Casa Marc (Reus)

Aquest article tracta sobre l'edifici de Reus. Vegeu-ne altres significats a «Palau Marc».

Infotaula edifici Casa Marc
Dades
Tipus	Casa
Característiques
Estil arquitectònic	Barroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Reus (Baix Camp)
Localització	C. de Sant Joan, 13. Reus (Baix Camp)
41° 10′ N, 1° 07′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	9767

La Casa Marc (habitualment ortografiat March), cal March, o ca Borràs de March és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp), situat al carrer de Sant Joan, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Edifici en cantonada, de planta trapezoïdal amb baixos, entresòl, pis noble i golfes. La façana principal és plana i simètrica segons l'eix de l'edifici. L'accés principal és una portassa de dues fulles, d'arc compost rebaixat amb motllures compostes i guarda-rodes. A ambdós costats hi ha dos portals menors, d'arc rebaixat, amb balcons amb ampit a sobre. En el primer pis els balcons tenen peanya, i finestres de ventilació a les golfes. La façana lateral és plana tot presentant finestres i balcons.

L'edifici és bastit al voltant d'un pati interior amb l'escala d'accés al primer pis. La coberta és inclinada a dues aigües, tremujals, imbricacions i ràfec amb cornisa. Els murs són arrebossats i reforçats amb pilars i arcs rebaixats. Hi ha obertures de façana amb arcs de descàrrega de maó. Exteriorment és d'una gran sobrietat. Paviment de pedra a l'entrada i escales, amb mosaic hidràulic al pis. L'interior no guarda cap element d'interès artístic, però cal destacar l'estructura modular que fa que els sostres estiguin a una alçada proporcional a l'amplada variable de les diverses sales. L'antiga sala de ball, damunt de la portalada, conserva la seva estructura, i és fama que en una festa, el general Prim hi entrà a cavall.

Història

La feu construir Antoni de Folch i de Peyrí, nascut a Vinyols el 1730, cavaller que pertanyia a la petita noblesa tradicional de la comarca, a diferència dels Miró i dels Bofarull, esdevinguts nobles amb Carles III. Folch era un gran terratinent, i petit industrial i comerciant. La casa s'acabà de construir el 1762, poc abans de què Antoni Folch es casés amb Magdalena de March i Santgenís, filla de Salvador de March i Bellver el 1763. En quedar-se vidu el 1764, es tornà a casar amb Teresa de Miró i de March, filla de Pau Miró i Claveguera. La casa va ser d'Antoni de Folch almenys fins al 1786. El 1788 era propietat del seu cunyat Bonaventura de March, que hi accedí per compra. Bonaventura de March era fill de Salvador de March, el reusenc constructor del Palau Marc de Barcelona, i a Reus era el corresponsal dels negocis del seu pare. Durant la Guerra del Francès s'hi instal·là l'Audiència del Principat, i segons la tradició, també la Casa de la Moneda de Catalunya. La recuperà la família, i el fill de Bonaventura March, Josep Antoni de March encara la posseïa el 1836. Tomàs de Marc i Martí, germà de Josep Antoni, llogà la casa al "Casino Reusense", entitat pionera en l'associacionisme de Reus, que s'hi va estar fins a la seva dissolució el 1865. A diferència d'altres casals reusencs, la família recuperà la seva propietat. El 1907 la seva propietària, que hi residia, era Caterina de March. El 1918, el seu fill, Joaquim Borràs i de March se'n va fer càrrec.

A la Dictadura de Primo de Rivera part del pis principal el va ocupar el partit únic i oficial de Unión Patriótica. Durant la Guerra Civil la va confiscar Estat Català, ja que el marit de la propietària militava en aquesta organització, per evitar espoliacions per part d'altres partits o organitzacions. En la postguerra la confiscà la Falange Femenina i després l'organisme sindical feixista, la CNS. Quan aquesta organització sindical va anar a un edifici de nova construcció, l'alcalde Joan Bertran tornà les claus als propietaris. Els baixos de l'edifici, que havien estat ocupats per la impremta del diari republicà, portaveu d'Acció Catalana, Les Circumstàncies, van ser ocupats en la postguerra per un gimnàs i després per la Organización Juvenil Española. Va ser mutilada el 1969 amb l'enderroc del terrat que hi havia al lateral esquerre de l'edifici i la construcció d'un bloc de pisos.