Vés al contingut

Aragonta González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAragonta González
Biografia
Naixementdècada del 900 Modifica el valor a Wikidata
Galícia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 977 Modifica el valor a Wikidata (67/77 anys)
Salceda de Caselas (Pontevedra), presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Lleó
922 – 923
← Elvira MenéndezSança Sanxes → Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOrdoni II de Lleó Modifica el valor a Wikidata
ParesGonzalo Alfonso Betote Modifica el valor a Wikidata  i Teresa Eris de Lugo Modifica el valor a Wikidata
GermansHermenegildo González Modifica el valor a Wikidata


Aragonta González (Galícia, ca. 900/908–Salceda de Caselas?, ca. 977)[1][2] va ser una noble gallega, breument reina consort de Lleó pel seu matrimoni amb Ordoni II, de qui va ser esposa durant poc més d'un any.

Filla del comte Gonzalo Alfonso Betote i de Teresa Eriz,[3] la filla del comte de Lugo, Ero Fernández. Tingué com a germans els comtes Pelayo i Hermenegildo González, dos nobles d'importància al nord-est de la península Ibèrica durant la primera meitat de segle x.[1]

El 922 es va casar amb el rei Ordoni II de Lleó, després de la mort el 921 de l'anterior reina, Elvira Menéndez, segons les dades que ofereix la Crònica de Sampiro.[3][1] El matrimoni no va durar gaire, poc més d'un any després Ordoni la va repudiar, segons la crònica perquè no era del seu gust,[1] raó per la qual el monarca hauria fet penitència.[3] Poc després el rei va comprometre's amb la seva tercera muller, Sança de Pamplona.[1]

Es desconeix si tingué descendència. Finalitzat el matrimoni va tornar a Galícia,[1] on va fundar el monestir de Salceda de Caselas, on encara és documentada el 967. Probablement hi va viure fins a la seva mort, succeïda vers el 977.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torres Sevilla-Quiñones, Margarita. «Aragonta González» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 Andrade Cernadas, José Miguel. «Asilos monásticos: vejez y mundo cenobítico en el noroeste hispánico». A: AADD (ed.). Mundos medievales: espacios, sociedades y poder (en castellà). vol. 1. Santander: Universidad de Cantabria, 2014, p. 322. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Carriedo Tejedo, Manuel «La familia gallega del rey Alfonso Froilaz (926-931)». Rudensindus, núm. 9, 2014, pàg. 123.[Enllaç no actiu]