Vés al contingut

Dinastia Shang: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Etiqueta: Disambiguation links
Línia 180: Línia 180:
=== Treballs en bronze ===
=== Treballs en bronze ===
{{AP|Bronzes rituals xinesos}}
{{AP|Bronzes rituals xinesos}}
[[File:Bronze square ding (cauldron) with human faces.jpg|thumb|right|A bronze ''ding'' (sacrificial vessel) dating to the Shang]]
[[File:Bronze square ding (cauldron) with human faces.jpg|thumb|right|Un ''ding'' de bronze (atuell de sacrifici) que data de l'època Shang]]
La fosa de bronze i la ceràmica xinesa van avançar durant la dinastia Shang, amb el bronze que normalment s'utilitzava per a articles ritualment significatius, en lloc de principalment utilitaris. Ja pels volts del 1500 aC, la primera dinastia Shang es va dedicar a la producció a gran escala d'atuells i armes de [[bronze]].{{sfnp|Ebrey|Walthall|Palais|2006|p=17}} Aquesta producció requeria una gran mà d'obra que pogués gestionar la mineria, el refinament i el transport dels minerals necessaris de [[coure]], [[estany]] i [[plom]]. Això, al seu torn, va crear la necessitat de gestors oficials que poguessin supervisar tant els treballadors poc qualificats com els artesans qualificats.{{sfnp|Ebrey|Walthall|Palais|2006|p=17}} La cort reial Shang i els aristòcrates requerien un gran nombre d'atuells de bronze diferents per a diversos propòsits cerimonials i esdeveniments d'[[endevinació]] religiosa.{{sfnp|Ebrey|Walthall|Palais|2006|p=17}} Les regles cerimonials fins i tot decretaven quants recipients de bronze de cada tipus podia posseir un noble o una dona noble d'un determinat rang. Amb l'augment de la quantitat de bronze disponible, l'exèrcit també podria equipar-se millor amb un assortiment d'armes de bronze. El bronze també es va utilitzar per a la construcció de [[Carros a l'antiga Xina|carros]] amb rodes de [[Radi (roda)|radis]], que van aparèixer a la Xina cap al 1200 aC.{{sfnp|Ebrey|Walthall|Palais|2006|p=14}}
La fosa de bronze i la ceràmica xinesa van avançar durant la dinastia Shang, amb el bronze que normalment s'utilitzava per a articles ritualment significatius, en lloc de principalment utilitaris. Ja pels volts del 1500 aC, la primera dinastia Shang es va dedicar a la producció a gran escala d'atuells i armes de [[bronze]].{{sfnp|Ebrey|Walthall|Palais|2006|p=17}} Aquesta producció requeria una gran mà d'obra que pogués gestionar la mineria, el refinament i el transport dels minerals necessaris de [[coure]], [[estany]] i [[plom]]. Això, al seu torn, va crear la necessitat de gestors oficials que poguessin supervisar tant els treballadors poc qualificats com els artesans qualificats.{{sfnp|Ebrey|Walthall|Palais|2006|p=17}} La cort reial Shang i els aristòcrates requerien un gran nombre d'atuells de bronze diferents per a diversos propòsits cerimonials i esdeveniments d'[[endevinació]] religiosa.{{sfnp|Ebrey|Walthall|Palais|2006|p=17}} Les regles cerimonials fins i tot decretaven quants recipients de bronze de cada tipus podia posseir un noble o una dona noble d'un determinat rang. Amb l'augment de la quantitat de bronze disponible, l'exèrcit també podria equipar-se millor amb un assortiment d'armes de bronze. El bronze també es va utilitzar per a la construcció de [[Carros a l'antiga Xina|carros]] amb rodes de [[Radi (roda)|radis]], que van aparèixer a la Xina cap al 1200 aC.{{sfnp|Ebrey|Walthall|Palais|2006|p=14}}


Revisió del 23:34, 26 nov 2023

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaDinastia Shang
Tipusestat de l'antiga Xina, dinastia xinesa, cultura, estil i període històric Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° N, 110° E / 40°N,110°E / 40; 110
CapitalYin Xu Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població150.000 Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialxinès arcaic Modifica el valor a Wikidata
ReligióReligió tradicional xinesa Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Dades històriques
Anterior
Creacióc. 1600 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolucióc. 1046 aC Modifica el valor a Wikidata
SegüentZhou de l'Oest Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata
Dinastia Shang
Xinès tradicional:商朝
Xinès simplificat:商朝
Mandarí
Pinyin:Shāng
Wade-Giles:Shang1
Cantonès
Jyutping:Soeng1
Yale:Sēung
Min NanPOJ:Siong
Història de la Xina
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes
907–960 		Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina
Des del 1949 		República de
la Xina (Taiwan)
Des del 1945
Aquesta caixa:

    La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Huang He, província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest.[1][2]

    El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Llibre de documents, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici.

