Ayer fue primavera
Aparença
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Fernando Ayala |
Protagonistes | |
Dissenyador de producció | Mario Vanarelli |
Guió | Rodolfo M. Taboada |
Música | Tito Ribero |
Fotografia | Ricardo Younis (en) |
Muntatge | José Cardella |
Productora | Libertador |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 1955 |
Durada | 85 min |
Idioma original | castellà |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
Ayer fue primavera és una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Fernando Ayala sobre el guió de Rodolfo Manuel Taboada que es va estrenar el 20 d'octubre de 1955 i que va tenir com a protagonistes a Roberto Escalada, Analía Gadé, Duilio Marzio i Orestes Soriani.
Sinopsi
[modifica]Un home reviu el passat de la seva esposa, morta en un accident de trànsit, amb la sospita d'una infidelitat.
Repartiment
[modifica]- Roberto Escalada... Ricardo Aguilar
- Analía Gadé... Silvia
- Duilio Marzio... Aníbal Sagreras
- Orestes Soriani
- Jesús Pampín
- Tomás Simari
- Carmen Monteleone
- Armando de Vicente
- Marcela Sosa
- Panchito Lombard... Yuyo
- Leo Sassi
- Celia Ovejero
- María Rousset
- Carmen Giménez
- Víctor Martucci
- José Guisone
- Aída Villadeamigo
- Marcela Sola
- Emilio Vieyra
- Chela Castro
Comentaris
[modifica]Vair a Gente de Cine va dir:
« | ”El film mostra la lluita d'un director sense experiència tractant de sobreposar-se a un tema esfilagarsat, a dominar l'organització general…Manca d'unitat, però excedeix en discreció. No és tasca fàcil escriure bé quan la ploma està vella. I Ayala fa molt amb els elements que disposa.” | » |
D'altra banda El Heraldo del Cinematografista va opinar sobre del filme:
« | ”LEl film mostra la lluita d'un director sense experiència tractant de sobreposar-se a un tema deshilachado, a dominar l'organització general…Manca d'unitat, però excedeix en discreció. No és tasca fàcil escriure bé quan la ploma està vella. I Ayala fa molt amb els elements que disposa.” | » |
D'altra banda:
« | ”Ayala es va revelar amb un realitzador amb futur en dirigir aquest assumpte romàntic que, malgrat uns certs amaneramientos, es destaca al cinema de l'època.” | » |
Referències
[modifica]- Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 44. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001.