fins temps recents els criolls eren considerats dialectes "degenerats" del portuguès i indignes d'atenció. Com a conseqüència, hi ha poca documentació sobre els detalls de la seva formació. A partir del segle 20 s'incrementà el seu estudi per part dels lingüistes que donaren diverses teories. Segons la teoria monogenètica dels pidgins se suposa que en les fortaleses establertes pels portuguesos a la costa d'Àfrica Occidental en els segles XV al XVIII es parlava algun tipus de llengua pidgin, coneguda com a pidgin portuguès d'Àfrica Occidental, basat en el portuguès. Aquesta varietat va ser el punt de partida de totes les llengües pidgin i criolles. Això explicaria en certa manera per què els elements lèxics portuguesos es poden trobar en molts criolls, però el més important, explicaria les nombroses similituds gramaticals compartides per aquests idiomes, com la preposició na , que significa "en" i/o "dins", que vindria de la contracció portuguesa na vol dir "en la" (femení singular).

Origen del nom

[modifica]
Vegeu també: Criolls

La paraula portuguesa per a "crioll" és crioulo, que deriva del verb criar i el sufix -oulo d'origen controvertit. Originalment, la paraula era utilitzada per distingir els membres de qualsevol grup ètnic nascuts i criats a les colònies dels que van néixer a llur terra natal. Així que a l'Àfrica s'aplica sovint a les persones nascudes allçi i d'ascendència totalment o parcialment portuguesa, en contraposició als nascuts a Portugal. Alhora a Brasil també s'utilitza per distingir els negres nascuts d'ascendència africana dels que havien estat portats d'Àfrica com a esclaus.

Amb el temps, però, aquest sentit genèric es va perdre, i la paraula crioulo o els seus derivats (com "crioll" i els seus equivalents en altres idiomes) esdevingueren el nom de diverses comunitats específiques de l'Alta Guinea superiors i les seus llengües: els guineans i el seu kriol, els capverdians i el seu kriolu, que són els que avui tenen un ús important malgrat la importància del portuguès estàndard oficial.

Classificació

[modifica]
Criolls portuguesos del d'Àsia Sud-oriental: Papiá Kristang de Malàisia (1) i Macaista Chapado de Macau, SAR (2).

Els criolls portuguesos foren classificats per Dulce Pereira[1] per ordre geogràfic i llengua de substrat (llengua que va contactar amb el portuguès):

Criolls afroportuguesos
Criolls indoportuguesos
Criolls malaioportuguesos
Criolls sinoportuguesos
Criolls lusoamericans

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pereira, Dulce; Crioulos de base portuguesa Arxivat 2005-11-26 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • VASCONCELOS, José Leite de - Esquisse d'une dialectologie portugaise, París, 1901
  • PEREIRA, Dulce - Crioulos de base portuguesa, Lisboa, Caminho, 2006

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Criolls_portuguesos&oldid=33407317»