Vés al contingut

Concert per a clarinet i viola (Bruch)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióConcert per a clarinet i viola
Forma musicaldoble concert Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorMax Bruch Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Parts3 pistes musicals Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióclarinet, viola i orquestra Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1912 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 2cf52373-49cb-49fb-b3cb-76c3154a20dc IMSLP: Double_Concerto_in_E_minor,_Op.88_(Bruch,_Max) Modifica el valor a Wikidata

El Concert per a clarinet i viola en mi menor op. 88 de Max Bruch és l'únic concert per aquests dos instruments solistes junts i una obra important en el seu repertori, així com el trio Kegelstatt de Mozart i el Marchenerzählungen de Schumann. És un treball tardà en la carrera de Bruch, de 1911, a l'edat de 73 anys, que va escriure pel seu fill Max Felix, que era clarinetista. Per ell també havia escrit anteriorment les 8 peces per a clarinet, viola i piano Op.83. Va ser escrit el mateix any que la Romança per a viola Op.85, i junt amb les 8 peces són un clar exemple de l'estil de Bruch. Va ser estrenat el 1912 per Willy Hess (viola) i Max Felix Bruch com a solistes.

L'obra segueix la tradició del concert per més d'un instrument solista establerta al Barroc i utilitzada a l'època Clàssica i Romàntica. Bruch va compondre aquesta obra i el concert per dos pianos op.88a en una línia fortament romàntica tot i ser escrits el 1911 i 1915, respectivament. Així doncs, mentre ell seguia amb aquest corrent romàntic, els seus contemporanis entraven en la dissonància i l'atonalitat, amb Schönberg i Stravinski com a referents.[1][2]

Estructura

[modifica]

El concert està format per tres moviments:

  • Andante con moto
  • Allegro Moderato
  • Allegro Molto

El primer es basa en l'estructura de forma sonata tot i que la música sembla més rapsòdica del que realment és. El segon, moviment en compas de tres, no sona molt més ràpid que el primer tot i la indicació d'Allegro a causa que la melodia es mou per notes llargues. El tercer i últim comença amb les fanfàrries de l'orquestra que ja mostren el canvi de caràcter respecte als altres moviments. Hi predomina el ritme ternari i els solistes tenen motius ràpids i passatges més virtuosístics.

Característiques

[modifica]

El compositor no busca contrastos entre els dos instruments solistes sinó les similituds entre ambdós, així que els mou en un registre, fraseig i dinàmica iguals.

Es poden diferenciar tres models de relació entre el clarinet i la viola:

  • un solista presenta un tema i a continuació l'altre el repeteix exactament igual però transportant-lo, ambdós sols o amb el primer acompanyant el segon, entrellaçant-se, i per tant, donant un model polifònic
  • model homofònic; els dos solistes es troben amb el mateix dibuix però a distància de, per exemple, tercera
  • model monòdic; els dos solistes es troben en l'unisó

El mateix Bruch va fer una transcripció per a violí i viola.

Discografia

[modifica]
  • Bruch: Concerto for Clarinet, Viola, and Orchestra; Eight Pieces for Clarinet, Viola, and Piano; Schumann: Märchenerzählungen / Tomasso Placidi (cond.), Steven Kanoff, Paul Coletti, Hanover Radio Philharmonic / 2005 / Asv Living Era
  • Bruch: Works for Clarinet and Viola; Concerto for Clarinet, Viola and Orchestra in E Minor; Eight Pieces for Clarinet, Viola and Piano; Romance for Viola and orchestra in F Major / Paul Meyer, Gérard Caussé, François-René Duchâble (piano), Kent Nagano (cond.) / 1988-1989/ Apex
  • In the Borderland of Romanticism / Mats Liljefors (cond.), Dimitri Ashkenazy, Anton Kholodenko, The Baltic Symphony Orchestra / 1996 / Artemis
  • The Clarinet in Concert / Alun Francis (cond.), Thea King, Nobuko Imai, London Symphony Orchestra / 1997 / Hyperion

Referències

[modifica]
  1. «ALLMUSIC» (en anglès).
  2. «Viola in music» (en anglès).

Enllaços externs

[modifica]