    Se suposa que fou fundada per un líder rebel (un vassall rebel), Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi.

    La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Huang He. Les excavacions a les Ruïnes de Yin (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina.[3]

    Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang.

    La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Huang Ho (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats.

    La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom.

    Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.

    Relat tradicional

    Molts esdeveniments relacionats amb la dinastia Shang s'esmenten en diversos clàssics xinesos, inclosos el Llibre dels documents, el Menci i el Zuo Zhuan. A partir de tots els documents disponibles, l'historiador de la dinastia Han Sima Qian va reunir un relat seqüencial de la dinastia Shang com a part dels seus Registres del Gran Historiador. La seva història descriu alguns esdeveniments amb detall, mentre que en altres casos només es dóna el nom d'un rei.[4] Els Annals de Bambú donen un relat molt relacionat, però lleugerament diferent. Els Annals van ser enterrats l'any 296 aC, però el text té una història complexa i l'autenticitat de les versions que han arribat fins a nosaltres és controvertida.[5]

    El nom Yīn, 殷, és utilitzat per Sima Qian per a la dinastia, i en la versió de «text actual» dels Annals de Bambú tant per a la dinastia com per a la seva capital final. Ha estat un nom popular per a la dinastia Shang al llarg de la història. Des dels Registres d'Emperadors i Reis de Huangfu Mi (segle III dC), sovint s'ha utilitzat específicament per descriure la meitat posterior de la dinastia Shang. Al Japó, Corea i Vietnam, els Shang encara es coneixen gairebé exclusivament com a dinastia Yin (In, Eun i Ân per a Japó, Corea i Vietnam respectivament). Tanmateix, sembla que va ser un nom de Zhou per a la dinastia anterior. La paraula no apareix als ossos de l'oracle, que es refereixen a l'estat com a Shāng, 商, i a la capital com a Dàyì Shāng, 大邑商, "Gran Assentament de Shang".[6] Tampoc apareix a les inscripcions de bronze de Zhou occidental datades amb seguretat.[7]

    Mite fundacional

    El mite fundacional de la dinastia Shang és descrit per Sima Qian als Annals del Yin. En el text, una dona anomenada Jiandi, que era la segona esposa de l'emperador Ku, es va empassar un ou que havia deixat caure un ocell negre (玄鳥) i posteriorment va donar a llum miraculosament a Xie, que també apareix com a Qi (契). Es diu que Xie va ajudar a Yu el Gran a controlar el Gran Diluvi i al seu servei se li va concedir un lloc anomenat Shang com a feu.[8]

    Curs dinàstic

    Als Annals dels Yin, Sima Qian escriu que la dinastia va ser fundada 13 generacions després de Xie, quan el descendent de Xie, Tang va enderrocar l'impius i cruel governant Xia a la batalla de Mingtiao. Els Registres del Gran Historiador relaten esdeveniments dels regnats de Tang, Tai Jia, Tai Wu, Pan Geng, Wu Ding, Wu Yi i el depravat rei final Di Xin, però la resta dels governants Shang només s'esmenten pel seu nom. Al segle passat, Wang Guowei va demostrar que la successió al tron Shang coincideix amb la llista de reis dels Registres del Gran Historiador de Sima Qian. Segons els Registres del Gran Historiador, els Shang van traslladar la seva capital cinc vegades, amb el trasllat final a Yin durant el regnat de Pan Geng, fet que inaugurà l'edat d'or de la dinastia.[9]

    Es diu que Di Xin, l'últim rei Shang, es va suïcidar després que el seu exèrcit fos derrotat per Wu de Zhou. Les llegendes diuen que el seu exèrcit i els seus esclaus equipats el van trair unint-se als rebels Zhou en la decisiva batalla de Muye. Segons el Yi Zhou Shu i Menci la batalla va ser molt sagnant. La novel·la clàssica de l'era Ming, Fengshen Yanyi, narra la història de la guerra entre Shang i Zhou com un conflicte amb faccions rivals de déus que donen suport a diferents bàndols de la guerra.

    Vaixell d'aigua de bronze amb dibuix de drac enroscat, finals de la dinastia Shang (c. XIV - mitjans del segle XI aC)

    Després de la derrota dels Shang, el rei Wu va permetre que el fill de Di Xin, Wu Geng, governés els Shang com a regne vassall. No obstant això, Zhou Wu va enviar tres dels seus germans i un exèrcit per assegurar-se que Wu Geng no es rebel·lés.[10][11][12]Després de la mort de Zhou Wu, els Shang es van unir a la Rebel·lió dels Tres Guàrdies contra el Duc de Zhou, però la rebel·lió va fracassar després de tres anys, i deixà Zhou amb el control del territori Shang.

