Vés al contingut

Concert per a piano núm. 11 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióConcert per a piano núm. 11
Forma musicalConcert per a solista
TonalitatFa major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua originalcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1782
  1. Allegro
  2. Andante ma un poco adagio
  3. Allegro
Data de publicació1782 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 413 (387a)
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 54afb6b8-423b-4d91-a54c-65d972c57ba9 IMSLP: Piano_Concerto_No.11_in_F_major,_K.413/387a_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002357503 Modifica el valor a Wikidata

El Concert per a piano núm. 11 en fa major, K. 413 (387a en la sisena edició del catàleg Köchel), va ser el segon d'una sèrie de tres concerts que va compondre Wolfgang Amadeus Mozart poc temps després d'establir-se a Viena, la tardor de 1782. D'acord amb l'última edició del catàleg Köchel, el Concert per a piano núm. 12, K. 414, fou escrit en primer lloc. El Concert núm. 11 va ser el primer concert complet que va compondre per als concerts per subscripció que oferia a la ciutat. La partitura autògrafa es conserva en l'actualitat a la biblioteca de la Universitat Jagellònica de Cracòvia amb una còpia addicional, en aquest cas incompleta, que Mozart va portar a Salzburg l'any 1783, conservada a la biblioteca de l'Abadia de Sant Pere a Salzburg.

Estructura

[modifica]

El concert consta dels habituals tres moviments:

Està escrit per a dos oboès, dos fagots (només en el segon moviment), dues trompes i corda. Els vents i metalls no tenen un paper important al llarg del concert i el mateix Mozart va anunciar una versió "a quattro", que és per a quartet de corda i piano sol, probablement per a ús domèstic. Les indicacions de compàs són una mica inusuals: Mozart només va escriure dos concerts en els que primer moviment estigués en compàs de 3/4 (el Concert núm. 14, K. 449, i el Concert núm. 24, K. 491).

En el primer moviment, Mozart modula definitivament a la tonalitat dominant, do major, tot introduint el segon subjecte en el preludi retornant finalment a la tonalitat de fa major vuit compassos més tard; aquest és un esquema també emprat en el seu Concert per a piano núm. 14. El segon moviment està compost en temps binari, però presenta poques característiques destacables. El tercer moviment, d'altra banda, és inusual tant en la seva forma de minuet, com en la variació que Mozart fa de l'estructura normal del rondó.

Referències

[modifica]
  • Girdlestone, C. M. Mozart's piano concertos. Cassell, Londres.
  • Hutchings, A. A Companion to Mozart's Piano Concertos, Oxford University Press.
  • Mozart, W. A. Piano Concertos Nos. 11-16 in full score. Dover Publications, Nova York.