Vés al contingut

Sensor piezoelèctric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 06:50, 30 nov 2022 amb l'última edició de Mcapdevila (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Un disc piezoelèctric genera un voltatge quan es deforma (el canvi de forma ací està molt exagerat)

Un sensor piezoelèctric és un sensor que es basa en el fet que, el rebre una pressió en un material piezoelèctric, i deformar-se físicament, genera un senyal elèctric. Els materials piezoelèctrics, com el quars o el titanat de bari, generen un senyal elèctric en ser sotmesos a pressió, ja que aquesta els polaritza, les càrregues positives van vers un costat mentre que les negatives tendeixen a anar a un altre. Això ocorre també en sentit invers, és a dir que en aplicant una tensió elèctrica a aquests materials, aquests es deformen, com si tinguessin un pes a sobre, i solen recuperar la seva forma inicial en deixar de passar-los corrent (vegeu piezoelectricitat). Els rellotges moderns utilitzen un cristall de quars.