Etapa reina pirinenca, que recorre carreteres de l'Aran, Catalunya i Andorra. Amb sortida a Vielha, només sortir inicien l'ascensió a al port de la Bonaigua, de primera (km 19). El descens és llarg, fins a Sort, on comença la llarga ascensió al port del Cantó de primera (km 87,5). El descens durà els corredors a la Seu d'Urgell abans d'entrar al Principat d'Andorra. Els darrers 50 km són molt durs, amb tres ports de muntanya encadenats: l'alt de la Comella (km 143), de segona, la collada de Beixalís (km 157), de primera, i l'arribada a Andorra-Arcalís, de categoria especial i que corona a 2.240 msnm.[1]
Disputada des de bon començament a un ritme elevat, en l'ascensió al port de la Bonaigua es forma una nombrosa escapada amb 45 membres i Alejandro Valverde, Alberto Contador, Thomas De Gendt, Thibaut Pinot i Peter Sagan com a principals integrants. La meitat d'ells n pogueren seguir el ritme en l'ascensió, entre els quals hi havia Contador, afectat per un procés febril. Pinot coronà la Bonaigua en primera posició, amb 1' 20" sobre un Team Sky que iniciava la caça per la presència de Valverde entre els escapats. Quan Valverde es despenjà i fou neutralitzat l'escapada augmentà les diferències ràpidament fins a més de 10' ja dins Andorra. Mentrestant Contador abandonà la cursa. Sagan passà en primera posició per l'esprint d'Andorra la Vella (km 138) i amb l'inici de l'ascensió a la Comella l'escapada es trencà per un atac de De Gendt. En l'ascensió final a Andorra-ArcalísTom Dumoulin fou el més fort i es presentà a la línia de meta amb 38" sobre Rui Costa i Rafał Majka enmig d'una forta tempesta. Entre els favorits hi hagué poques diferències i sols Joaquim Rodríguez o Valverde van perdre més de 20" sobre Froome.[2][4]