Vés al contingut

Joanne Rowling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:50, 11 nov 2024 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaJoanne Rowling

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Joanne Kathleen Rowling Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Yate (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaKilliechassie House
Kensington Modifica el valor a Wikidata
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióWyedean School (–1983)
Universitat d'Exeter - francès (1983–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, literatura fantàstica i literatura infantil i juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióproductora de cinema, autora, productora delegada, activista contra els drets transgènere, filantropa, guionista, novel·lista, escriptora de literatura infantil, escriptora, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereTragicomèdia, novel·la policíaca i fantasia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaRobert Galbraith
J. K. Rowling Modifica el valor a Wikidata
Representada perThe Blair Partnership Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2008cerimònia de graduació de la Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNeil Murray (2001–)
Jorge Arantes (1992–1995), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsJessica Isabel Rowling Arantes
 () Jorge Arantes Modifica el valor a Wikidata
ParesPeter John Rowling Modifica el valor a Wikidata  i Anne Rowling Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjkrowling.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0746830 Allocine: 68219 Rottentomatoes: celebrity/jk_rowling_2 Allmovie: p302985 TCM: 546661 Metacritic: person/jk-rowling TV.com: people/j-k-rowling IBDB: 514846 AFI: 318266 TMDB.org: 10966
Facebook: JKRowling X: jk_rowling TED: jk_rowling Musicbrainz: 569c0d90-28dd-413b-83e4-aaa7c27e667b Discogs: 431656 Goodreads author: 1077326 Modifica el valor a Wikidata

Joanne «Jo» Kathleen Rowling OBE FRSL[1] (Yate, South Gloucestershire, Anglaterra, 31 de juliol de 1965),[2] que fa servir el nom J. K. Rowling[3] i, menys habitualment, el pseudònim Robert Galbraith,[4] és una escriptora anglesa, autora de la història fantàstica de Harry Potter, el nen mag. Va néixer a Chipping Sodbury, South Gloucestershire.[5] Durant un temps, va ensenyar anglès a Portugal.[6][7]

El seu editor, Bloomsbury, volia que ella fes servir només les seves inicials en la portada dels llibres de Harry Potter, adduint que un nom femení a la portada atrauria menys l'interès dels nens, per la qual cosa va decidir utilitzar el nom de la seva àvia, Kathleen.

El febrer del 2004, la revista Forbes va indicar que la fortuna de Rowling ascendia a 576 milions de lliures esterlines, i es convertia en la dona més rica del Regne Unit, fins i tot més que la reina Elisabet II.[8]

L'escriptora va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 2003.

Biografia com a autora

Rowling va escriure dues novel·les per a adults, però que mai no va provar de publicar, abans que se li acudís la idea de Harry Potter en un viatge en tren. Tenia pocs diners i va haver d'apuntar la història en tovallons de paper. Segons Rowling, a l'acabar el viatge en tren ja tenia tots els personatges per a l'argument de l'obra. Es diu que era tan pobra que va teclejar dos cops la seva obra en una màquina d'escriure per estalviar-se les fotocòpies. Quan es va divorciar del portuguès Jorge Arantes, va tornar al Regne Unit amb la seva filla.

Quan va aconseguir que publiquessin el seu llibre, aquest va tenir un èxit enorme. Les vendes dels llibres l'han convertida en multimilionària. Després de publicar el quart llibre, va escriure'n dos més i va destinar-ne els guanys a l'ONG Comic Relief. Entre altres contribucions, ha fet donacions a la investigació del tractament per a l'esclerosi múltiple, la malaltia que havia causat la mort de la seva mare.

La publicació del cinquè llibre va veure's retardada, ja que va haver d'afrontar una demanda de plagi per part de Nancy Stouffer, que va ser desestimada. Finalment el cinquè llibre va ser publicat el 21 de juny de 2003.

