Backstreet Boys
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | boy band grup de música |
| Història | |
| Creació | 1993, Orlando |
| Activitat | |
| Activitat | 1992 – |
| Segell discogràfic | Jive Records Sony BMG RCA |
| Gènere | Pop |
| Influències | Michael Jackson, Bay City Rollers (en)  , George Michael, The Jackson 5, Boyz II Men, Wham!, New Edition, Frankie Valli, Ace of Base, New Kids on the Block, Rick Astley, Madonna, Richard Marx, Spice Girls, Take That, Tiffany, C & C Music Factory (oc) , Deborah Gibson, Milli Vanilli, Right Said Fred (en) , MC Hammer, Falco i The Four Seasons |
| Format per | |
| Altres | |
Premis
| |
| Lloc web | backstreetboys.com |
                 
  | |
Els Backstreet Boys (sovint abreujats com BSB)[1] és un quintet vocal nord-americà de música pop.[2] Van començar com un boy band el 1993, format per Nick Carter, Howie Dorough, AJ McLean i els cosins Brian Littrell i Kevin Richardson. Lou Pearlman va crear el grup el 1993 a la ciutat d'Orlando a l'estat de Florida. Van publicar un primer disc el 1995.[3] Es considera com el boy band més influent dels anys 90 del segle xx.[4] Tot i que la majoria dels boy band solen ser un fenomen efímer que s'acaba quan panseix l'encant de la jovinesa, a la segona dècada del segle xxi, amb gairebé cinquanta anys, continuen engrescant el públic i omplint les sales.[5]
Història
[modifica]Lou Pearlman, un milionari resident a Florida, volia crear un boys band amb cinc nois que sabessin cantar i ballar.[6] Per a això, va posar anuncis en periòdics locals i van ser seleccionats A.J. McLean, de quinze anys, i Howie Dorough, de vint, els quals ja es coneixien per haver acudit a les mateixes audicions a la recerca de treball. El tercer va ser un nen cantant i actor de tretze anys Nick Carter, «el ros dels Backstreet Boys»[7] Nick va haver de decidir entre el grup i l'oferta del famós programa juvenil Mickey Mouse Club,[8] del qual van sortir molts artistes com ara Justin Timberlake, Christina Aguilera, Britney Spears i Ryan Gosling.
El quart membre, Kevin Richardson, de vint-i-dos anys, procedia de Kentucky i treballava a Disney World com animador. Va haver un cinquè noi que després d'un temps va decidir sortir del grup per a començar una carrera en solitari, encara que aquest aspecte mai ha estat comentat pel grup i tampoc s'ha sabut més del supòsit cinquè membre. Davant aquesta fugida, Kevin va proposar el seu cosí, Brian Littrell, que va destacar des de petit en el cor de l'església. Així doncs, el 20 d'abril de 1993, Kevin va trucar Brian al seu institut de Lexington, Kentucky, on assistia a l'últim curs per convidar-la a participar en el grup. Després de comentar-lo amb la seva família, Brian, que tenia aleshores divuit anys, va volar a Orlando on després d'una prova, va entrar a formar part del grup.
Pearlman va contractar la parella Johnny i Donna Wright,[9] exmanagers de New Kids on the Block, per a dirigir elnou equip però els Wright van voler evitar l'error comès amb NKOTB i van sotmetre als nois a durs entrenaments vocals i de ball, així com enregistraments en estudis, entre elles «I'll Never Find Someone Like You», «Give Em Your Heart», «Lay Down Beside Em» i «Tell Em That I'm Dreaming»; i concerts en locals, alguns d'aquests no recomanats per a nois tan joves com Nick.
