Chamorro
Chamoru | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 60.000 |
Parlants nadius | 64.300 |
Autòcton de | Guam i illes Mariannes Septentrionals |
Estat | Guam (Territori no incorporat a USA) Illes Mariannes (Estat lliure associat a USA) |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies occidentals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-1 | ch |
ISO 639-2 | cha |
ISO 639-3 | cha |
SIL | CJD |
Glottolog | cham1312 |
Linguasphere | 31-RAA-a |
Ethnologue | cha |
UNESCO | 2350 |
IETF | ch |
Endangered languages | 846 |
Chamorro, o Chamoru, és un idioma que es parla sobretot a Guam i les illes Marianes.
Es tracta d'una llengua del grup austronesi relacionada amb algunes llengües de les Filipines.
Les arrels del lèxic pertanyen a la llengua espanyola en un 50% dels casos, però la gramàtica és austronèsia amb influències espanyoles.[1]
Per exemple bumbola vol dir jugar a pilota i deriva de la paraula castellana bola amb un prefix um i reduplicació de l'arrel.
Alfabet
[modifica]' (parada de la glotis), A, Å, B, Ch, D, E, F, G, H, I, K, L, M, N, Ñ, Ng, O, P, R, S, T, U, Y
Frases bàsiques en Chamorro
[modifica]- Håfa adai "Hola"
- Håfa tatatmanu hao? "Com estàs?"
- Hayi na'an-mu? "Com te dius?"
- Si Antonio yo' "Em dic Antonio"
- Buenas dias "Bon dia"
- Buenas tatdes "Bona tarda"
- Buenas noches "Bona nit"
- Adios "Adeu"
- Amigo "Amic"
- Si Yu'os ma'ase "Gràcies"
- Guåhan "Guam"
Numerals
[modifica]El chamorro actual només utilitza nombres d'origen espanyol: unu, dos, tres, etc. L'antic chamorro utilitzava paraules pels nombres basats en categories: "nombres bàsics" (per dates, temps, etc.), "coses vives", "coses inanimades" i "grans objectes".
Català | Chamorro modern | Chamorro antic | |||
---|---|---|---|---|---|
Nombres bàsics | Coses vives | Coses ianimades | Objectes grossos | ||
un | unu/una (time) | håcha | maisa | hachiyai | takhachun |
dos | dos | hugua | hugua | hugiyai | takhuguan |
tres | tres | tulu | tatu | to'giyai | taktulun |
quatre | kuåttro' | fatfat | fatfat | fatfatai | takfatun |
cinc | singko' | lima | lalima | limiyai | takliman |
sis | sais | gunum | guagunum | gonmiyai | ta'gunum |
set | sietti | fiti | fafiti | fitgiyai | takfitun |
vuit | ocho' | guålu' | guagualu | guatgiyai | ta'gualun |
nou | nuebi | sigua | sasigua | sigiyai | taksiguan |
den | dies | månot | maonot | manutai | takmaonton |
cent | siento | gåtus | gåtus | gåtus | gåtus/manapo |
- El nombre 10 i els seus múltiples, fins a 90, són dies (10), benti (20), trenta (30), kuårenta (40), sinkuenta (50), sisenta (60), sitenta (70), ochenta (80), nubenta (90)
- Similars als nombres espanyols diez (10), veinte (20), treinta (30), cuarenta (40), cincuenta (50), sesenta (60), setenta (70), ochenta (80), noventa (90).
Referències
[modifica]- ↑ Rafael Rodríguez-Ponga, Del español al chamorro: Lenguas en contacto en el Pacífico. Madrid, Ediciones Gondo, 2009, www.edicionesgondo.com