Vés al contingut

Baronia de Cabrenys

Infotaula de títol nobiliariBaronia de Cabrenys
Tipusbaronia Modifica el valor a Wikidata
Coordenades42° 23′ N, 2° 45′ E / 42.39°N,2.75°E / 42.39; 2.75

La baronia de Cabrenys era un territori feudal muntanyenc al voltant de la vila fortificada de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà, per bé que també comprenia llocs al Rosselló, com Costoja (Vallespir), Serrallonga (d'on provenia en nom Cabrenys, pel lloc de Cabrenç) i Sant Llorenç de Cerdans.

Aquesta baronia era possessió de la família Serrallonga, fins que a principis del segle xiv l'hereva, Beatriu, es va casar amb Dalmau IV de Rocabertí. Els fills d'aquest matrimoni, Guillem Galceran i Timbor es casaren amb els fills del jutge Hug III d'Arborea, Maria i Marià, respectivament. Com que Marià era l'hereu de les possessions sardes d'aquesta família, els Rocabertí decidiren que per a Guillem Galceran i Maria seria la baronia de Cabrenys. Així és com s'inicia una branca del llinatge Rocabertí que portarà el domini d'aquesta baronia una bona colla d'anys amb membres d'una importància destacada. A Guillem Galceran de Rocabertí el van succeir successivament els seus dos fills Guerau de Rocabertí i Guillem Hug de Rocabertí, ja al segle xv. Els fills d'aquest últim foren uns destacats actors polítics d'aquest convuls segle català i amb gran importància: l'hereu Dalmau de Rocabertí i d'Erill, Bernat Hug de Rocabertí i Pere de Rocabertí.

Barons de Cabrenys

[modifica]