Bonsfills
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 561 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallmanya (Solsonès) | |||
| Localització | Ctra. de Saló a Vallmanya, km 5,5 pista a mà esquerra | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17553 | |||
Bonsfills[1] és una masia situada al municipi de Pinós a la comarca catalana del Solsonès, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Situació
[modifica]La masia es troba a llevant del nucli de Vallmanya, a l'extrem sud-est del terme de Pinós, als vessants de la dreta del torrent de Bonsfills. S'hi va per la carretera de Vallmanya a Salo: partint del trencall de Vallmanya (enfront de cal Prat), als 1,4 km.(41° 50′ 05″ N, 1° 36′ 15″ E / 41.834701°N,1.604186°E) es pren el trencall a mà dreta (S) (ben senyalitzat). Després de creuar la riera de Vallmanya, als 240 metres es deixa a la dreta el camí a l'Oliva i als 600 metres s'arriba a Bonsfills.
Descripció
[modifica]
La masia és una obra que data del pas del segle xviii i al segle xix. Construïda baix l'esquema clàssic de planta basilical amb el carener perpendicular a la façana, la masia presenta elements interessants en el seu disseny: la torre rectangular, que il·lumina el pati interior com en moltes de les masies d'aquest segle novament construïdes, l'annexa al costat de llevant format per un cos pentagonal adossat a la casa i també el carener escalonat.[2]
Història
[modifica]La masia de Bonsfills és una de les més antigues del terme de Vallmanya. Casa pairal d'una gran nissaga que escampà els seus fills pel terme i la comarca. Al costat de la masia de Bonsfills hi ha una gran capella familiar,[2] on s'invoca la Mare de Déu de la Mercé.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ 2,0 2,1 «Bonsfills». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya p. 70-71. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2015].
- ↑ Forner, Climent; Rafart, Benigne. Goigs marians del Bisbat de Solsona. 1a ed. [Solsona]: Delegació de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Solsona, 2001. ISBN 84-8415-348-7.