    Descendents de la família reial Shang

    Després de l'enfonsament de la dinastia Shang, els governants de Zhou van traslladar a la força els "impertinents Yin", 殷頑, i els van dispersar per tot el territori de Zhou.[13]Alguns membres supervivents de la família reial Shang van canviar col·lectivament el seu cognom ancestral Zi, 子, pel nom de la seva dinastia caiguda, Yin. La família va mantenir una posició aristocràtica i sovint va proporcionar els serveis administratius necessaris a la dinastia Zhou que va succeir. El rei Wu de Zhou va ennoblir Lin Jian, 林堅, fill del príncep Bigan, com a duc de Bo'ling. Els Registres del Gran Historiador diuen que el rei Cheng de Zhou, amb el suport del seu regent i oncle, el duc de Zhou, va infeudar Weiziqi, 微子啟, un germà de Di Xin, com a duc de Song, amb la seva capital a Shangqiu. Aquesta pràctica es coneixia com a "infeudació de tres generacions per a dos reis".[a] Els ducs de Song mantindrien ritus en honor als reis Shang fins que Qi va conquerir Song el 286 aC. Confuci era possiblement un descendent dels reis Shang a través dels ducs de Song.[14][15][16]

    La dinastia Han oriental va atorgar el títol de Duc de Song i "Duc que continua i honora els Yin".[b] a Kong An,[c] perquè formava part del llegat dels Shang.[17][d] Aquesta branca de la família Confuci és una branca separada de la línia que ostentava el títol de marquès del poble de Fengsheng i més tard duc Yansheng.

    Una altra resta dels Shang va establir l'estat vassall de Guzhu (situat a l'actual Tangshan), que el duc Huan de Qi va destruir.[18][19][20]Molts clans Shang que van emigrar al nord-est després del col·lapse de la dinastia es van integrar a la cultura Yan durant el període Zhou de l'Oest. Aquests clans van mantenir un estatus d'elit i van continuar practicant les tradicions de sacrifici i enterrament dels Shang.[21]

    Tant les llegendes coreanes com les xineses, inclosos els informes al Llibre de documents i als Annals de bambú, afirmen que un príncep Shang descontent anomenat Jizi, que s'havia negat a cedir el poder als Zhou, va abandonar la Xina amb un petit exèrcit. Segons aquestes llegendes, va fundar un estat conegut com a Gija Joseon al nord-oest de Corea durant el període Gojoseon de la història antiga de Corea. Tanmateix, els estudiosos encara debaten sobre la precisió històrica d'aquestes llegendes.

    Arqueologia de l'edat del bronze primerenca

    Principals jaciments arqueològics del segon mil·lenni aC al nord i centre de la Xina

    Abans del segle xx, la dinastia Zhou (1046-256 aC) era considerada la dinastia xinesa més antiga que es podia comprovar a partir dels seus propis registres. No obstant això, durant la dinastia Song (960–1279 dC), els antiquaris recollien recipients rituals de bronze atribuïts a l'era Shang, alguns dels quals duien inscripcions.[22]

    Vall del riu Groc

    Estatueta de nefrita Shang que representa un dignatari permanent, que data dels segles XII i XI aC, ubicada al Museu Arthur M. Sackler de la Universitat de Harvard

    L'any 1899, diversos estudiosos es van adonar que els farmacèutics xinesos venien "ossos de drac" marcats amb caràcters curiosos i arcaics.[22] Finalment, es vaN localitzar el 1928 fins a un jaciment (ara anomenat Yin Xu) prop d'Anyang, al nord del riu Groc a la moderna província de Henan, on l'Acadèmia Sínica va dur a terme excavacions arqueològiques fins a la invasió japonesa el 1937.[22]

    Els arqueòlegs es van centrar en la vall del riu Groc a Henan com el lloc més probable dels estats descrits a les històries tradicionals. Després de 1950, es van descobrir les restes de l'anterior assentament emmurallat de la ciutat de Shang, prop de Zhengzhou.[22] S'ha determinat que els murs de terra de Zhengzhou, erigits al segle xv aC, haurien tingut 20 m d'amplada a la base, una alçada de 8 m i formaven una muralla aproximadament rectangular de 7 km al voltant de la ciutat antiga.[23][24] La construcció d'aquests murs amb terra batuda era una tradició heretada, ja que s'han trobat fortificacions molt més antigues d'aquest tipus en jaciments neolítics xinesos de la cultura de Longshan (c. 3000 - c. 2000 aC).[23]

    El 1959, es va trobar a Yanshi, al sud del riu Groc prop de Luoyang el jaciment de la cultura d'Erlitou.[23] La datació per radiocarboni suggereix que la cultura d'Erlitou va florir c. 2100 aC al 1800 aC. Van construir grans palaus, cosa que suggereix l'existència d'un estat organitzat.[25] El 1983, a 6 quilòmetres al nord-est del jaciment d'Erlitou, al municipi de Shixianggou, es va descobrir la ciutat de Yanshi Shang. Es tractava d'una gran ciutat emmurallada que datava del 1600 aC. Tenia una superfície de prop de 200 hectàrees i presentava ceràmica característica de la cultura d'Erligang.

