Vés al contingut

Corioamnionitis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaCorioamnionitis
Micrografia que mostra corioamnionitis. Els cúmuls de taques blaves corresponen a cèl·lules inflamatòries. Tinció d'hematoxilina-eosina. modifica
Tipusmalaltia placentària i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatobstetrícia i ginecologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10O41.1 i P02.7 Modifica el valor a Wikidata
CIM-956.9 i 762.7 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB31882 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine973237 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002821 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008495 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050697 Modifica el valor a Wikidata
Corioamnionitis aguda greu. Microscopi òptic. 150X. Tinció d'HE.

La corioamnionitis és una infecció del líquid amniòtic i les membranes que el contenen; també es denomina infecció intraamniótica,infecció ovular o amnionitis, i pot anar acompanyada d'una ruptura prematura de membranes[1] o cursar amb el sac amniòtic complet.[2]

S'associa a una major morbimortalitat neonatal[3] i materna. Pot causar part preterme, on les complicacions són més freqüents,[4][5][6][7] i/o fer aconsellable de vegades la pràctica d'una cesària, la qual no està exempta de riscos postoperatoris.[8] També s'incrementa el risc matern d'hemorràgia postpart secundària a atonia uterina, endometritis, despreniment prematur de placenta,[9] abscés pelvià o tromboflebitis sèptica pelviana.[10] Els fills de mares amb aquest tipus d'infecció tenen un major risc de presentar a llarg termini trastorns del neurodesenvolupament que els nens nascuts en condicions normals.[11] Inusualment, la corioamnionitis provoca sèpsia i l'aparició d'un piomioma (leiomioma uterí infectat).[12]

Epidemiologia

[modifica]

Complica entre el 2 i l'11% de tots els embarassos i en aproximadament el 5% dels casos el fetus està infectat, fet que s'associa sovint amb els parts prematurs.[4] Els nadons nascuts de mares amb corioamnionitis poden desenvolupar displàsia broncopulmonar,[13] sèpsia,[14][15] apnea,[16] síndrome del destret respiratori neonatal i/o trastorns neurològics de gravetat.[17][18]

Diagnòstic

[modifica]

La sospita i el diagnòstic són eminentment clínics i es confirmen amb determinats exàmens complementaris.[19][20]

Ha de descartar-se en tota embarassada amb febre de la qual no es coneix focus infecciós, sobretot si ha ocorregut ruptura prematura de membranes.[21]

Un 80% dels casos són subclínics (no donen signes ni símptomes o aquests són inespecífics i de curta durada)[22] i es manifesten en el postpart en forma de febre o irritabilitat uterina en la mare, o bé signes d'infecció en el fetus. També pot ser la causa d'una amenaça de part prematur, sobretot quan aquesta no respon al maneig inicial.[23]

El diagnòstic clínic es basa en les següents dades clíniques:[24]

Temperatura axil·lar igual o major que 38 °C, acompanyada de dos o més dels següents signes:

  • Sensibilitat uterina anormal
  • Líquid amniòtic purulent o de mala olor
  • Taquicàrdia materna major de 100 batecs per minut
  • Taquicàrdia fetal major de 160 batecs per minut[25]
  • Leucocitosi (detecció en l'hemograma d'un nombre de leucòcits superior al normal) > 15.000/mm
  • Augment de la contractibilitat uterina
  • Dolor pelvià al moviment

Sospita de corioamnionitis

[modifica]

Davant la sospita d'aquesta infecció, sense la presència dels criteris esmentats anteriorment, s'ha de fer tota una sèrie de proves complementàries per descartar o confirmar aquesta patologia.[26]

