Beatriu della Scala
  | |
| Nom original | (it) Beatrice della Scala |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1333 (Gregorià) (>1331) Verona (Itàlia) |
| Mort | 18 juny 1384 (Gregorià) (50/51 anys) Sant'Angelo Lodigiano (Itàlia) |
| Sepultura | Sant'Alessandro in Zebedia Church (en)  (1892–) Castell Sforzesco (1864–1892) San Giovanni in Conca (en) (1384–1864) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Della Scala |
| Cònjuge | Bernabé Visconti (1350, 1350 (Gregorià)–) |
| Fills | Aymonette Visconti, Mastino Visconti, Antonia Visconti, Taddea Visconti, Viridis Visconti, Marco Visconti, Ludovico Visconti, Rudolfo Visconti, Lord of Parma, Carlo Visconti di Parma, Caterina Visconti, Agnès Visconti, Rodolfo Visconti, Maddalena Visconti, Valentina Visconti, Queen of Cyprus, Gianmastino Visconti, Lucia Visconti, Elisabetta Visconti, Anglesia Visconti |
| Pares | Mastino II della Scala i Taddea da Carrara |
| Germans | Verde della Scala Cansignoro della Scala Pau Alboí della Scala Cangrande II della Scala Fregnano della Scala Joan della Scala Pere della Scala |
 | |
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.[1] Va ser actiua com a conseller del seu espós.[2]
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 1331 a la ciutat de Verona, filla de Mastino II della Scala i Taddea de Carrara. Fou neta per línia paterna d'Alboí I della Scala i Caterina Visconti, i per línia materna de Jacob I de Pàdua i Elisabetta Gradenigo. Fou germana d'Albert II, Mastino II i Cangrande I della Scala. A Milà va fer construir l'església Santa Maria della Scala, que al segle xviii va ser enderrocat per construir-hi el famós teatre della Scala.[3]
Va morir a Sant'Angelo Lodigiano el 18 de maig de 1384 i va ser sebollida a l'església de Sant Alexande in Zebedia a Milà.[4]
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà el 27 de setembre de 1350 amb el senyor Bernabé Visconti. Van tenir entre quinze[5] i disset fills.[6]
- Taddea (1351-1381), casada el 1364 amb Esteve III de Baviera
- Viridis (1352-1414), casada el 1365 amb Leopold III d'Habsburg
- Marc (1353-1382), senyor de Parma
- Ludovic (?-1404), senyor de Parma
- Carles (1359-1403), senyor de Parma
- Antonia (1360-1405), casada el 1380 amb Eberard III de Württemberg
- Caterina (1360-1404), casada el 1380 amb el seu cosí Joan Galeàs Visconti
- Velentina (1361-1393), casada el 1378 amb Pere II de Lusignan
- Agnès (1362-1391), casada el 1380 amb Francesc I Gonzaga
- Magdalena (1366-1404), casada el 1381 amb Frederic de Baviera-Landshut
- Gianmastino (1370-1405), senyor de Bèrgam
- Llúcia (1372-1424), casada el 1407 amb Edmund de Kent
- Elisabet (1374-1432), casada el 1395 amb Ernest I de Baviera-Munic
- Anglèsia (?-1439), casada el 1400 amb Joan II de Lusignan
Referències
[modifica]- ↑ Soldi Rondinini, Gigliola. «Della Scala, Beatrice». A: Dizionario biografico degli italiani (en italià). 37. Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1989.
- ↑ Tuchman, Barbara. A Distant Mirror: The Calamitous 14th Century (en anglès). Penguin Books, 2017, p. 333. ISBN 978-0-241-97298-4.
- ↑ Caciagli, Mario; Ceresoli, Jacqueline; Di Marzo, Pantaleo. Milano, le chiese scomparse (en italià). Milà: Civica Biblioteca d'arte, 1998.
- ↑ «Beatrice della Scala (1331-1384)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Tolfo, Maria Grazia; Clussi, Paolo. «I Visconti». Storia di Milano, 09-03-2003. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Tuchman, 1978, p. 254.