    El 1999, es van descobrir les restes d'una ciutat emmurallada, d'unes 470 hectàrees, a través del riu Huan des del jaciment ben explorat de Yinxu. La ciutat, ara coneguda com a Huanbei, va estar aparentment ocupada durant menys d'un segle i fou destruïda poc abans de la construcció del complex de Yin Xu.[26][27] Entre 1989 i 2000, es va excavar un important assentament Shang prop de Xiaoshuangqiao, a uns 20 km al nord-oest de Zhengzhou. Cobreix un període intermedi entre el jaciment de Zhengzhou i les capitals tardanes del riu Huan, i compta amb les fosses de sacrifici més destacades amb esquelets articulats de bestiar, una part per excel·lència del complex ritual de Shang tardà.

    Cérvol de jade que data de la dinastia Shang, a la col·lecció del Museu de Xangai

    Els historiadors xinesos estaven acostumats a la noció d'una dinastia que en succeïa una altra, i van identificar fàcilment els jaciments d'Erligang i Erlitou amb les primeres dinasties Shang i Xia d'històries tradicionals. La situació política real a la Xina primitiva pot haver estat més complicada, ja que els Xia i els Shang eren entitats polítiques que existien simultàniament, tal com se sap que els primers Zhou, que van establir l'estat successor dels Shang, van existir al mateix temps que els Shang.[21] També s'ha suggerit que la llegenda Xia es va originar com un mite Shang d'un poble anterior que eren els seus oposats.[28]

    Altres jaciments

    La cultura d'Erligang, centrada al jaciment de Zhengzhou, es troba a una àmplia zona de la Xina, fins i tot al nord-est fins a la zona de l'actual Pequín, on almenys un enterrament en aquesta regió durant aquest període contenia utensilis de bronze d'estil Erligang i joies d'or d'estil local.[21] El descobriment d'una daga-destral ge a l'estil Chenggu a Xiaohenan demostra que, fins i tot en aquesta primera etapa de la història xinesa, hi havia alguns vincles entre les àrees llunyanes del nord de la Xina.[21] El jaciment de Panlongcheng a la vall mitjana del Iang-Tsé, va ser un important centre regional de la cultura d'Erligang.[29]

    Troballes accidentals en altres llocs de la Xina han revelat civilitzacions avançades, contemporànies però culturalment diferents, de l'assentament d'Anyang, com la ciutat emmurallada de Sanxingdui a Sichuan. Els estudiosos occidentals dubten a designar aquests assentaments com a pertanyents a la dinastia Shang.[30] També, a diferència dels Shang, no hi ha proves conegudes que la cultura Sanxingdui tingués un sistema d'escriptura. El desaparegut estat de Shang a Anyang es considera generalment la primera civilització verificable de la història xinesa.[6] En canvi, les primeres capes del jaciment de la cultura de Wucheng, anteriors a Anyang, han donat fragments de ceràmica que contenen seqüències breus de símbols, cosa que suggereix que poden ser una forma d'escriptura molt diferent en forma de l'escriptura dels ossos oraculars, però la mostra és massa petita per al seu desxiframent.[31][32][33]

    Figura humana de jade Shang, tomba de Fu Hao (d.c.1200 aC). Probablement derivada d'un disseny de la cultura de Seima-Turbino.[34]

    El 2022, es va trobar una màscara funerària d'or de 3.000 anys en una tomba reial que pertanyia a un noble d'alt nivell de la dinastia Shang. La màscara és anterior a una màscara d'or similar descoberta al jaciment arqueològic de Sanxingdui el 2021, la qual cosa la converteix en l'exemple més antic d'aquesta pràctica funerària a la Xina i també il·lustra un vincle entre Sanxingdui i la civilització Zhongyuan. La màscara cobreix completament la cara, per assegurar-se que l'ànim de l'usuari es mantindrà sencer. Es van descobrir 200 artefactes més a les tombes de Shangcheng, incloses fulles d'or i plaques amb incrustacions de turquesa, monedes fetes amb closca i armes de bronze i jade.[35]

    Estudis genètics

    Un estudi de l'ADN mitocondrial (heretat en la línia materna) de les tombes Yinxu va mostrar semblances amb la moderna ètnia han del nord, però diferències significatives amb l'ètnia han del sud.[36]

