Bledera
Beta vulgaris subsp. vulgaris Cicla Group, Beta vulgaris subsp. vulgaris Flavescens Group i Beta vulgaris cicla  | |
|---|---|
 Beta vulgaris subsp. vulgaris | |
| Dades | |
| Font de | bleda |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Gènere | Beta |
| Espècie | Beta vulgaris |
| Subespècie | Beta vulgaris subsp. vulgaris |
| Grup cultivar | Beta vulgaris subsp. vulgaris Cicla Group, Beta vulgaris subsp. vulgaris Flavescens Group i Beta vulgaris cicla L. |
La bledera és una varietat cultivar del grup Leaf Beet, derivat de l'espècie Beta vulgaris,[1] membre del gènere Beta dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae).[2]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies biennals que poden atènyer de fins a 2 metres d'altura quan floreixen, la seva arrel no és gruixuda i carnosa com és comú a la resta de grups cultivars de Beta vulgaris. Les seves fulles, en roseta a la base, són simples, glabres, verdes i amb el pecíol (la penca) molt desenvolupat i que pot presentar diferents colors segons la varietat, aquesta coloració pot anar de blanc a vermell passant pel groc, i s'estén al llarg del nervi medial i per d'altres de secundaris. Les flors són petites, verdes, amb dos estigmes i s'agrupen en grans inflorescències molt ramificades. El fruit és un aqueni que conté entre 2 i 6 llavors.[3][4][5]
Conreu
[modifica]
Es pot sembrar tot l'any, excepte els mesos d'hivern si el clima és fred. En el conreu casolà es van agafant les fulles i es deixen sense tocar les del centre perquè es tornin a desenvolupar i poder collir fulles esglaonadament. En el conreu intensiu es cull la planta sencera. Cal que creixi ràpid perquè sigui tendra amb suficient adob (és planta nitròfila) i vol molta aigua. Un cop comença a formar la flor ja no és bona per al consum. Per això per al conreu d'estiu cal utilitzar varietats resistents a l'espigat, si no les temperatures altes provoquen la florida molt ràpidament.
Usos culinaris
[modifica]
Planta molt popular, en temps antics constituïa un dels aliments principals de la classe treballadora. Al mercat es pot trobar fresca i congelada. Es menja bullida, sofregida, sola o amb patates o altre acompanyament. Les penques (el nervi central i el pecíol de les fulles) de vegades s'arrebossen o se'n fan llibrets amb pernil. Substitueix els espinacs durant els mesos d'estiu
Referències
[modifica]- ↑ «Beta vulgaris (Leaf Beet Group)» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Swiss Chard Beta vulgaris (Leaf Beet Group)» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (PDF) (en anglès). International Seed Testing Association. [Consulta: 2 febrer 2024].
