Vés al contingut

Feliu Formosa i Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:21, 17 set 2024 amb l'última edició de InternetArchiveBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Feliu Formosa i Torres

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
2n Degà de la Institució de les Lletres Catalanes
1999 – 2001
← Jordi Sarsanedas i Vives – Maria Antònia Oliver i Cabrer → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSabadell
Igualada
Sant Andreu de Palomar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor, actor Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia i poesia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Vila i Badia Modifica el valor a Wikidata
FillsClara Formosa Plans, Ester Formosa i Plans Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Feliu Formosa i Torres (català) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)[1] és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.[2] Actualment viu a Igualada.[3]

Biografia

Feliu Formosa, a Sabadell, presentant el llibre Sense nostàlgia el 26 de febrer de 2015

De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment —avui Vila Cinca— al barri de la Creu Alta de Sabadell.[4] Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,[5] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi —Josep Formosa—, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839.[6] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.[7]

Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ampliar els estudis a Heidelberg (Alemanya) i va destacar pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia vint-i-cinc anys, va ser professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i va impartir un curs sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg.[1] De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'editorial Aymà —de la mà de Joan Oliver— i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris.[4] Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets.[8] El 1960 es va establir a Terrassa, on es va casar amb l'actriu Maria Plans i Macià, que va morir el 1974, i amb qui va tenir dues filles: Ester Formosa i Plans, que és cantant i actriu, i Clara Formosa, que és traductora.[9] Durant vint-i-cinc anys va ser professor de l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).[10] El 1984 es casà en segones núpcies amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual viu actualment a Igualada.[11] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.[1] Del 2003 al 2009 va formar part del consell assessor del Teatre Nacional de Catalunya, concretament; era membre del comitè de lectura, juntament amb Jordi Castellanos i Esteve Miralles.[12]

Com a actor, va començar el 1954 i ha aparegut en diversos muntatges amb els grups Gil Vicente (1962-1964), Escola d'Art Dramàtic Adirà Gual (EADAG, 1964-1966) i els grups de Terrassa Sis x Set, El Globus i Centre Dramàtic del Vallès (CDV).[13] Des del 1972 ha escrit una vintena de llibres de poemes.[10] Ha traduït al voltant de cent-trenta llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss.[14][15]

Va militar al PSUC del 1956 al 1972.[4] Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.[16]

Els últims anys se l'ha homenatjat en diferents ocasions, entre altres, a la seva ciutat natal, Sabadell, el 2012, 2018 i 2023[17] i el 19 de novembre de 2023 va rebre el Premi d'Honor Ciutat d'Igualada, en un acte al celebrat al Teatre de l'Ateneu Igualadí, en la ciutat on resideix actualment.[18] El 9 de maig de 2024, el Departament de Cultura de la Generalitat, per mitjà de la Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya,va homenatjar Feliu Formosa coincidint amb la inauguració d’una mostra sobre el seu fons personal a l’Espai Zero de la Biblioteca i amb la donació de les quaranta-quatre capses que formen part del fons personal que l'autor va cedir l'any 2023 a la Biblioteca.[19]

Premis i reconeixements[cal citació]

Obra publicada

Poesia

  • 1973: Albes breus a les mans. Pròleg de Josep Maria Carandell. Barcelona: Proa
  • 1973: Llibre de les meditacions. Barcelona: Ed. 62
  • 1975: Raval. Barcelona: Ed. 62
  • 1976: Cançoner. Barcelona: Vosgos / Ed. Columna, 1999
  • 1978: Llibre dels viatges. Pròleg d'Agustí Bartra. Barcelona: Proa
  • 1980: Si tot és dintre. Barcelona: Grijalbo
  • 1986: Semblança. Barcelona: El Mall
  • 1987: Amb efecte (amb Joan Casas). Barcelona: Empúries
  • 1989: Pols al retrovisor (amb Joan Casas). València: Eliseu Climent / 3i4
  • 1992: Impasse. Barcelona: Eumo - Cafè Central
  • 1992: Per Puck. Pròleg de Jordi Coca. Barcelona: Columna
  • 1994: Al llarg de tota una impaciència. Barcelona: Ed. 62
  • 2000: Immediacions. Pròleg de Joan Casas. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2001: Cap claredat no dorm. Pròleg d'Antoni Marí. Lleida: Pagès ISBN 9788479358303
  • 2004: Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Pròleg d'Enric Sòria. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2006: Centre de brevetat. Barcelona: Editorial Meteora
  • 2008: Núvols d’acer. Amb escultures i pintures d’Albert Novellon. Ed. d’autor. Terrassa.
  • 2009: La pedra insòlita, amb Sandra Morera i Anna Vila. Barcelona: Editorial Meteora
  • 2018: Papallona de l'ombra. Autoantologia, pròleg d'Àngels Marzo, amb il·lustracions 'Albert Novellon. Lleida: Pagès Editors. ISBN 978-84-9975-920-3
  • 2019: Del foc al vers, amb ceràmiques d’Eulàlia Sayrach, fotografies de Jordi Parra i Eulàlia Sayrach. Pròleg de José Corredor-Matheos. Barcelona: Editorial Comte d’Aure
  • 2020: L'incert encontre. Epíleg de Jordi Solà Coll. Barcelona: Cafè Central (col·lecció Balbec). ISBN 9788481289886
  • 2023: Ah, sí? (Poemes del confinat). Epíleg de Joan Casas. Barcelona: Cafè Central (col·lecció Balbec). ISBN 978-84-8128-038-8
  • 2023: El temps sofert. Edició i epíleg a cura d’Esteve Miralles. Valls: Cossetània. Col·lecció "Quaderns de la Font del Cargol", n. 24. ISBN 978-84-1356-286-5