    Cronologia absoluta

    El primer esdeveniment amb data segura de la història xinesa és l'inici de la regència Gonghe l'any 841 aC, a principis de la dinastia Zhou, una data establerta per primera vegada per l' historiador de l'era Han Sima Qian. Els intents d'establir dates anteriors han estat plagats de dubtes sobre l'origen i la transmissió dels textos tradicionals i les dificultats en la seva interpretació. Intents més recents han comparat les històries tradicionals amb dades arqueològiques i astronòmiques.[37]S'han proposat almenys 44 dates per al final de la dinastia, que van des del 1130 aC fins al 1018 aC.[38]

    • Les dates tradicionals de la dinastia, des del 1766 aC fins al 1122 aC, van ser calculades per Liu Xin durant la dinastia Han.[39]
    • Un càlcul basat en el "text antic" dels Annals de Bambú dóna dates del 1523 aC al 1027 aC.[39]
    • David Pankenier, en intentar identificar els esdeveniments astronòmics esmentats als textos de Zhou, va datar l'inici de la dinastia el 1554 aC i el seu enderrocament el 1046 aC.[39][40][41][42]
    • El projecte de cronologia Xia Shang Zhou va identificar l'establiment de la dinastia amb la fundació d'una ciutat emmurallada de la cultura d'Erligang a Yanshi, datada al voltant del 1600 aC.[43]El projecte també va arribar a una data final del 1046 aC, basat en una combinació de l'evidència astronòmica considerada per David Pankenier i la datació amb radiocarboni de capes arqueològiques.[44]
    • David Nivison i Edward Shaughnessy argumenten a favor d'una data final del 1045 aC, basant-se en la seva anàlisi dels Annals de Bambú.[45][46]
    • La datació amb radiocarboni dels ossos de l'oracle ha donat una data final de l'any 1041 aC, amb una incertesa d'uns 10 anys.[47]

    Darrers Shang a Anyang

    Una fossa a Yinxu que conté ossos d'oracles enterrats cerimonialment després de l'endevinació

    Els registres directes més antics existents daten d'aproximadament el 1250 aC a Anyang, i cobreixen els regnats dels nou reis Shang. Els Shang tenien un sistema d'escriptura totalment desenvolupat, conservat en inscripcions de bronze i un petit nombre d'altres escrits sobre ceràmica, jade i altres pedres, banyes, etc., però més prolíficament sobre ossos oraculars.[48]​​La complexitat i la sofisticació d'aquest sistema d'escriptura indiquen un període de desenvolupament anterior, però encara no hi ha proves directes d'aquest. Altres avenços incloïen la invenció de molts instruments musicals i les observacions celestes de Mart i diversos cometes per part dels astrònoms Shang.[49]

    La seva civilització es basava en l'agricultura i es complementava amb la caça i la ramaderia.[50] A més de la guerra, els Shang també practicaven sacrificis humans.[51] S'ha trobat que els cranis de les víctimes de sacrifici són similars als cranis xinesos moderns (basat en comparacions amb restes de Hainan i Taiwan).[52][53] També es van excavar petxines de cauris a Anyang cosa que suggereix el comerç amb els habitants de la costa, però hi havia un comerç marítim molt limitat ja que la Xina va estar aïllada d'altres grans civilitzacions durant el període Shang.[54] Les relacions comercials i els llaços diplomàtics amb altres potències formidables a través de la Ruta de la Seda i els viatges xinesos a l'oceà Índic no van existir fins al regnat de l'emperador Wu durant la dinastia Han (206 aC – 221 dC).[55][56]

    Vida a la cort

    Closca de tortuga amb inscripcions endevinatòries
    Articles de bronze de l'excavació de la tomba de Fu Hao

    A l'excavació del palau reial de Yin Xu, es van trobar grans bases de pilars de pedra juntament amb fonaments i plataformes de terra batuda, que segons Fairbank, eren "tan dures com el ciment".[22] Aquests fonaments, al seu torn, van suportar originalment 53 edificis construïts amb pals i bigues de fusta.[22] A prop del complex palauet principal, hi havia fosses subterrànies que s'utilitzaven com a magatzems, cambres per als criats i habitatges.[22]

    Moltes tombes reials de Shang havien estat excavades i devastades pels lladres de tombes a l'antiguitat,[57] però a la primavera de 1976, el descobriment de la tomba 5 a Yin Xu va revelar una tomba que no només estava inalterada, sinó que era una de les més tombes Shang més ricament fornides que els arqueòlegs encara havien trobat.[58] Amb més de 200 vasos rituals de bronze i 109 inscripcions del nom de Fu Hao, Zheng Zhenxiang i altres arqueòlegs es van adonar que havien topat amb la tomba de la consort més famosa del rei Wu Ding, Fu Hao, que s'esmenta en 170 a 180 inscripcions d'ossos de l'oracle Shang i que també era coneguda com a general militar.[59] Juntament amb recipients de bronze, es van trobar recipients de gres i ceràmica, armes de bronze, figures de jade, pintes dels cabell i forques d'os.[60][61][62]L'equip arqueològic argumenta que el gran assortiment d'armes i vasos rituals de la seva tomba es correlaciona amb els relats dels ossos oraculars de les seves activitats militars i rituals.[63]