Algunes de les proves que es poden dur a terme són un hemograma i proteïna C reactiva (PCR), amniocentesi, perfil biofísic fetal,[27] NST, ecografies, hemocultius i tests d'identificació biomolecular.[28] Els gèrmens detectats amb major freqüència en les pacients diagnosticades de corioamnionitis clínica a termini són Ureaplasma urealyticum, Ureaplasma parvum[29] i Gardnerella vaginalis; seguits per Mycoplasma hominis,[30] Streptococcus agalactiae[31] i Fusobacterium spp. Més rarament, s'aprecien Acinetobacter spp.[32] i Lactobacillus spp.[33] Les corioamnionitis relacionades amb infeccions per Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina,[34] Burkholderia pseudomallei,[35] Candida glabrata,[36] Serratia marcescens,[37] Eikenella corrodens,[38] Arcanobacterium haemolyticum[39] o Listeria monocytogenes són infreqüents.[40] S'han aïllat algunes espècies de fusobacteris poc conegudes com a patogèniques i pertanyents al gènere Leptotrichia,[41] com L. buccalis, L. amnionii i L. trevisanii, en diversos casos de corioamnionitis.[42][43][44] Amb una freqüència molt menor es detecten corioamnionitis virals per adenovirus,[45] enterovirus,[46] virus sincicial respiratori,[47] virus d'Epstein-Barr o citomegalovirus[48] i corioamnionitis fúngiques,[49][50] la majoria atribuïbles a Candida albicans;[51] les quals poden ocasionar complicacions obstètriques particularment adverses en les dones que desenvolupen una diabetis gestacional.[52]

Sovint, l'hemograma mostra una leucocitosi (>15.000 leucòcits per mm3) amb desviació a l'esquerra (> d'un 5% de formes en banda). La PCR sol aparèixer elevada (>20mg/dl). L'amniocentesi permetrà diagnosticar la corioamnionitis mitjançant l'estudi de paràmetres com la glucosa (< 14 mg/dl),[53] determinades citocines o les anomalies en la fórmula leucocitària, entre altres. A més a més, també es valorarà l'estudi microbiològic del líquid amniòtic amb una tinció de Gram, tècniques immunohistoquímiques)[54] i/o amb un cultiu de micoplasma/ureaplasma, especialment. També, es preceptiu realitzar hemocultius si la mare presenta una temperatura ≥ 38 °.[26]

Placenta envoltant el fetus

La prova NST (en anglès: Non Stress Test), o electrocardiotocografia,[55] es realitza per registrar la freqüència cardíaca del fetus i controlar la taquicàrdia fetal i la dinàmica uterina. Finalment, es pot valorar el perfil biofísic que sol sortir anòmal en cas de corioamnionitis. S'ha d'observar l'índex de líquid amniòtic,[56] el to muscular i els reflexos, els moviments fetals i els respiratòris.[57][58] Tots aquests elements de la prova es mostren alterats.[26] Els resultats d'un estudi pilot japonès indiquen que en els parts preterme l'anàlisi de la microbiota vaginal por ser un element d'utilitat a l'hora de predir el risc potencial de corioamnionitis.[59]

Tractament

[modifica]

Un cop diagnosticada la infecció caldrà iniciar tractament farmacològic amb antibiòtics.[60] La gestació s'acabarà amb tractament antibiòtic d'ample espectre. Els fàrmacs d'elecció són ampicil·lina 2g/6 h + gentamicina 80 mg/8 h ev + azitromicina 1g via oral monodosi. Si ja s'està fent el tractament i es detecta poc abans del part caldrà canviar la pauta i fer ampicil·lina 1g/6 h ev + cefoxitina (un betalactàmic d'ampli espectre) 2 g/8 h ev + azitromicina 1g via oral monodosi.[26]

El pas pel canal del part dependrà de l'estat del fetus i l'evolució del part. A priori, la corioamnionitis no és una indicació per fer cesària.[61] Cal evitar la febre materna durant el part i, si incrementa la temperatura corporal de la mare administrar fàrmacs antitèrmics endovenosos. Si es precisa fer una cesària, un cop finalitzada s'iniciarà tractament antibiòtic amb clindamicina per evitar una infecció abdominal.[26]