A finals del 2003, Rowling va ser convidada pel productor Rusell T. Davies a participar en un episodi del programa britànic de televisió Doctor Who però no la va poder acceptar perquè es trobava ocupada escrivint el següent llibre de la sèrie.

La saga de Harry Potter es va completar amb la publicació de Harry Potter i el misteri del príncep el 2005, i Harry Potter i les relíquies de la mort el 2008. Amb aquests dos volums, s'arribava als set en el total de la saga, un per a cada curs que en Harry Potter passa a l'escola Hogwarts en la ficció.

En una entrevista el novembre de 2002, J. K. Rowling va afirmar que, de petita, el seu llibre preferit era The Little White Horse de l'escriptora britànica Elizabeth Goudge.[9]

Rowling també ha estat caricaturitzada en la sèrie els Simpsons, com a convidada especial.[10]

El desembre del 2012, es va publicar en català la primera novel·la per a adults de Rowling amb el títol La vacant imprevista.

La seva saga de novel·les de misteri Cormoran Strike (2013-2019), escrita amb el pseudònim Robert Galbraith, ha gaudit també d'èxit popular i ha estat adaptada com a série de televisió per la BBC, anomenada C.B. Strike.

El 2016 es va estrenar com a guionista de cinema amb Bèsties fantàstiques i on trobar-les, una nova història dins l'univers del nen mag, però anterior a ell. La pel·lícula és protagonitzada per Eddie Redmayne, i se centra en les aventures de Newt Scamander, l'autor del llibre que inspirarà Potter setanta anys més tard.[11] També és la guionista de la seqüela Bèsties fantàstiques: Els crims de Grindelwald.[12]

Va rebre dures crítiques per les seves opinions sobre les persones trans, que la van portar a denunciar assetjaments i amenaces de mort.[13]

Llegat

Sculpture of Harry Potter in Leicester Square, London, 2020
Escultura de Harry Potter com a part de la ruta d'escultures Scenes in the Square a Leicester Square, Londres, 2020

La sèrie Harry Potter de Rowling s'ha atribuït un ressorgiment de la ficció crossover: literatura infantil amb un atractiu per a adults.[14]

« Tot i que assenyala la visió predominant que Harry Potter va catalitzar aquest canvi, la crítica Rachel Falconer també atribueix factors socioeconòmics. Segons la seva opinió, l'èxit de Rowling forma part d'un canvi cultural més gran en la societat occidental contemporània que atorga més pes i valor al significant, el 'nen', que en dècades anteriors.[15] »

Els encreuaments eren freqüents a la ficció americana i britànica del segle xix, però van caure en desgràcia al segle XX [16] i no es van produir a la mateixa escala.[17] La tendència crossover posterior a Harry Potter s'associa amb el gènere fantàstic.[18] A la dècada del 1970, els llibres infantils eren generalment realistes en lloc de fantàstics,[19] mentre que la fantasia per a adults es va fer popular a causa de la influència d’El Senyor dels Anells.[20] La dècada següent va veure un interès creixent per temes ombrívols i realistes, amb una sortida de lectors i escriptors de fantasia cap a obres per a adults.[21][22]

L'èxit comercial de Harry Potter el 1997 va invertir aquesta tendència.[23] L'envergadura del seu creixement no tenia precedents en el mercat infantil: en quatre anys va ocupar el 28% d'aquest camp per ingressos.[24] La literatura infantil va augmentar d'estatus cultural,[25] i la fantasia es va convertir en un gènere dominant.[18][26] Obres més antigues de fantasia infantil, com ara la sèrie Chrestomanci de Diana Wynne Jones i Young Wizards de Diane Duane, es van reeditar i van augmentar en popularitat; alguns autors van restablir la seva carrera.[27] En les dècades següents, molts imitadors de Harry Potter i respostes subversives es van fer populars.[28][29]

