Vés al contingut

Narcís de Carreras i Guiteras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 04:42, 31 des 2017 amb l'última edició de 83.47.131.155 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaNarcís de Carreras i Guiteras
Biografia
Naixement16 agost 1905 Modifica el valor a Wikidata
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1991 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  33è president del Futbol Club Barcelona
1968 – 1969
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat, banquer, jurista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Catalana Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLluís de Carreras i Serra, Francesc de Carreras i Serra Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista

Narcís de Carreras Guiteras (La Bisbal d'Empordà, 16 d'agost de 1905Barcelona, 11 d'octubre de 1991) fou un advocat i polític català.

Inicialment, milità a la Lliga Catalana i fou col·laborador de Francesc Cambó fins al 1939. Posteriorment fou president del Futbol Club Barcelona (1968-1969) i de La Caixa de Pensions (1972-1980), regidor de l'Ajuntament de Barcelona i procurador en Corts (1967-1971).

Hom considera Narcís de Carreras el primer a expressar la idea del Barça com a "més que un club" durant la presa de possessió del càrrec de president del Barça el 17 de gener del 1968.[1] Va presidir del 1956 al 1957, la Federació Catalana de Futbol.[2][3][4]

Malgrat aquesta anècdota d'aparent catalanitat, Narcís de Carreras (més conegut com a Narciso de Carreras) va ser un col·laborador decidit del règim franquista; a tall d'exemple, l'article d'opinió "La política o la ilusión del bien común" aparegut a La Vanguardia en el "Día del Caudillo" l'1 d'octubre de 1960.[5]

Pare del periodista i catedràtic de dret constitucional Francesc de Carreras (actiu militant antifranquista en la seva joventut), conegut per ésser un dels fundadors del partit Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía i de Lluís de Carreras i Serra.

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació del fons fa referència fonamentalment a la seva activitat com a secretari de Francesc Cambó durant el temps transcorregut entre l'esclat de la guerra civil i la mort d'aquest darrer. La part més important és la correspondència de Francesc Cambó amb diverses personalitats durant la guerra civil, la correspondència mantinguda amb Narcís de Carreras des l'aquella època i durant el posterior exili de Cambó i la correspondència sobre la gestió dels seus afers econòmics a la CHADE - Compañía Hispano-Americana de Electricidad -. Per tant, el fons documental aplega:

  • Correspondència emesa i rebuda per Francesc Cambó (1936- 1940)
  • Correspondència de Francesc Cambó amb Narcís de Carreras (1937 - 1947)
  • Documentació sobre la CHADE (1936 - 1942)
  • Documentació sobre la recuperació d'obres d'art de Francesc Cambó (1939 - 1947)
  • Documentació de Narcís de Carreras, que també inclouria entre altres correspondència (1951 - 1972)[6]

Enllaços externs

Referències

  1. Ressenya de l'origen de la frase "més que un club" a la web del Barça
  2. Closa, A.; Rius, J.; Vidal, J. Un segle de futbol català. Barcelona: FC de Futbol, 2001. 
  3. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  4. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2. 
  5. Narciso de Carreras "La política o la ilusión del bien común" La Vanguardia, 1 d'octubre de 1960
  6. «Carreras». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].


Precedit per:
Enric Llaudet i Ponsa
President del FC Barcelona
Bandera de fantasia amb els elements de l'escut del FC Barcelona

1968–- 1969
Succeït per:
Agustí Montal i Costa
Precedit per:
Miquel Mateu i Pla
President de "la Caixa"
1972 –- 1980
Succeït per:
Salvador Millet i Bel