Traduccions (selecció)

Teatre

  • 1968: L'encens i la carn. Barcelona: Ed. 62
  • 1970: Cel·la 44. Palma: Daedalus
  • 1998: El miracle de la vaca cega. Lleida: Pagès

Autobiografia

Assaig

Narrativa

  • 1996: Les nits del Llamp. Barcelona: La Magrana

Altres

Pròlegs (selecció)

  • A A hores petites, de Joan Vinyoli. 1981
  • A Un de nosaltres (1936-1939), de Ramon Bardés i Abellà. Il·lustre Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències (1985)
  • A Can Feu, pèrdua d'un bosc vallesà, de J. Farràs i J. Rofes. Editorial Ègara (1987)
  • A El meu piano blau, d'Else Lasker-Schüler. Editorial Adesiara (2018)
  • A Direm nosaltres, de Roc Casagran. Ed. Amsterdam (2018)
  • A Cartes a Milena de Franz Kafka, traduït per Clara Formosa. Quid Pro Quo Edicions (2018)
  • A L'esclat que ara m'ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals. Girona: Curbet Edicions (2018)

Sobre Feliu Formosa

  • 2005: Feliu Formosa. Teatre i paraula, de Laura Fernández Jubrías. Barcelonaː Diputació de Barcelona (Institut del Teatre)[26]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Feliu Formosa i Torres | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 maig 2024].
  2. ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  3. ↑ «Podcast: Feliu Formosa confinat a Igualada». Núvol. [Consulta: 25 maig 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Prat Fernàndez, Cesc «Feliu Formosa. Un homenot polifacètic, vallesà de soca-rel». Vallesos, 16, Hivern-primavera 2018-2019, pàg. 50-52.
  5. ↑ 5,0 5,1 Ache, Josep «Formosa evoca dos segles d'història de Sabadell en rebre la medalla de la ciutat». Diari de Sabadell, 11-12-2012, pàg. 25.
  6. ↑ Colomer, Víctor. ««Jo no vaig voler firmar el manifest contra l'alcalde de Sabadell»». 10 de juny de 2005. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 gener 2015].
  7. ↑ Formosa, Feliu. Sala de Miralls. Barcelona: Edicions Perifèric, 2012, p. 247-248. ISBN 978-84-92435-50-0. 
  8. ↑ «Feliu Formosa: «Sempre has d'estar enamorat d'algú»» (en anglès), 10-09-2021. [Consulta: 20 maig 2024].
  9. ↑ «Clara Formosa Plans – Llegir en Català». [Consulta: 18 maig 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 Joan Casas i Feliu Formosa «Joan Casas conversa amb Feliu Formosa». El Procés, 2018, pàg. 15-31.
  11. ↑ «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  12. ↑ Formosa, Feliu. El temps robat. Diaris, 4. Lleida: Pagès Editors, 2018, p. 192. ISBN 978-84-1303-052-4. 
  13. ↑ Pau Monterde «Feliu Formosa, home de teatre». El Procés, n. IX, 2018, pàg. 106-109.
  14. ↑ «Feliu Formosa: «Procuro evitar sempre la sentimentalitat barata»». [Consulta: 20 maig 2024].
  15. ↑ Redacció. «Feliu Formosa: "La meva poesia és un subproducte de la traducció"», 05-12-2022. [Consulta: 20 maig 2024].
  16. ↑ «Feliu Formosa diu que l'estat espanyol és una ‘dictadura amb censura’». [Consulta: 4 juliol 2018].
  17. ↑ Prat Fernàndez, Cesc. «Nou homenatge a Feliu Formosa, que presenta dos llibres amb humor ben sabadellenc». iSabadell, 15-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Els Premis Ciutat d'Igualada reconeixen la creació artística, la recerca i la solidaritat». Regio7, 19-11-2023.
  19. ↑ «Feliu Formosa, la força de la paraula». Núvol, 09-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
  20. ↑ Formosa, Feliu. El present vulnerable. Primera edició dins la Biblioteca del Núvol. Barcelona: Edicions del Núvol, 2017, p. 158. ISBN 978-84-947479-4-6. 
  21. ↑ 324cat. «Feliu Formosa guanya el 37 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes», 08-06-2005. [Consulta: 3 juny 2024].
  22. ↑ associats, Partal, Maresma i «L'Acadèmia Alemanya de la Llengua i Poesia premia Feliu Formosa». VilaWeb.cat.
  23. ↑ «El poeta, traductor, assagista i home de teatre, Feliu Formosa, rep avui la Medalla de la ciutat al Mèrit Cultural». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 10 setembre 2014].
  24. ↑ Colomer, Víctor. «Feliu Formosa, poeta: «Jo sóc sabadellenc!»». 15 de gener de 2015. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 14 gener 2015].
  25. ↑ Anton Carbonell i Cesc Prat. «'La cantant barbuda' de Feliu Formosa i Joan Casas arriba al Casal Pere Quart». Ràdio Sabadell. [Consulta: 14 maig 2024].
  26. ↑ «Feliu Formosa. Teatre i paraula». Institut del Teatre. [Consulta: 14 maig 2024].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feliu Formosa i Torres
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Feliu_Formosa_i_Torres&oldid=33949400»