Rowling s'ha comparat amb Enid Blyton, que també va escriure en llenguatge senzill sobre grups de nens i va dominar durant molt de temps el mercat infantil britànic.[30][31] També ha estat descrita com una hereva de Roald Dahl.[32] Alguns crítics consideren Harry Potter, juntament amb l'èxit concurrent de La matèria obscura de Philip Pullman, com a part d'un canvi més ampli en els gustos lectors: un rebuig de la ficció literària a favor de l'argument i l'aventura.[33] Això es reflecteix a l'enquesta The Big Read de la BBC de 2003 sobre els llibres preferits del Regne Unit, on Pullman i Rowling es van classificar en números 3 i 5, respectivament, amb molt pocs clàssics literaris britànics al capdavant 10.[34]

La popularitat de Harry Potter va portar els seus editors a planificar llançaments elaborats i va generar una mort textual entre els fans i els falsificadors. Començant amb la sortida del presoner d'Azkaban el 8 de juliol de 1999 a les 3:45 pm,[35] els seus editors van coordinar la venda dels llibres al mateix temps a nivell mundial, van introduir protocols de seguretat per evitar compres prematures i van exigir als llibreters que es comprometessin a no vendre còpies abans de l'hora fixada.[36] Impulsada pel creixement d'Internet, la ficció de fans sobre la sèrie va proliferar i ha generat una comunitat diversa de lectors i escriptors.[37][38] Tot i que Rowling ha donat suport a la ficció de fans, les seves declaracions sobre personatges, per exemple, que Harry i Hermione podrien haver estat una parella i que Dumbledore era gai, han complicat la seva relació amb els lectors; [39][40] segons Pugh, ella només va anunciar la sexualitat d'en Dumbledore als seus fans, però no en els llibres, tancant així aquest personatge per raons inexplicables.[41] Segons els estudiosos, això demostra que els lectors moderns senten un sentiment de propietat sobre el text que és independent de la intenció de l'autor i, de vegades, es contradiu.[42][43]

Conflictes legals

A les dècades de 1990 i 2000, Rowling va ser alhora demandant i demandada en demandes per infracció dels drets d'autor. Nancy Stouffer va demandar a Rowling el 1999, al·legant que Harry Potter es basava en històries que va publicar el 1984.[44][45] Rowling va guanyar el plet el setembre de 2002.[46] Richard Posner descriu la demanda de Stouffer com a profundament defectuosa i assenyala que el tribunal, trobant que havia utilitzat documents falsificats i alterats, li va avaluar una sanció de 50.000 dòlars.[47]

Amb els seus agents literaris i Warner Bros., Rowling ha iniciat accions legals contra editors i escriptors de imitacions de Harry Potter a diversos països.[48] A mitjans de la dècada del 2000, Rowling i els seus editors van obtenir una sèrie d'ordres que prohibeixen vendre o publicar ressenyes dels seus llibres abans de les dates oficials de llançament.[49]

A partir del 2001, després que Rowling vengués els drets de la pel·lícula a Warner Bros., l'estudi va intentar desconnectar els llocs de fans de Harry Potter tret que determinés que eren fets per fans autèntics amb finalitats innòcues.[50] El 2007, amb Warner Bros., Rowling va iniciar un tràmit per deixar de publicar un llibre basat en contingut d'un lloc de fans anomenat The Harry Potter Lexicon.[44][51] El tribunal va considerar que Lexicon no era ni un ús legítim del material de Rowling ni una obra derivada, però no va impedir que el llibre es publiqués d'una forma diferent.[52] Lexicon es va publicar el 2009.[53]