    La capital era el centre de la vida de la cort. Amb el temps, es van desenvolupar rituals de cort per apaivagar els esperits i, a més dels seus deures seculars, el rei serviria com a cap del culte dels avantpassats. Sovint, el mateix rei fins i tot realitzava endevinació d'ossos oraculars, especialment cap al final de la dinastia. Les proves d'excavacions de les tombes reials indiquen que la reialesa era enterrada amb articles de valor, presumiblement per utilitzar-los en el més enllà. Potser pel mateix motiu, centenars de plebeus, que potser eren esclaus, van ser enterrats vius amb el cadàver reial.

    Jiaguwen de la darrera època Shan sobre la cria de cavalls.[64]

    Una línia de reis Shang hereditària va governar gran part del nord de la Xina, i les tropes Shang van lluitar freqüentment en guerres amb els assentaments veïns i els pastors nòmades de les estepes asiàtiques interiors. El rei Shang, en les seves endevinacions oraculars, mostrava repetidament preocupació pels fang, bàrbars que vivien fora de les regions civilitzades tu, que constituïen el centre del territori Shang. En particular, el grup tufang, xinès: 土方, de la regió de Yanshan, és esmentat regularment com a hostil als Shang.[21]

    A part del seu paper com a caps de comandants militars, els reis Shang també afirmaven la seva supremacia social actuant com a grans sacerdots de la societat i dirigint les cerimònies d'endevinació.[65] Tal com revelen els textos dels ossos de l'oracle, els reis Shang eren considerats com els membres més qualificats de la societat per oferir sacrificis als seus avantpassats reials i al gran déu Di, que segons les seves creences era responsable de la pluja, el vent i els trons.[65]

    El rei nomenava funcionaris per gestionar determinades activitats, normalment en una àrea determinada. Aquests incloïen oficials de camp (agrícoles) 田, pastors 牧, funconaris de gossos 犬 (caça) i guàrdies 衛. Aquests oficials dirigien els seus propis seguicis en la realització de les seves funcions, i alguns van esdevenir més independents i van sorgir com a governants d'ells mateixos. Hi havia un sistema bàsic de burocràcia, amb referències a càrrecs com els "molts funcionaris de gossos", "molts oficials a cavall", els "molts artesans", els "molts arquers" o títols de cort com "servidor menor del conreu". o "servidor júnior per a jornalers". Els governants més llunyans eren coneguts com a marquès 侯 o comte 伯, que de vegades proporcionava tribut i suport al rei Shang a canvi d'ajuda militar i serveis d'auguri. No obstant això, aquestes aliances eren inestables, tal com indiquen les freqüents endevinacions reials sobre la sostenibilitat d'aquestes relacions.[66]

    L'existència de registres sobre assassinats d'enemics, presoners i botí pres, apunten a l'existència d'una protoburocràcia de documents escrits.[67]

    Religió

    Màscares facials de l'època Shang fetes de bronze, c. segles XVI-XIV aC

    Els rituals religiosos Shang comptaven amb l'endevinació i el sacrifici. El grau en què el xamanisme era un aspecte central de la religió Shang és un tema de debat.[68][69]

    Hi havia sis principals destinataris de sacrifici:[70]

    1. Di, el "Déu Alt",
    2. Les forces naturals, com ara la del sol i les muntanyes,
    3. Antics senyors, humans difunts que s'havien afegit al panteó dinàstic,
    4. Avantpassats predinàstics,
    5. Avantpassats dinàstics, i
    6. Esposes reials que eren avantpassats de l'actual rei.

    Els Shang creien que els seus avantpassats tenien poder sobre ells i realitzaven rituals d'endevinació per assegurar la seva aprovació per a les accions planificades.[71] L'endevinació consistia a trencar la closca d'una tortuga o l'escàpula de bou per respondre una pregunta, i després registrar la resposta a aquesta pregunta en el propi os.[68] Es desconeix quins criteris utilitzaven els endevinadors per determinar la resposta.

    Sembla que els Shang també creien en un més enllà, com ho demostren les elaborades tombes funeràries construïdes per als governants difunts. Sovint s'incloïen a la tomba "carruatges, utensilis, vaixells de sacrifici [i] armes".[72] L'enterrament d'un rei implicava l'enterrament de fins a uns quants centenars d'humans i cavalls també per acompanyar el rei al més enllà, en alguns casos fins i tot en un nombre de quatre-cents.[72] Finalment, les tombes incloïen ornaments com el jade, que els Shang podrien haver cregut que protegeixen de la decadència o que confereixen la immortalitat.

