Beuda
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | Beuda | ||||
Població humana | |||||
Població | 212 (2023) (5,91 hab./km²) | ||||
Llars | 51 (1553) | ||||
Gentilici | Beudanenc, beudanenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 35,9 km² | ||||
Altitud | 338 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Ester Torres i Miralles (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17850 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17021 | ||||
Codi IDESCAT | 170216 | ||||
Lloc web | beuda.cat |
Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú. El municipi té les entitats de població de Beuda, Lligordà, Palera i Segueró, que eren parròquies i pobles independents fins al 1845.[1][2] Lligordà i Palera, però, no tenen nucli de població significatiu, i tenen un poblament disseminat.
Els principals recursos econòmics de la població són l'agricultura de secà (vinya, oliveres i cereals, la trilogia mediterrània), la ramaderia bovina, ovina i porcina, les pedreres d'alabastre i granit, i la fàbrica de paper. Una carretera local comunica el municipi amb Besalú.
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Beuda (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Abans de l'abolició de l'antic Règim Senyorial el primer terç del segle XIX, el territori actual d'aquest municipi corresponia als termes dels ens locals històrics de Beuda, Segueró, Palera i Lligordà.
Les entitats de població (regions de caire estadístic però també històric) d'aquest municipi són les següents:
Entitat de població | Habitants (2023) |
Beuda | 87 |
Lligordà | 34 |
Palera | 16 |
Segueró | 65 |
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Beuda | 78 |
Lligordà | 32 |
Palera | 13 |
Segueró | 47 |
Llocs d'interès
[modifica]- Església de Sant Feliu de Beuda. Romànica. Segle XI.
- Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Romànic del segle xi, d'un antic priorat benedictí, de tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. Campanar de cadireta.
- Església de Sant Pere de Lligordà. Romànica. Segle XII.
- Església de Santa Maria de Palera. Segle XII.
- Església de Santa Llúcia a Segueró.
- Església de Santa Maria de Segueró. Segle XI, té una talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del segle xiv.
- Masia del Noguer de Segueró. Segle XVIII, amb la façana plena d'esgrafiats.
- Rocabertí (cim)
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Educació
[modifica]Les escoles públiques que hi havia a Beuda, obertes a mitjans del Segle XIX, es van tancar el 1968.[1]
Bibliografia
[modifica]- Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. (Vol.3-El Gironès, la Selva, la Garrotxa) ISBN 9788485194131
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Tubert i Tulsà, Anna. Beuda. Girona: Diputacio de Girona, 2018. ISBN 978-84-15808-61-9.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.