Cassalla
 | |
| Tipus | anís  |
|---|---|
| Origen | Espanya |
La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís. Es tracta d'un aiguardent sec i molt fort.[1] Es consumeix majoritàriament a la Valldigna, a la Marina Alta, a l'Alcoià, al Camp de Morvedre, el Comtat, la Safor i la Ribera del Xúquer i a l'Horta Sud, concretament a la població de Silla.
Entre altres, les destil·leries encarregades de fabricar i distribuir aquesta beguda més conegudes son les d'Anís Tenis (Monfort), Anís Paloma (Montfort), Cerveró (Cullera), la destileria Ríos (des de 1885, Silla) i la de Joan Micó (Aielo de Malferit).
La cassalla mesclada amb aigua o aiguacels, presenta un aspecte entelat i térbol, i rep els noms de nuvolet[2] o palometa.[3][4] Si a més a la mescla anterior s'hi afegeix xarop de llima es coneix com a canari,[5] encara que també pot dur granadina o xarop de menta en comptes del de llima. La beguda típica de les falles a Cullera és el xifli (combinat de cassalla Cerveró amb refresc de llima).
El mesclat és la beguda combinada de palo i cassalla.
El cantant valencià Eduard Joanes va fer l'any 1982 una cançó anomenada «La cassalla» on li ret un petit homenatge. El grup de ska i rock de Pego, La Gossa Sorda, també li ha dedicat una cançó: «Cassalla paradise». També el grup d'ska-reggae d'Alcàsser, Sva-Ters li reten homenatge en «Romanç a la Cassalla».
Galeria
[modifica]-
Cassalla Cerveró, de Cullera. -
Anís Tenis, de Montfort del Cid.
Referències
[modifica]- ↑ «cassalla». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «nuvolet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «palometa (accepció 8)». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volum 57. Sociedad Castellonense de Cultura, 1981, p. 226.
- ↑ «canari (accepció 10)». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
| Alcohol | |
|---|---|
| Producció | |
| Begudes fermentades | Cervesa • Vi • Vi escumós • Vi generós • Sidra • Vins d'arròs • Basi • Huangjiu • Kumis • Hidromel • Pulque • Sahti • Gouqi jiu |
| Begudes destil·lades | Ametlla: Amaretto | Anís: Absenta • Àrac • Cassalla • Ouzo • Rakı • Pastís • Sambuca | Atzavara: Tequila • Mescal | Arròs: Baijiu d'arròs • Soju • Awamori | Blat: Horilka • Vodka | Canya de sucre/ Melasses: Rom • Cachaça • Aiguardent • Falernum • Guaro • Seco Herrerano | Cereals diversos: Horilka • Shōchū • Vodka • Whisky • Whisky canadenc | Coco: Arrack | Fruits: Ginebra • Kirsch • Limoncello • Palinka • Rakia • Schnapps | Mel: Bärenjäger • Krupnik | Ordi: Whisky escocès • Whisky irlandès • Whisky japonès | Oruxos: Grappa • Oruxo • Zivania • Tsikoudia • Tsípuro • Rakia | Ou: Advocaat | Panís: Bourbon whisky • Whiskey de panís • Tennessee whiskey | Patata: Aquavit • Brennivín • Schnapps • Vodka | Plantes diverses: Bíter | Poma: Applejack • Calvados | Pruna: Slivovitz • Țuică | Sorgo: Baijiu (Kaoliang) | Sègol: Horilka • Vodka • Whiskey de sègol | Vi: Armanyac • Brandi • Brandi de Xerès • Conyac • Pisco • Rakia |
| Begudes macerades | Aranyons i matafaluga Patxaran | Flors: Licor de roses • Licor de violeta | Herbes: Ratafia • Frígola • Herbero de la Serra de Mariola • Herbes • Herbes de Mallorca • Herbes Eivissenques • Jägermeister • Piment • Vermut | Plantes diverses: Bíter • Palo |
| Combinats alcohòlics | |
| Aperitius alcohòlics | |