El 900 Burhard era ja el més poderós noble de Suàbia. El 904, era administrador del país i de l'abadia de Lorsch a Suàbia. Va succeir, cap al 909, a Rodolf (membre de la casa dels Welfs) en tant que dux o marchio (duc o marcgravi) de la Raetia Secunda (regió fronterera de la Rècia). Burcard va entrar en conflicte amb el comte palatí Erchanger i el bisbe de ConstançaSalomó III que eren tot dos lleials al rei Conrad I d'Alemanya. Burcard va ser capturat i acusat d'alta traïció. Va ser jutjat culpable davant el consell tribal i va ser executat junt amb el seu germà Adalbert III de Turgòvia. El seu fill, Burcard, amb la seva esposa, Regelinda, van trobar exili a Itàlia. Van perdre per això el seu domini bé que més tard se'ls va tornar de nou. El segon fill de Burcard I, Odalric, morirà jove.
El domini de Suàbia, en relació als altres ducats arrel, estava altament desorganitzat en l'època de Burcard I i no era duc en el mateix sentit que els seus successors. És sovint dit així per tal de distingir-lo com sent en aquesta època l'home més influent en el ducat i el precursor de tots els altres ducs. El verdader primer duc de Suàbia fou en realitat Erchanger, proclamat duc per la noblesa, però no pas pel rei, el 915.
Cronològia del ducat de Suàbia : Els sobirans de 909 a 1268