Aie
Tipus | riu | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Entitat territorial administrativa | Índia | |||
Final | ||||
Localització | Manas | |||
| ||||
Conca hidrogràfica | conca del Brahmaputra | |||
Característiques | ||||
Altitud | 42 m | |||
Dimensió | 153 () km | |||
L'Aie o Ai és un riu de l'estat indi d'Assam. Neix a les Muntanyes negres del Bhutan i corre cap a l'est pel districte de Chirang i pel districte de Goalpara fins que desaigua al Manas.[1][2]
Fa la major part del tram per la jungla i els seus afluents principals són el Buri Ai i el Kanamukra, que hi desemboquen per l'esquerra. És generalment usat com a medi de transport d'arròs, mostassa, albellatge, i fusta per a la construcció, i constitueix una de les rutes per les quals arriben a l'interior del país les mercaderies.[2]
El nom del riu és «Aie», que vol dir «mare» en l'idioma bodo. Tanmateix, col·loquialment és anomenat «Bima Dwi».[3] És commemorat pel Festival Dwijing, que té lloc anualment entre la darrera setmana de desembre i la primera de gener i celebra la cultura d'Assam en conjunt.[4]
La seva longitud és de 95 milles. El 1885, no hi havia cap pont que el travessés, però sí que hi havia quatre punts on es podia passar d'un cantó a l'altre amb transbordador.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Experts, Arihant. BPSC Solved Papers Pre Examination 2020 (Book) (en anglès), 15 abril 2019. ISBN 9789324192608 [Consulta: 22 agost 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hunter, 1885, p. 128, Ai.
- ↑ Brahma, Akash «Introduction» (PDF) (en anglès). A Study on the Socio-Economic Life of the AIE River. Quest Journals, 10, 05-05-2022, pàg. 59. ISSN: 2321-9467 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Misra, Meghali; Lyngdoh, Saralin (PDF) (en anglès) A Case Study on Language Attitude among the tribal students in Radiant International School, Sonapur, Assam.. North-Eastern Hill University, 11, pàg. 81. DOI: 10.35629/7722-1107017796. ISSN: – 7722 2319 – 7722 [Consulta: 22 juny 2023].
Bibliografia
[modifica]- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.