Després del part caldrà fer un cultiu de placenta, tant de la cara materna com de la fetal.[62] A més a més, es farà un estudi anatomopatològic sistemàtic de la placenta i del cordó umbilical per confirmar la diagnosi clínica, particularment necessari en casos amb una simptomatologia infecciosa poc específica.[63] La troballa microscòpica més comuna és una intensa infiltració dels teixits placentaris per neutròfils.[64] En casos greus, no és rar observar la presència de microabscessos deciduals. L'anàlisi histopatològic emprant la tècnica d'hibridació in situ per fluorescència[65] dels diversos patrons inflamatoris de la placenta demostra que els leucòcits polimorfonuclears formen el grup predominant de cèl·lules inflamatòries a les membranes extraplacentàries i a la fibrina subcoriònica. La majoria de dites cèl·lules són d'origen matern, encara que en processos avançats es desenvolupa una resposta inflamatòria fetal amb una abundant infiltració del cordó umbilical (funisitis) i de la placa coriònica per polimorfonuclears provinents del fetus.[66][67] Rares vegades, la infecció cursa amb una funisitis necrotitzant.[68]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Moldenhauer, JS «Rotura prematura de membranas» (en castellà). MSD Manual (Versió professional), Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Jun (rev), pàgs: 4 [Consulta: 25 juliol 2020].
  2. ↑ Fowler JR, Simon LV «Chorioamnionitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 16; NBK532251 (rev), pàgs: 6. PMID: 30335284 [Consulta: 4 maig 2020].
  3. ↑ Galán Henríquez, GM; García-Muñoz Rodrigo, F «Chorioamnionitis and neonatal morbidity: current perspectives» (en anglès). Research and Reports in Neonatology, 2017 Oct 9; 7, pp: 41—52. DOI: 10.2147/RRN.S128751. ISSN: 1179-9935 [Consulta: 14 agost 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 Espitia-De La Hoz, Franklin J. «Diagnóstico y tratamiento de la corioamnionitis clínica» (en castellà). Revista Colombiana de Obstetricia y Ginecología, 59, 3, 2008, pp: 231-237. ISSN: 0034-7434 [Consulta: 26 març 2014].
  5. ↑ Suzanne Cote; Andrea Chisholm, MD. «Corioamnionitis». NYU Langone Medical Center. [Consulta: 26 març 2014].
  6. ↑ Argilagos Casasayas, Grisell «Factores de riesgo en la corioamnionitis». MEDISAN, 15, 5, 2011, pàg. 643 [Consulta: 27 març 2014].
  7. ↑ Rincón Ricote, M. Inmaculada «Corioamnionitis histológica y morbilidad neonatal: Aproximación al síndrome de respuesta inflamatoria fetal». Revista Chilena de Obstetricia y Ginecología, 75, 3, 2010, pp: 172-178. DOI: 10.4067/S0717-75262010000300005. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 27 març 2014].
  8. ↑ Venkatesh, KK; Glover, AV; Vladutiu, C; Stamilio. BJ «Association of chorioamnionitis and its duration with adverse maternal outcomes by mode of delivery: a cohort study» (en anglès). BJOG, 2019 Maig; 126 (6), pp: 719-727. DOI: 10.1111/1471-0528.15565. ISSN: 1470-0328. PMID: 30485648 [Consulta: 6 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Suzuki, S; Hiraizumi, Y; Yamashita, E; Yonezawa, M; et al «Clinical significance of singleton pregnancies complicated by placental abruption associated with histological chorioamnionitis» (en anglès). J Nippon Med Sch, 2010 Ag; 77 (4), pp: 204-208. DOI: 10.1272/jnms.77.204. ISSN: 1347-3409. PMID: 20818138 [Consulta: 26 febrer 2022].
