Cama de perdiu
Chroogomphus rutilus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Gomphidiaceae | ||||||||
| Gènere | Chroogomphus | ||||||||
| Espècie | Chroogomphus rutilus O.K.Mill., 1964 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus rutilus | ||||||||
| Sinònims | Gomphidius viscidus Gomphidius corallinus Chroogomphus corallinus Gomphidius litigiosus Gomphidius rutilus Agaricus rutilus Gomphidius rutilus subsp. alabamensis Gomphidius helveticus var. tatrensis Gomphidius viscidus var. tatrensis Gomphidius rutilus var. litigiosus Gomphidius viscidus var. columbianus Gomphidius viscidus f. columbiana Agaricus viscidus Chroogomphus rutilus subsp. michoacanensis Chroogomphus rutilus subsp. alabamensis Chroogomphus testaceus Gomphidius viscidus var. testaceus Chroogomphus rutilus var. tatrensis Chroogomphus britannicus Chroogomphus helveticus subsp. tatrensis Chroogomphus rutilus var. alabamensis Chroogomphus rutilus var. corallinus Chroogomphus rutilus var. michoacanensis Agaricus gomphus Cortinarius rutilus Agaricus rufescens
| ||||||||
La cama de perdiu o pota de perdiu[1][2] (Chroogomphus rutilus) és un bolet del grup de les pampes, té la superfície del barret viscosa o glutinosa (com la d’un molleric), les làmines decurrents i de fosques a negres en la maduresa, la cama allargada i de groguenca a ataronjada. Sempre creixen vora coníferes; probablement parasiten el miceli de mollerics o fetjons micorrízics.
Morfologia
[modifica]Barret de 20-90 mm, cònic quan és jove, després convex a gairebé pla en madurar, de vegades umbonat; superfície una mica viscosa, fibril·losa, de bru vermellós pàl·lid a bru groguenc, marge involut.
Làmines de decurrents a adnades, de denses a molt denses.
Cama de fins a 15 cm de longitud i 3 cm de diàmetre, cilíndric, sovint atenuada cap al peu, de color vermellós pàl·lid a groc pàl·lid, de vegades amb una tonalitat rosada, de color groc més profund cap al peu; miceli basal blanc.
Carn de color crem al barret, de vermellós a vinaci a la cama; tast i olor no distintives.
Hàbitat
[modifica]Comú; des de mitjan estiu fins a final de tardor; en tota mena de sòls, però més abundant sobre sòls calcaris; des de l’estatge subalpí fins a la muntanya mediterrània, més rar a la terra baixa i el litoral on acostuma a predominar el bitxac; exclusiu de boscos de coníferes o mixtes; només vora tota mena de pins, també pícees, també en jardins, parcs i altres espais urbans.
Comentaris
[modifica]D'aspecte molt similar al bitxac (Chroogomphus mediteraaneus), només l'anàlisis microscòpica permet una diferenciació segura.
En àrees de muntanya es pot confondre amb la cama de perdiu helvética (Chroogomphus helveticus), però aquesta darrera té la superfície del barret de cotonosa a vellutada i les làmines i la carn de color diferent.
Gastronomia
[modifica]Comestible; llepissós i morat un cop cuinat, interessant en barreges de bolets.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 2,0 2,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ Scambler, Ross; Niskanen, Tuula; Assyov, Boris; Ainsworth, A. Martyn; Bellanger, Jean-Michel; Loizides, Michael; Moreau, Pierre-Arthur; Kirk, Paul M.; Liimatainen, Kare «Diversity of Chroogomphus (Gomphidiaceae, Boletales) in Europe, and typification of C. rutilus». IMA Fungus, 9, 2018, pàg. 271–290.