Vés al contingut

Crescenciano Bilbao Castellanos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCrescenciano Bilbao Castellanos
Biografia
Naixement1892 Modifica el valor a Wikidata
Barruelo de Santullán (província de Palència) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Cuernavaca (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

24 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Huelva
Diputat a les Corts republicanes

8 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Huelva
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, minaire, polític, metal·lúrgic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata

Crescenciano Bilbao Castellanos (Barruelo de Santullán, 1892 - Cuernavaca, 25 de desembre de 1961) va ser un polític i sindicalista espanyol, membre del PSOE i la UGT. Durant la Segona República va ser diputat a Corts.

Biografia

[modifica]

Va néixer en la localitat palentina de Barruelo de Santullán en 1892.[1]

A l'edat de deu anys, sense si més no haver acabat els estudis primaris, va començar a treballar en una mina explotada per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. En 1907 va ingressar en la Unió General de Treballadors (UGT) i cinc anys després ho faria en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), desenvolupat una ràpida activitat sindical.[2]

De cara a les eleccions de 1933 va presentar la seva candidatura a Corts per la circumscripció de Huelva, obtenint 60.137 vots i aconseguint així l'acta de diputat.[3] A l'octubre de 1934 va prendre part en la vaga revolucionària convocada pel PSOE i altres organitzacions obreres, si bé aquesta acabaria sent un fracàs. Crescenciano Bilbao va ser detingut per les autoritats portugueses a Vila Real de Santo António quan tractava d'abandonar Espanya, i fou posteriorment retornat a territori nacional i empresonat.[4][5] Aconseguiria revalidar el seu escó als comicis de 1936, als quals va acudir integrat en les llistes del Front Popular. En aquestes eleccions va obtenir 78.661 vots.[6] Després d'això va ser posat en llibertat per les autoritats.[7]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a la columna manada pel general José Miaja, que va operar al front de Còrdova.[8] Posteriorment va passar a formar part del comissariat polític de l'Exèrcit Popular de la República, servint com a comissari de l'Exèrcit de l'Est.[9] A instàncies d'Indalecio Prieto, a l'octubre de 1937 seria situat al capdavant del Comissariat general —en substitució del filocomunista Julio Álvarez del Vayo—.[10] Cessaria de tots els seus llocs en la primavera 1938.

Amb la derrota republicana va abandonar Espanya i va marxar a l'exili, instal·lant-se a Mèxic al costat de la seva família.[11][12]

Va morir a Cuernavaca la revetlla de nadal de 1961, als 71 anys.[13]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]