Vés al contingut

Consulta popular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les consultes populars o sufragis populars, en dret constitucional i en la història constitucional, són deliberacions públiques preses pel poble (presa de decisions) com a cos electoral i cos de legislació.[1] Hi ha diferents tipus de consultes que es prenen en l'exercici d'una forma de participació política, i cada vegada el poble arriba a la decisió de forma directa sobre alguna cosa sotmès a la seva voluntat, tant els òrgans de l'Estat que els ciutadans exerceixen una forma de democràcia directa.[2]

De tal manera consultes populars tindran lloc com parèntesi de democràcia representativa, només en els països on el dret constitucional reconeix la sobirania popular.[3]

Modernes consultes populars

[modifica]
  • Decisió de la votació, sobre els electes, reglada per la constitució i les lleis que determina el sistema electoral.[3]
  • Decisió de la iniciativa legislativa (ang. citizen's initiative ), sobre un projecte de llei
  • Decisió d'una petició, sobre una sol·licitud
  • Decisió d'un plebiscit. sobre una proposta o una controvèrsia política
  • Decisió de la revocatòria del mandat o referèndum revocatori , sobre un funcionari electe (ang. election recall )
  • Decisió del referèndum, sobre una proposta de llei específica.

No s'inclou l'opinió recollida a les enquestes, fins que no seran reconegudes per una llei constitucional

Antigues consultes populars

[modifica]

A les institucions del dret antic no es distingeix entre un poble elector i un poble legislador.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]