  10. ↑ Conde-Agudelo, A; Romero, R; Jung, EJ; Garcia Sánchez, ÁJ «Management of Clinical Chorioamnionitis: An Evidence-Based Approach» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2020 Des; 223 (6), pp: 848-869. DOI: 10.1016/j.ajog.2020.09.044. PMC: 8315154. PMID: 33007269 [Consulta: 6 febrer 2022].
  11. ↑ Tsamantioti, E; Lisonkova, S; Muraca, G; Örtqvist, AK; Razaz, N «Chorioamnionitis and risk of long-term neurodevelopmental disorders in offspring: a population-based cohort study» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2022; Mar 16, pp: S0002-9378(22)00199-5. DOI: 10.1016/j.ajog.2022.03.028. ISSN: 1097-6868. PMID: 35305960 [Consulta: 3 maig 2022].
  12. ↑ Kaler, M; Gailer, R; Iskaros, J; David, AL «Postpartum Pyomyoma, a Rare Complication of Sepsis Associated with Chorioamnionitis and Massive Postpartum Haemorrhage Treated with an Intrauterine Balloon» (en anglès). Case Rep Obstet Gynecol, 2015; Jun 14, pp: 609205. DOI: 10.1155/2015/609205. PMC: 4496646. PMID: 26199774 [Consulta: 26 febrer 2022].
  13. ↑ Pérez, J; Elorza, D; Sánchez, AM «Displasia broncopulmonar» (en castellà). APC, 2009 Feb; 7 (1), pp: 1-7. ISSN 1696-2818. DOI: 10.1016/S1696-2818(09)70444-5 [Consulta: 5 agost 2020].
  14. ↑ Randis, TM; Murguia Rice, M; Myatt, L; Tita, ATN; Leveno, KJ; et al «Incidence of early-onset sepsis in infants born to women with clinical chorioamnionitis» (en anglès). J Perinat Med, 2018 Oct 25; 46 (8), pp: 926-933. DOI: 10.1515/jpm-2017-0192. PMC: 6177287. PMID: 29791315 [Consulta: 18 març 2022].
  15. ↑ Villamor-Martinez, E; Lubach, GA; Rahim, OM; Degraeuwe, P; et al «Association of Histological and Clinical Chorioamnionitis With Neonatal Sepsis Among Preterm Infants: A Systematic Review, Meta-Analysis, and Meta-Regression» (en anglès). Front Immunol, 2020 Jun 5; 11, pp: 972. DOI: 10.3389/fimmu.2020.00972. PMC: 7289970. PMID: 32582153 [Consulta: 6 agost 2020].
  16. ↑ Vitaliti, G; Falsaperla, R «Chorioamnionitis, Inflammation and Neonatal Apnea: Effects on Preterm Neonatal Brainstem and on Peripheral Airways: Chorioamnionitis and Neonatal Respiratory Functions» (en anglès). Children (Basel), 2021 Oct 15; 8 (10), pp: 917. DOI: 10.3390/children8100917. PMC: 8534519. PMID: 34682182 [Consulta: 31 gener 2022].
  17. ↑ Galinsky R, Polglase GR, Hooper SB, Black MJ, Moss TJ «The consequences of chorioamnionitis: preterm birth and effects on development» (en anglès). J Pregnancy, 2013 Mar; 2013, pp: 412831. DOI: 10.1155/2013/412831. PMC: 3606792. PMID: 23533760 [Consulta: 1r setembre 2018].
  18. ↑ Shi Z, Ma L, Luo K, Bajaj M, et al «Chorioamnionitis in the Development of Cerebral Palsy: A Meta-analysis and Systematic Review» (en anglès). Pediatrics, 2017 Jun; 139 (6), pii: e20163781. DOI: 10.1542/peds.2016-3781. PMC: 5470507. PMID: 28814548 [Consulta: 1r setembre 2018].
  19. ↑ Ochoa, A; Pérez Dettoma, J «Amenaza de parto prematuro. Rotura prematura de membranas. Corioamnionitis» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2009; 32 (Supl 1), pp: 105-119. DOI: 10.23938/ASSN.0188. ISSN: 1137-6627. PMID: 19436344 [Consulta: 20 agost 2020].
  20. ↑ Tita, AT; Andrews, WW «Diagnosis and management of clinical chorioamnionitis» (en anglès). Clin Perinatol, 2010 Jun; 37 (2), pp. 339-54. DOI: 10.1016/j.clp.2010.02.003. PMC: 3008318. PMID: 20569811 [Consulta: 20 desembre 2015].
  21. ↑ Menon R, Richardson LS «Preterm prelabor rupture of the membranes: A disease of the fetal membranes» (en anglès). Semin Perinatol, 2017 Nov; 41 (7), pp: 409-419. PMID: 28807394. DOI: 10.1053/j.semperi.2017.07.012. PMC: 5659934 [Consulta: 13 maig 2020].
