Conclave de 1534
El conclave papal de 1534 es va celebrar després de la mort del papa Climent VII, i va triar com el seu successor el cardenal Alexandre Farnese, que va esdevenir el Papa Pau III.
Els Cardenals
[modifica]El Papa Climent VII va morir el 25 de setembre de 1534. En el moment de la seva mort, hi havia quaranta-sis cardenals, però només trenta-cinc d'ells van participar en l'elecció del successor de sant Pere.[1]
- Alessandro Farnese, bisbe d'Ostia i Velletri, degà del Sacre Col·legi de Cardenals
- Giovanni Piccolomini, el bisbe de Porto i Santa Rufina, vicedegà del Sacre Col·legi
- Ferrero Bonifaci, bisbe de Palestrina
- Giovanni Domenico de Cupis, bisbe de Sabina
- Lorenzo Campeggi, bisbe d'Albano
- Matthäus Lang von Wellenburg, bisbe de Salzburg
- Innocenci Cybo
- Lluís II de Borbó de Vendôme, el bisbe de Laon i director de Le Mans
- Paolo Emilio Cesi, administrador de Civita Castellana, Orte i Sion
- Alessandro Cesarini, administrador de Pamplona i d'Otranto
- Giovanni Salviati, administrador de Ferrara, Tean, Santa Severina i Bitetto
- Niccolò Ridolfi, Bisbe de Vicenza i un administrador de Salern i d'Imola
- Trivulzio Agostino, administrador de Toulon
- Francis Pisani, bisbe de Pàdua, Treviso i l'administrador i els Novigrad
- Jean de Lorena, bisbe de Metz, i l'administrador de Narbona, Verdun, Reims
- Benedetto Accolti, arquebisbe de Ravenna, i l'administrador de Cremona i Bovino
- Agostino Spinola, administrador de Savona, Camarlenc de la Santa Església Romana
- Ercole Gonzaga
- Marino Grimani, director de la Concòrdia, i Citta di Castello
- Antonio Sanseverino, OSIo.Hieros., Arquebisbe de Taranto
- Giovanni Vincenzo Carafa, l'administrador de Tursi i Anglona
- Andrea Matteo Palmieri
- Jerònim Grimaldi, administrador de Bari, i Venafro Brugnato
- Francisco dels Àngels Quiñones
- Francesco Cornaro
- Girolamo Doria, administrador de Noli i Tarragona
- Hipòlit de Mèdici, arquebisbe d'Avinyó, administrador de Monroe, vice canceller de l'Església Catòlica Romana
- François de Tournon, CRSA, arquebisbe de Bourges
- Antonio Pucci, bisbe de Pistoia i Vannes
- Esteban Gabriel Merino, Patriarca de les Índies Occidentals i Bisbe de Jaén
- Jean Le Veneur, bisbe de Lisieux
- Odet de Coligny de Châtillon, l'administrador de Tolosa
- Philippe de La Chambre, OSB
- Niccolò Gaddi, bisbe de Fermo, l'administrador de Cosenza i Sarlat
- Bernardo Clesio, el bisbe de Trento
Divisions entre els cardenals
[modifica]Col·legi Cardenalici es va dividir en tres faccions:[2]
- Facció italiana, que agrupava deu cardenals italians (Pucci, Salviati, Ridolfi, Medici, Cibo, Spínola, Grimaldi, Cupis, Cesi i Doria). El seu líder era el Vice-canceller Hipòlit de Mèdici, el cardenal nepot de Climent VII.
- Facció Francesa, que va incloure sis cardenals francesos i cinc italians (Trivulzio, Sanseverino, Pisani, Gaddi i Palmieri). Els dirigents d'aquest partit van ser de Lorena i Tournon.
- facció Imperial, inclosos set italians (Piccolomini, Cesarini, Vincenzo Carafa, Ercole Gonzaga, Campeggio, Grimani i Accolti), així com dos espanyols i dos cardenals alemanys.
Als Cardenals de Farnese, Ferreri i Cornaro se'ls consideren neutres
Els candidats al papat
[modifica]Encara que diversos cardenals van ser papables, en general es pensa que el cardenal Alessandro Farnese, degà del Sacre Col·legi, tenia les millors perspectives per a ser elegit.[3] Ell comptava amb el suport ja oficial del rei Francesc I de França i del cardenal de Mèdici, líder de la facció italiana. L'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic va declarar aquesta vegada un desinterès total en el resultat de l'elecció papal, ja que els dos últims Papes, Climent VII i Adrià VI,[4] a qui havia ajudat a obtenir la corona, no van ser de gaire ajuda. El gran avantatge del Cardenal Degà era la seva edat relativament avançada (66 anys) i la seva mala salut. El que pronosticava que el seu pontificat seria molt curt, de manera que fins i tot els cardenals, que s'havien ambicionat el càrrec, van votar per ell, esperant, el proper conclave se celebraria en un futur pròxim.
Elecció del Papa Pau III
[modifica]El Conclave va començar l'11 d'octubre, però l'assemblea electoral va tenir lloc l'endemà. El Cardenal de Lorena en el nom del rei de França va proposar oficialment la candidatura de Farnese, i aquesta iniciativa immediatament va obtenir el suport de Trivulzio, líder dels italians a favor de França, i de Medici, líder del partit italià. El consentiment dels imperialistes també va ser aconseguit ràpidament, a la tarda era evident que Alessandro Farnese seria elegit per unanimitat.[5] El 13 d'octubre al matí una votació solemne es va dur a terme, però era una mera formalitat: Farnese va rebre tots els vots a excepció del seu propi. Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom de Pau III. El 3 de novembre va ser coronat solemnement pel Protodiaca Innocenzo Cibo.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Essay of a General List of Cardinals Arxivat 2018-02-14 a Wayback Machine. by Salvador Miranda
- ↑ L. Pastor, p. 7-8
- ↑ L. Pastor, p. 9-10
- ↑ L. Pastor, p. 9
- ↑ L. Pastor, p.14.
- ↑ Salvador Miranda: Cardinal Alessandro Farnese (Pope Paul III)
Fonts
[modifica]- List of participants of papal conclave of 1534 (by Salvador Miranda)
- Valérie Pirie: The Triple Crown: An Account of the Papal Conclaves. Paul III (Farnese).
- Vatican History Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- L. Pastor "History of the Popes vol. XI", London 1912 (available here)