Bibliografia

Sèrie Harry Potter
Sèrie Cormoran Strike
Altres llibres

Referències

  1. Caine heads birthday honours list. BBC News. 17 juny 2000. Consultat 25 octubre 2000.
  2. JK Rowling Biography Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine.. Scholastic.com. Consultat 20 octubre 2007.
  3. 12:01AM BST 19 Oct 2006 «Daily Telegraph, ''BBC's secret guide to avoid tripping over your tongue'', 19 octubre 2006». Telegraph.co.uk, 19-10-2006 [Consulta: 17 novembre 2011].
  4. Griffths, Peter. «JK.Rowling i la novel·la negra». El Periòdic d'Andorra, 15-07-2013. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2015. [Consulta: 8 febrer 2015].
  5. «Joanne Kathleen Rowling | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
  6. Taylor, David. «Was J.K. Rowling a Teacher?» (en anglès). Celeb Answers, 06-10-2020. [Consulta: 7 setembre 2022].
  7. Gravenell, Amber. «J.K. Rowling and a Magical Impact on Education» (en anglès). kent-teach.com, 22-03-2021. [Consulta: 7 setembre 2022].
  8. «World's Billionaire List 2004» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2021].
  9. «Accio Quote!, the Largest Archive of J.K. Rowling quotes on the web». [Consulta: 29 octubre 2024].
  10. Milicua, Piedad. «Todas las referencias a la saga de Harry Potter en Los Simpson» (en castellà), 05-01-2020. [Consulta: 17 maig 2021].
  11. «El spin-off de Harry Potter ya tiene fecha de estreno». EuropaPress, 14-05-2014 [Consulta: 23 abril 2019].
  12. «'Animales fantásticos y dónde encontrarlos 2': Primera imagen del reparto y título definitivo». CINEMANÍA, 16-11-2017 [Consulta: 23 abril 2019].
  13. 324cat. «J. K. Rowling, a qui acusen de transfòbia, denuncia assetjament i amenaces de mort», 23-11-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
  14. Beckett, 2008, p. 85, 111.
  15. Falconer, 2010, p. 87.
  16. Westman, 2011, p. 104.
  17. Beckett, 2008, p. 111.
  18. 18,0 18,1 Beckett, 2008, p. 135.
  19. Eccleshare, 2002, p. 106–108.
  20. Stableford, 2009, p. xli, lx–lxi, 72.
  21. Levy i Mendlesohn, 2016, p. 161–162.
  22. Stableford, 2009, p. 72–73.
  23. Stableford, 2009, p. 73.
  24. Eccleshare, 2002, p. 108–109.
  25. Eccleshare, 2002, p. 105–106.
  26. Levy i Mendlesohn, 2016, p. 164–165.
  27. Levy i Mendlesohn, 2016, p. 167.
  28. Levy i Mendlesohn, 2016, p. 168–170.
  29. Striphas, 2009, p. 158–159, 166–167.
  30. Mendlesohn i James, 2012, p. 167.
  31. Eccleshare, 2002, p. 33–35.
  32. Eccleshare, 2002, p. 10–12.
  33. Mendlesohn i James, 2012, p. 165, 171.
  34. Mendlesohn i James, 2012, p. 165.
  35. Anelli, 2008, p. 69.
  36. Striphas, 2009, p. 146–148.
  37. Gupta, 2009, p. 217.
  38. Duggan, 2021.
  39. Thomas, 2019, p. 154–155.
  40. Tosenberger, 2008, p. 196, 199.
  41. Pugh, 2020, p. 7.
  42. Thomas, 2019, p. 155.
  43. Tosenberger, 2008, p. 202–203.
  44. 44,0 44,1 Baker, 2010, p. 225–40.
  45. Whited, 2002, p. 4–5.
  46. Pember i Calvert, 2007, p. 597.
  47. Posner, 2007, p. 8.
  48. Striphas, 2009, p. 161–166.
  49. The New York Times, 21-06-2003. Arxivat de l'original el 3 novembre 2011 [Consulta: 13 juny 2020].
  50. Jenkins, 2006, p. 186.
  51. Schwabach, 2009, p. 428–429.
  52. Schwabach, 2009, p. 429.
  53. Newspapers, 15-01-2009.

Bibliografia addicional

Enllaços externs

  • (anglès) Pàgina oficial de l'autora.