Alunogen

Alunogen
Fórmula química	Al₂(SO₄)₃(H₂O)₁₂·5H₂O
Epònim	alum
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.CB.45
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.04
Dana	29.8.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	rarament cristalls prismàtics, masses fibroses, crostes i eflorescències
Estructura cristal·lina	a = 7.42 Å, b = 26.97 Å, c = 6.062 Å; α = 89.95°, β = 97.566°, γ = 91.888°; Z = 2
Grup puntual	triclínic pinacoide
Color	incolor, blanc groguenc, vermellós
Macles	{010}
Exfoliació	perfecta en {010}, probable on {100} i {313}
Fractura	subconcoidal
Duresa	1,5 a 2
Lluïssor	vítria, sedosa, nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	1,72 a 1,77
Densitat	1,78
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.473 nβ = 1.474 nγ = 1.480
Birefringència	δ = 0.007
Angle 2V	mesurada: 31 a 69°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Alg
Referències

L'alunogen (del llatí alumen, alumbre, i del grec genos, origen) és un mineral de la classe dels sulfats, també anomenat davita. És un mineral molt semblant a l'alunita, i es diferencia d'aquest darrer pel fet que no és soluble a l'aigua.

Característiques

És un sulfat d'alumini fibrós en forma d'agulles de color incolor a blanc, encara que sovint d'altres colors degut a les impureses com ara per la substitució de l'alumini per ferro. La seva fórmula química és Al₂(SO₄)₃(H₂O)₁₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic i és molt tou, amb una duresa entre 1,5 i 2 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alunogen pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació

Sovint es troba a les parets de les mines i les pedreres com un mineral secundari. Es pot trobar a les zones d'oxidació d'alguns jaciments, així com en la crema d'abocadors de carbó. També es forma com a dipòsit de baixa temperatura a les fumaroles. Es presenta associat amb pirita, marcassita, halotriquita, pickeringita, epsomita, alum de potassa (kalinita), melanterita i guix. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la riera de Cervelló (Baix Llobregat), a la mina Elvira (Gavà, també al Baix Llobregat), i a les mines d'alum de La Vilella Alta (Priorat).