    La religió Shang era altament burocràtica i meticulosament ordenada. Els ossos oraculars contenien descripcions de la data, ritual, persona, avantpassat i preguntes associades a l'endevinació.[68] Les tombes mostraven arranjaments d'ossos molt ordenats, amb grups d'esquelets disposats en la mateixa direcció.

    Treballs en bronze

    Article principal: Bronzes rituals xinesos
    Un ding de bronze (atuell de sacrifici) que data de l'època Shang

    La fosa de bronze i la ceràmica xinesa van avançar durant la dinastia Shang, amb el bronze que normalment s'utilitzava per a articles ritualment significatius, en lloc de principalment utilitaris. Ja pels volts del 1500 aC, la primera dinastia Shang es va dedicar a la producció a gran escala d'atuells i armes de bronze.[73] Aquesta producció requeria una gran mà d'obra que pogués gestionar la mineria, el refinament i el transport dels minerals necessaris de coure, estany i plom. Això, al seu torn, va crear la necessitat de gestors oficials que poguessin supervisar tant els treballadors poc qualificats com els artesans qualificats.[73] La cort reial Shang i els aristòcrates requerien un gran nombre d'atuells de bronze diferents per a diversos propòsits cerimonials i esdeveniments d'endevinació religiosa.[73] Les regles cerimonials fins i tot decretaven quants recipients de bronze de cada tipus podia posseir un noble o una dona noble d'un determinat rang. Amb l'augment de la quantitat de bronze disponible, l'exèrcit també podria equipar-se millor amb un assortiment d'armes de bronze. El bronze també es va utilitzar per a la construcció de carros amb rodes de radis, que van aparèixer a la Xina cap al 1200 aC.[65]

    • Un ding de l'època Shang
      Un ding de l'època Shang
    • Houmuwu ding (xinès=后母戊鼎), al Museu Nacional de la Xina.
      Houmuwu ding (xinès=后母戊鼎), al Museu Nacional de la Xina.
    • Un ding de la darrera època Shang amb motius taotie
      Un ding de la darrera època Shang amb motius taotie
    • Un gū, un tipus de recipient de bronze ritual utilitzat per contenir vi
      Un gū, un tipus de recipient de bronze ritual utilitzat per contenir vi
    • Atuell Shang de bronze, utilitzat per conservar begudes
      Atuell Shang de bronze, utilitzat per conservar begudes

    Exèrcit

    A bronze axe head dated to the Shang

    The Shang dynasty entered into prolonged conflicts with northern frontier tribes called the Guifang ((xinès)).[74][75][76]

    Bronze weapons were an integral part of Shang society.[77] Shang infantry were armed with a variety of stone and bronze weaponry, including Plantilla:Zhi (Plantilla:Zhi) spears, Plantilla:Zhi (Plantilla:Zhi) pole-axes, Plantilla:Zhi (Plantilla:Zhi) pole-based dagger-axes, composite bows, and bronze or leather helmets.[78][79]

    War charriots at Yinxu. Shang chariots were introduced around 1200 BCE through the northern steppes, probably from the area of the Deer stones culture.[80][81][82]

    Although the Shang depended upon the military skills of their nobility, Shang rulers could mobilize the masses of town-dwelling and rural commoners as conscript laborers and soldiers for both campaigns of defense and conquest.[83] Aristocrats and other state rulers were obligated to furnish their local garrisons with all necessary equipment, armor, and armaments. The Shang king maintained a force of about a thousand troops at his capital and would personally lead this force into battle.[84] A rudimentary military bureaucracy was also needed in order to muster forces ranging from three to five thousand troops for border campaigns to thirteen thousand troops for suppressing rebellions.

    Llista dels reis Shang segons la historiografia tradicional

    Vegeu també

    Notes

    1. ↑ zh:二王三恪
    2. ↑ zh:殷紹嘉公
    3. ↑ zh:孔安 (東漢)
    4. ↑
      « (xinès) 武帝时，始封周后姬嘉为周子南君，至元帝时，尊周子南君为周承休侯，位次诸侯王。使诸大夫博士求殷后，分散为十馀姓，郡国往往得其大家，推求子孙，绝不能纪。时匡衡议，以为“王者存二王后，所以尊其先王而通三统也。其犯诛绝之罪者绝，而更封他亲为始封君，上承其王者之始祖。春秋之义，诸侯不能守其社稷者绝。今宋国已不守其统而失国矣，则宜更立殷后为始封君，而上承汤统，非当继宋之绝侯也，宜明得殷后而已。今之故宋，推求其嫡，久远不可得；虽得其嫡，嫡之先已绝，不当得立。礼记孔子曰：‘

      丘，殷人也。’先师所共传，宜以孔子世为汤后。”上以其语不经，遂见寝.