  22. ↑ Abehsera Davó, D; Alcedo Olea, R; Vegas García de Yébenes, G; Sancha Naranjo, M; et al «Corioamnionitis subclínica: un reto diagnóstico. A propósito de un caso» (en castellà). Clin Invest Ginecol Obstet, 2014 Oct-Des; 41 (4), pp: 189-192. ISSN 0210-573X. DOI: 10.1016/j.gine.2013.05.004 [Consulta: 1r setembre 2018].
  23. ↑ Czikk MJ, McCarthy FP, Murphy KE «Chorioamnionitis: from pathogenesis to treatment» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2011 Set; 17 (9), pp: 1304-1311. ISSN 1469-0691. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2011.03574.x. PMID: 21672080 [Consulta: 4 maig 2020].
  24. ↑ Gibbs, RS; Castillo, MS; Rodgers, PJ «Management of acute chorioamnionitis». American Journal of Obstetrics and Gynecology, 136, 6, 1980, pp: 709-713. DOI: 10.1016/0002-9378(80)90445-7. PMID: 7355955.
  25. ↑ Miyake, H; Nakai, A; Takeshita, T «Fetal Heart Rate Monitoring as a Predictor of Histopathologic Chorioamnionitis in the Third Trimester» (en anglès). J Nippon Med SCH, 2008 Abr; 75 (2), pp: 106-110. ISSN 1345-4676. DOI: 10.1272/jnms.75.106. PMID: 18475031 [Consulta: 18 agost 2020].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Rueda, C; Ferrero, S; Palacio, M; Cobo, T. «Corioamnionitis o triple I» (en castellà). Hospital Clínic/Hospital Sant Joan de Déu/Universitat de Barcelona, 14 juny 2021 (rev). [Consulta: 22 gener 2022].
  27. ↑ Serrano Berrones, MÁ; Beltrán Castillo, I; Serrano Berrones, JR «Perfil biofísico para conocer el bienestar fetal» (en castellà). Rev Esp Méd Quir, 2012; 17 (4), pp: 300-307. ISSN 1665-7330 [Consulta: 2 setembre 2018].
  28. ↑ SEGO «Diagnóstico de la corioamnionitis» (en castellà). Progresos de Obstetricia y Ginecología, 2005 Jun, 48 (6), pp: 316-317. ISSN 0304-5013. DOI: 10.1016/S0304-5013(05)72403-1 [Consulta: 4 maig 2018].
  29. ↑ Sweeney EL, Dando SJ, Kallapur SG, Knox CL «The Human Ureaplasma Species as Causative Agents of Chorioamnionitis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2016 Des 14; 30 (1), pp: 349-379. DOI: 10.1128/CMR.00091-16. PMC: 5217797. PMID: 27974410 [Consulta: 29 octubre 2018].
  30. ↑ Allen-Daniels, MJ; Serrano, MG; Pflugner, LP; Fettweis, JM; Prestosa, MA; Koparde, VN; Brooks, JP; Strauss 3rd, JF; et al «Identification of a gene in Mycoplasma hominis associated with preterm birth and microbial burden in intraamniotic infection» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2015 Jun; 212 (6), pp: 779.e1-779.e13. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.01.032. PMC: 4457590. PMID: 25637842 [Consulta: 5 agost 2020].
  31. ↑ Cobo, T; Sebastian, G; Aldecoa, V; Benítez, L; et al «Protocolo: Prevención de la infección perinatal por estreptococo del grupo B» (en castellà). Medicina Fetal Barcelona, 2013; Feb, pàgs: 7 [Consulta: 18 agost 2020].
  32. ↑ He, M; Kostadinov, S; Gundogan, F; Struminsky, J; Pinar, H; Sung, CJ «Pregnancy and Perinatal Outcomes Associated with Acinetobacter baumannii Infection» (en anglès). AJP Rep, 2013 Maig; 3 (1), pp: 51-56. DOI: 10.1055/s-0033-1334460. PMC: 3699149. PMID: 23943711 [Consulta: 6 agost 2020].
  33. ↑ Romero R, Miranda J, Kusanovic JP, Chaiworapongsa T, et al «Clinical chorioamnionitis at term I: microbiology of the amniotic cavity using cultivation and molecular techniques» (en anglès). J Perinat Med, 2015 Gen; 43 (1), pp: 19-36. DOI: 10.1515/jpm-2014-0249. PMC: 5881909. PMID: 25720095 [Consulta: 3 setembre 2018].