El setembre de 1995, els nois van publicar un primer single, «We've Got It Goin' On», de l'elapé del mateix nom. La cançó va arribar el 69è lloc en la llista nord-americana Billboard. L'acollida a Florida va ser bona però no van tenir gaire succés en la resta del país. Van decidir publicar el disc a Europa, on reeixir molt bé, començant per Alemanya i Anglaterra. Aaron (1987-2022), el germà petit de Nick Carter, ja amb nou anys els va acompanyar com teloner.[10] Amb el segon senzill, «Quit Playing Games (With My Heart)», la popularitat del grup va créixer. Als dos primers senzills, van seguir «I'll Never Break Your Heart» (‘Mai no et trencaré el cor’), «Get Down» i «Anywhere For You» (‘On vulguis jo aniré’). La fama mundial va venir amb el segon disc Bakstreet's Back de 1997.[3]
Van començar el concerts primer a Alemanya, després per Anglaterra. A Espanya van arribar per primera vegada en l'any 1996 encara que no van donar importants concerts fins a març de 1997. El primer concert a Catalunya, al Palau Sant Jordi, davant un públic de gairebé vint mil adolescents va ser un succés considerable. Uns assistents havien campat quinze dies davant l'entrada per a assegurar-se un lloc a la primera fila.[11] El 2015 van actuar a Badalona[3] i el 2019 i el 2022 van tornar al Palau Sant Jordi a Barcelona.[12]
Versions
[modifica]Davant els rumors de l'orientació sexual dels membres del boy band, Weird Al Yankovic va publicar el 2014 una paròdia de llur cançó «I Want It That Way» amb la cançó «Which Backstreet Boy Is Gay»(‘Quin backstreet boy és gai?’).[13][14]
Discografia
[modifica]- Backstreet Boys
- Backstreet Back
- Millenium
- Black and Blue
- Greatest Hits: Chapter One
- Never Gone
- Unbreakable
- This is us
- In a World Like This
- DNA
Guardons
[modifica]El grup ha rebut vuit nominacions als premis Grammy sense mai no guanyar-ne un.[15] El grup també ha rebut dos American Music Awards, cinc Billboard Music Awards, dos MTV Video Music Awards, un Juno Award i molts altres.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Backstreet Boys». Arxivat de l'original el 22 febrer 2011. [Consulta: 12 abril 2011].
- ↑ Michelson, Noah. «Catching Up with the Backstreet Boys». Out Magazine, 13-06-2010. Arxivat de l'original el 23 abril 2013. [Consulta: 1r octubre 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Backstreet Boys fan a Badalona l'únic concert del Principat». VilaWeb, 08-11-2005. [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Els Backstreet Boys, la «boyband» més influent dels 90, omple el Palau Sant Jordi». 324cat, 18-05-2019. [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ Bianciotto, Jordi «Backstreet Boys destrossa els vells prejudicis al Palau Sant Jordi». El Periódico, 06-10-2022.
- ↑ Callarissa, Joan «Backstreet Boys fan 25 anys en un moment agredolç». Ara, 25-04-2019 [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Nick Carter, dels Backstreet Boys, acusat de violar una fan menor d'edat i amb autisme». 324cat - Notícies, 09-12-2022. [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ Moraski, Lauren «Nick Carter Shares Great Story About His Backstreet Boys Audition» (en anglès). Huffington Post, 29-06-2017 [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ Scheiber, Dave «A bumpy road for the Backstreet Boys» (en anglès). Tampa Bay Times, 16-07-2001.
- ↑ Callarissa, Joan «Primeres paraules de Nick Carter després de la mort del seu germà Aaron als 34 anys». Ara, 07-11-2022.
- ↑ «Milers d’adolescents assisteixen al concert dels Backstreet Boys a Barcelona | enciclopedia.cat». Cronologia dels Països Catalans i del món. Grup Enciclopèdia, 13-07-1999. [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ ACN «Backstreet Boys actuaran al Palau Sant Jordi aquest 2022». Regió 7, 05-04-2022 [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ Yankovic, Weird Al. «Which Backstreet Boy Is Gay Lyrics» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ Lipshutz, Jason. «‘Weird Al’ Yankovic’s 10 Biggest Songs on the Billboard Hot 100» (en anglès), 28-03-2023. [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Backstreet Boys» (en anglès). Grammy Awards. [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Awards for Backstreet Boys». MetroLyrics. Arxivat de l'original el 29 juliol 2013. [Consulta: 14 febrer 2016].
Enllaços externs
[modifica]- Hubbard, Thomas M. «Exploring AJ McLean’s Sexuality: Is The Backstreet Boys’ Member Gay? – Sdlgbtn» (en anglès). SDLGBTN Lesbian gay, bisexual, transgender news, 20-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-08-05. [Consulta: 5 agost 2023].
- «Backstreet Boys». YouTube. [Consulta: 5 agost 2023].