Artemisia annua
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | artemisinina |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Artemisia |
| Espècie | Artemisia annua L. |
Artemisia annua és una planta amb flors del gènere Artemísia dins la família de les asteràcies[1] nativa de l'Àsia temperada però naturalitzada arreu del món. En algunes parts de la Xina es menja en amanides.
Morfologia
[modifica]Té una sola tija i fa fins a 2 metres d'alt; les seves fulles, alternades de 2,5 a 5 cm de llargada, recorden les de la falguera i fa una olor camforada; les flors són de color groc brillant. És una planta diploide amb un nombre de cromosomes 2n = 18.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné.[1] Els següents noms científics són sinònims d'Artemisia annua:[1]
- Artemisia annua f. macrocephala Pamp.
- Artemisia chamomilla C.Winkl.
- Artemisia exilis Fisch. ex DC.
- Artemisia hyrcana Spreng.
- Artemisia plumosa Fisch. ex Besser
- Artemisia stewartii C.B.Clarke
- Artemisia suaveolens Fisch.
- Artemisia wadei Edgew.
Ús medicinal
[modifica]S'ha usat per la medicina tradicional xinesa; va caure després en desús i a la dècada de 1970 es va tornar a utilitzar, ja que es va introduir en el Manual xinès de prescripcions per a tractaments d'emergència en infusions contra la febre, però no pas específicament contra la malària. L'any 1971 es va demostrar que l'extracte d'aquesta planta era útil contra la malària, i el 1971 se'n va aïllar la matèria activa, l'artemisinina, la qual es troba als tricomes glandulars d'aquesta planta.[4]
Artemisia annua també té efectes sedants en ratolins de laboratori.[5]
Galeria
[modifica]-
Artemisia annua -
Artemisia annua: detall de la inflorescència -
Llavors -
Artemisia annua
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Artemisia annua» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Kreitschitz, A.; J. Vallès «New or rare data on chromosome numbers in several taxa of the genus Artemisia (Asteraceae) in Poland». Folia Geobotanica, 38, 3, setembre 2003, pàg. 333–343. DOI: 10.1007/BF02803203.
- ↑ Rotreklová, O.; P. Bure and V. Grulich «Chromosome numbers for some species of vascular plants from Europe». Biologia, Bratislava, 59, 4, pàg. 425–433. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 1r novembre 2011].
- ↑ Duke SO, Paul RN «Development and Fine Structure of the Glandular Trichomes of Artemisia annua L.». Int. J Plant Sci., 154, 1, 1993, pàg. 107–18. DOI: 10.1086/297096. JSTOR: 2995610.
Ferreira JFS, Janick J «Floral Morphology of Artemisia annua with Special Reference to Trichomes». Int. J Plant Sci., 156, 6, 1995, pàg. 807. DOI: 10.1086/297304. - ↑ Emadi F, Yassa N, Hadjiakhoondi A, Beyer C, Sharifzadeh M.,"Sedative effects of Iranian Artemisia annua in mice: Possible benzodiazepine receptors involvement." Pharm Biol. 2011 May 10;
Enllaços externs
[modifica]
- Scientific information about the plant
- Anamed.net Charity that trains people in the Tropics to cultivate Artemisia annua and to use their harvest in the form of tea to treat malaria and other diseases, as practiced in China for centuries.
- Distribution of Artemisinin in Artemisia annua
- Project to improve artemesinin yield at the University of York (UK)