  34. ↑ Pimentel, JD; Meier, FA; Samuel, LP «Chorioamnionitis and Neonatal Sepsis from Community-associated MRSA» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2009 Des; 15 (12), pp: 2069–2071. DOI: 10.3201/eid1512.090853. PMC: 3044541. PMID: 19961709 [Consulta: 7 agost 2020].
  35. ↑ Porter, MC; Pennell, CE; Woods, P; Dyer, J; et al «Case Report: Chorioamnionitis and Premature Delivery due to Burkholderia pseudomallei Infection in Pregnancy» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2018 Mar; 98(3), pp: 797–799. DOI: 10.4269/ajtmh.17-0789. PMC: 5930919. PMID: 29363450 [Consulta: 7 agost 2020].
  36. ↑ Yusoff, MA; Liang, T; Wee, E; Xiang, J; et al «Candida glabrata chorioamnionitis in a twin pregnancy following in vitro fertilisation: a rare cause of septic miscarriage» (en anglès). BMJ Case Rep, 2022 Feb 3; 15 (2), pp: e246629. DOI: 10.1136/bcr-2021-246629. PMC: 8814738. PMID: 35115330 [Consulta: 3 maig 2022].
  37. ↑ Park, SY; Kim, MJ; Park, S; Kim, NI; et al «Chorioamnionitis caused by Serratia marcescens in a healthcare worker: A case report» (en anglès). World J Clin Cases, 2021 Jul 16; 9 (20), pp: 5689-5694. DOI: 10.12998/wjcc.v9.i20.5689. PMC: 8281411. PMID: 34307626 [Consulta: 22 gener 2022].
  38. ↑ Angulo López, I; Aguirre Quiñonero, A; Fernández Torres, M; Alegría Echauri, E «Corioamnionitis y sepsis neonatal causada por Eikenella corrodens» (en castellà/anglès). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2017 Abr; 35 (4), pp: 266-267. DOI: 10.1016/j.eimc.2016.03.004. ISSN: 1578-1852. PMID: 27112974 [Consulta: 14 agost 2020].
  39. ↑ Saxena, S; Aggarwal, C; Anuradha, D; Mehta, G «Chorioamnionitis due to Arcanobacterium haemolyticum» (en anglès). J Glob Infect Dis, 2011 Gen; 3 (1), pp: 92-93. DOI: 10.4103/0974-777X.77304. PMC: 3068588. PMID: 21572617 [Consulta: 22 gener 2022].
  40. ↑ Park JH, Ahn JH, Seo KJ, Choi SK, Park IY, Kim YH «Challenging management of chorioamnionitis with placental listeriosis: lessons from 2 cases» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2018 Nov; 61 (6), pp: 688-692. DOI: 10.5468/ogs.2018.61.6.688. PMC: 6236093. PMID: 30474016 [Consulta: 4 maig 2020].
  41. ↑ LPSN «Genus Leptotrichia» (en anglès). Leibniz Institute DSMZ, 2020; Abr (rev), pàgs: 5 [Consulta: 8 maig 2020].
  42. ↑ Smid MC, Dotters-Katz SK, Plongla R, Boggess KA «Leptotrichia buccalis: A Novel Cause of Chorioamnionitis» (en anglès). Infect Dis Rep, 2015 Maig 26; 7 (2), pp: 5801. DOI: 10.4081/idr.2015.5801. PMC: 4508535. PMID: 26294950 [Consulta: 23 setembre 2018].
  43. ↑ Thilesen CM, Nicolaidis M, Lökebö JE, Falsen E, Jorde AT, Müller F «Leptotrichia amnionii, an Emerging Pathogen of the Female Urogenital Tract» (en anglès). J Clin Microbiol, 2007 Jul; 45 (7), pp: 2344-2347. DOI: 10.1128/JCM.00167-07. PMC: 1933011. PMID: 17522272 [Consulta: 23 setembre 2018].
  44. ↑ Fontanals, D; García-Miralles, C; Ballester, R; Cochs, B; Orellana, R; Capilla, S «Chorioamnionitis due to Leptotrichia trevisanii» (en anglès). Anaerobe, 2018 Feb; 49, pp: 18-20. ISSN 1095-8274. DOI: 10.1016/j.anaerobe.2017.11.001. PMID: 29155162 [Consulta: 23 setembre 2018].
  45. ↑ Tsekoura EA, Konstantinidou A, Papadopoulou S, Athanasiou S, et al «Adenovirus genome in the placenta: association with histological chorioamnionitis and preterm birth» (en anglès). J Med Virol, 2010 Ag; 82 (8), pp: 1379-1383. ISSN 1096-9071. DOI: 10.1002/jmv.21820. PMID: 20572081 [Consulta: 4 maig 2020].
