Narcís de Carreras i Guiteras
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 16 agost 1905 la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 11 octubre 1991 (86 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
33è president del Futbol Club Barcelona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
1968 – 1969 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | advocat, banquer, jurista, polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Lliga Catalana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fills | Lluís de Carreras i Serra, Francesc de Carreras i Serra | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Narcís de Carreras Guiteras (La Bisbal d'Empordà, 16 d'agost de 1905 – Barcelona, 11 d'octubre de 1991) fou un advocat i polític català.
Inicialment, milità a la Lliga Catalana i fou col·laborador de Francesc Cambó fins al 1939. Posteriorment fou president del Futbol Club Barcelona (1968-1969) i de La Caixa de Pensions (1972-1980), regidor de l'Ajuntament de Barcelona i procurador en Corts (1967-1971).
Hom considera Narcís de Carreras el primer a expressar la idea del Barça com a "més que un club" durant la presa de possessió del càrrec de president del Barça el 17 de gener del 1968.[1] Va presidir del 1956 al 1957, la Federació Catalana de Futbol.[2][3][4]
Malgrat aquesta anècdota d'aparent catalanitat, Narcís de Carreras (més conegut com a Narciso de Carreras) va ser un col·laborador decidit del règim franquista; a tall d'exemple, l'article d'opinió "La política o la ilusión del bien común" aparegut a La Vanguardia en el "Día del Caudillo" l'1 d'octubre de 1960.[5]
Pare del periodista i catedràtic de dret constitucional Francesc de Carreras (actiu militant antifranquista en la seva joventut), conegut per ésser un dels fundadors del partit Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía i de Lluís de Carreras i Serra.
Fons personal
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació del fons fa referència fonamentalment a la seva activitat com a secretari de Francesc Cambó durant el temps transcorregut entre l'esclat de la guerra civil i la mort d'aquest darrer. La part més important és la correspondència de Francesc Cambó amb diverses personalitats durant la guerra civil, la correspondència mantinguda amb Narcís de Carreras des l'aquella època i durant el posterior exili de Cambó i la correspondència sobre la gestió dels seus afers econòmics a la CHADE - Compañía Hispano-Americana de Electricidad -. Per tant, el fons documental aplega:
- Correspondència emesa i rebuda per Francesc Cambó (1936- 1940)
- Correspondència de Francesc Cambó amb Narcís de Carreras (1937 - 1947)
- Documentació sobre la CHADE (1936 - 1942)
- Documentació sobre la recuperació d'obres d'art de Francesc Cambó (1939 - 1947)
- Documentació de Narcís de Carreras, que també inclouria entre altres correspondència (1951 - 1972)[6]
Enllaços externs
Referències
- ↑ Ressenya de l'origen de la frase "més que un club" a la web del Barça
- ↑ Closa, A.; Rius, J.; Vidal, J. Un segle de futbol català. Barcelona: FC de Futbol, 2001.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2.
- ↑ Narciso de Carreras "La política o la ilusión del bien común" La Vanguardia, 1 d'octubre de 1960
- ↑ «Carreras». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].
Precedit per: Enric Llaudet i Ponsa |
President del FC Barcelona 1968–- 1969 |
Succeït per: Agustí Montal i Costa |
Precedit per: Miquel Mateu i Pla |
President de "la Caixa" 1972 –- 1980 |
Succeït per: Salvador Millet i Bel |