  46. ↑ Morris Jr, FH; Lindower, JB; Bartlett, HL; Atkins, DL; Kim, JO; et al «Neonatal Enterovirus Infection: Case Series of Clinical Sepsis and Positive Cerebrospinal Fluid Polymerase Chain Reaction Test with Myocarditis and Cerebral White Matter Injury Complications» (en anglès). American Journal of Perinatology Reports, 2016 Jul; 6 (3), pp: e344-e351. PMID: 27695644. DOI: 10.1055/s-0036-1593406. PMC: 5042705 [Consulta: 6 agost 2020].
  47. ↑ Bokun, V; Moore, JJ; Moore, R; Smallcombe, CC; et al «Respiratory syncytial virus exhibits differential tropism for distinct human placental cell types with Hofbauer cells acting as a permissive reservoir for infection» (en anglès). Plos One, 2019 Des 2; 14 (12), pp: e0225767. ISSN 1932-6203. DOI: 10.1371/journal.pone.0225767. PMID: 31790466 [Consulta: 6 agost 2020].
  48. ↑ Paradowska E, Przepiórkiewicz M, Nowakowska D, Studzińska M, et al «Detection of cytomegalovirus in human placental cells by polymerase chain reaction» (en anglès). APMIS, 2006 Nov; 114 (11), pp: 764-771. ISSN 0903-4641. DOI: 10.1111/j.1600-0463.2006.apm_31.x. PMID: 17078856 [Consulta: 29 octubre 2018].
  49. ↑ Rode ME, Morgan MA, Ruchelli E, Forouzan I «Candida chorioamnionitis after serial therapeutic amniocenteses: a possible association» (en anglès). Journal of Perinatology, 2000 Jul-Ag; 20 (5), pp: 335-337. ISSN 1476-5543. DOI: 10.1038/sj.jp.7200381. PMID: 10920796 [Consulta: 8 maig 2020].
  50. ↑ González-López, A; Aguilar, EV; Adsuar, E; Guixeres, M; et al «Corioamnionitis por hongos» (en castellà). Clin Invest Gin Obst, 2008 Abr; 35 (2), pp: 61-63. ISSN 0210-573X. DOI: 10.1016/S0210-573X(08)73044-2 [Consulta: 29 octubre 2018].
  51. ↑ Maki, Y; Fujisaki, M; Sato, Y; Sameshima, H «Candida Chorioamnionitis Leads to Preterm Birth and Adverse Fetal-Neonatal Outcome» (en anglès). Infect Dis Obstet Gynecol, 2017 Oct; 2017, pp: 9060138. PMID: 29180840. DOI: 10.1155/2017/9060138. PMC: 5664319 [Consulta: 25 juliol 2020].
  52. ↑ Shaaya, ES; Halim, SAA; Leong, KW; Ku, KBP; et al «Candida Chorioamnionitis in Mothers with Gestational Diabetes Mellitus: A Report of Two Cases» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2021 Jul 13; 18 (14), pp: 7450. PMID: 34299901. DOI: 10.3390/ijerph18147450. PMC: 8307128 [Consulta: 13 febrer 2022].
  53. ↑ Dildy GA, Pearlman MD, Smith LG, Tortolero-Luna G, Faro S, Cotton DB «Amniotic fluid glucose concentration: a marker for infection in preterm labor and preterm premature rupture of membranes» (en anglès). Infect Dis Obstet Gynecol, 1994; 1 (4), pp: 166-172. PMID: 18475339. DOI: 10.1155/S1064744994000025. PMC: 2364340 [Consulta: 8 maig 2020].
  54. ↑ Cappelletti, M; Presicce, P; Kallapur, SG «Immunobiology of Acute Chorioamnionitis» (en anglès). Front Immunol, 2020 Abr 16; 11, pp: 649. PMID: 32373122. DOI: 10.3389/fimmu.2020.00649. PMC: 7177011 [Consulta: 11 agost 2020].
  55. ↑ Nava Uribe, E; Zúñiga Lara, D «Electrocardiotocografía intraparto» (en castellà). Acta Médica Grupo Ángeles, 2009 Gen-Mar; 7 (1), pp: 24-28. ISSN 1870-7203 [Consulta: 2 setembre 2018].
  56. ↑ Del Bianco-Abreu, E; Reyna-Villasmil, E; Guerra-Velásquez, M; Torres-Cepeda, D; et al «Valor predictivo del índice de líquido amniótico en las complicaciones neonatales» (en castellà). Rev Obstet Ginecol Venez, 2012; 72 (4), pp: 227-232. ISSN 0048-7732 [Consulta: 11 agost 2020].
  57. ↑ Molina-Giraldo, S; Bermúdes-Roa, J; Acuña-Osorio, E; Franco-Hernández, A: Rojas-Arias, JL «Marcadores ecográficos de corioamnionitis e infección fetal in utero. Revisión de la literatura» (en castellà). Rev Colomb Obstet Ginecol, 2012 Oct-Des; 63 (4), pp: 346-355. ISSN 0034-7434 [Consulta: 6 agost 2020].
  58. ↑ Hurtado Sánchez, MF; Alkourdi Martínez, A; Revelles Paniza, L «Criterios actuales en el diagnóstico y manejo de la corioamnionitis» (en castellà). Rev Latin Perinat, 2018; 21 (1), pp: 11-17. ISSN 1390-8480 [Consulta: 11 agost 2020].
  59. ↑ Urushiyama, D; Ohnishi, E; Suda, W; Kurakazu, M; Kiyoshima, C; et al «Vaginal microbiome as a tool for prediction of chorioamnionitis in preterm labor: a pilot study» (en anglès). Sci Rep, 2021 Set 23; 11 (1), pp: 18971. PMID: 34556804. DOI: 10.1038/s41598-021-98587-4. PMC: 8460623 [Consulta: 13 febrer 2022].
  60. ↑ Valverde Pareja, Mercedes; Sánchez Gila, Mª del Mar; et al «Infección corioamniótica y prematuridad» (en castellà). Cursos de formación continuada. Hospital Virgen de las Nieves, 2012, pàgs: 12.
  61. ↑ Hoffman, MK «Chorioamnionitis: a reason to deliver but not perform a caesarean» (en anglès). BJOG, 2019 Maig; 126 (6), pp: 728. ISSN 1471-0528. DOI: 10.1111/1471-0528.15602. PMID: 30734473 [Consulta: 13 maig 2020].
  62. ↑ Padilla-Ortega, B; Delgado-Palacio, S; García-Garrote, F; Rodríguez-Gómez, JM; Romero-Hernández, B «Diagnóstico microbiológico de la infección bacteriana asociada al parto y puerperio» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2016 Maig; 34 (5), pp: 309-314. ISSN 0213-005X [Consulta: 6 maig 2020].
  63. ↑ Curtin, WM; Katzman, PJ; Florescue, H; Metlay, LA «Accuracy of signs of clinical chorioamnionitis in the term parturient» (en anglès). J Perinatol, 2013 Jun; 33 (6), pp: 422-428. ISSN 1476-5543. DOI: 10.1038/jp.2012. PMID: 23154669 [Consulta: 6 febrer 2022].
  64. ↑ Jessop, F; Sebire, NJ «Histological chorioamnionitis: current concepts of diagnosis: Current concepts of diagnosis, classification and clinical significance» (en anglès). Fetal Matern Med Rev, 2011 Feb; 22 (1), pp: 25-44. ISSN 1469-5065. DOI: 10.1017/S0965539511000015 [Consulta: 4 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  65. ↑ Steel JH, O'Donoghue K, Kennea NL, Sullivan MH, Edwards AD «Maternal origin of inflammatory leukocytes in preterm fetal membranes, shown by fluorescence in situ hybridisation» (en anglès). Placenta, 2005 Set-Oct; 26 (8-9), pp: 672-677. ISSN 0143-4004. DOI: 10.1016/j.placenta.2004.10.003. PMID: 16085046 [Consulta: 4 setembre 2018].
  66. ↑ Sagay, AS «Histological Chorioamnionitis» (en anglès). J West Afr Coll Surg, 2016 Jul-Set; 6 (3), pp: X-XIII. ISSN 2276-6944. PMC: 5555723. PMID: 28856130 [Consulta: 4 maig 2020].
  67. ↑ Kim CJ, Romero R, Chaemsaithong P, Chaiyasit N, Yoon BH, Kim YM «Acute Chorioamnionitis and Funisitis: Definition, Pathologic Features, and Clinical Significance» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2015 Oct; 213 (Supl 4), pp: S29-S52. PMID: 26428501. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.08.040. PMC: 4774647 [Consulta: 4 maig 2020].
  68. ↑ Kowalski, PJ «Necrotizing funisitis» (en anglès). Placenta: Nonneoplastic placental conditions and abnormalities, Infectious. PathologyOutlines, 2021; Oct 29 (rev), pàgs: 3. Arxivat de l'original el 31 de gener 2022 [Consulta: 31 gener 2022].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corioamnionitis&oldid=34001022»