      		(català) Durant el regnat de l'emperador Wu, Ji Jia, la reina de la dinastia Zhou, va rebre el títol de Senyora de Zhou Zinan. En temps de l'emperador Yuan, l'emperador Zhou Zinan va ser honrat com a marquès de Zhou Chengxiu entre els reis vassalls. Després que els funcionaris i els metges anessin a Yin, es van escampar en més de deu cognoms; els comtats i prefectures sovint tenien la seva pròpia gent i promocionaven els seus descendents, però no els podien disciplinar. En aquell moment, Kuang Heng va mantenir una discussió i va creure que "el rei té dues reines, per la qual cosa respecta el seu predecessor i connecta les tres unificacions. Si comet el delicte de matar Jue, serà coronat com a primer rei, i serà l'avantpassat del rei.". El significat de "primavera i tardor" és que aquells prínceps que no poden protegir el seu país s'extingiran. Ara que la dinastia Song ja no ha mantingut el seu llinatge i ha perdut el país, és millor establir la reina de Yin com a primera monarca i heretar el llinatge de la dinastia Tang. No és el successor del príncep suprem de la dinastia Song, però és millor obtenir la reina de la dinastia Yin Ming. Per aquest motiu, a la dinastia Song, s'esperava que els descendents directes no estarien disponibles durant molt de temps; encara que s'aconseguissin descendents directes, aquests ja s'havien extingit i no s'havien d'establir, va dir Confuci al "Llibre dels ritus".

      "Qiu és nadiu de Yin". Els nostres avantpassats han transmès que és apropiat considerar Confuci com a emperadriu de la dinastia Tang". Les seves paraules eren incomprensibles, per la qual cosa es va adormir.

      		»
      — Biografia de Yang Hu Zhu Mei Yun

    Referències

    1. ↑ Folch, M. Dolors.. La construcció de la Xina : el període formatiu de la civilització xinesa. 1ª ed. Barcelona: Empúries, 2001. ISBN 84-7596-802-3. 
    2. ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Eciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9. 
    3. ↑ Keightley, 2000.
    4. ↑ Keightley, 1999, p. 233–235.
    5. ↑ Keightley, 1978b.
    6. ↑ 6,0 6,1 Keightley, 1999, p. 232.
    7. ↑ Keightley, 1978a, p. xiv.
    8. ↑ (Keightley, 1999, p. 233), amb detalls addicionals dels Registres històrics.
    9. ↑ Keightley, 1999, p. 233.
    10. ↑ 邶、鄘二國考 Arxivat 17 de juny 2011 a Wayback Machine. (Bei, Yong two national test)
    11. ↑ 周初"三监"与邶、鄘、卫地望研究 Arxivat 26 de juliol 2008 a Wayback Machine. (Bei, Yong, Wei – mirant la recerca)
    12. ↑ "三监"人物疆地及其地望辨析 ——兼论康叔的始封地问题 Arxivat 9 de maig 2011 a Wayback Machine. (innovant sobre el problema de Kangshu)
    13. ↑ 一 被剥削者的存在类型 (Explotat per la presència de...)
    14. ↑ Xinzhong Yao. An Introduction to Confucianism (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 23. ISBN 0-521-64430-5. «Es creu que Confuci era descendent de la casa reial de la dinastia Shang i la seva família va viure a l'estat de Song fins que el seu avi es va veure obligat a traslladar-se a l'estat de Lu.» 
    15. ↑ Xinzhong Yao. Confucianism and Christianity: A Comparative Study of Jen and Agape (en anglès). Sussex Academic Press, 1997, p. 29. ISBN 1-898723-76-1. 
    16. ↑ Lee Dian Rainey. Confucius & Confucianism: The Essentials (en anglès). John Wiley & Sons, 2010, p. 66. ISBN 978-1-4051-8841-8. 
    17. ↑ Rafe de Crespigny. A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23–220 AD) (en anglès). BRILL, 28 de desembre 2006, p. 389–. ISBN 978-90-474-1184-0. 
    18. ↑ 中国孤竹文化网 Arxivat 1 April 2010[Date mismatch] a Wayback Machine. (Xarxa cultural xinesa Guzhu)
    19. ↑ 解开神秘古国 ——孤竹之谜 (unlocking the ancient mystery of Guzhu)
    20. ↑ 孤竹析辨 (Identificació de l'anàlisi de Guzhu)
    21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Sun, 2006.
    22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 Fairbank i Goldman, 2006, p. 33.
    23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Fairbank i Goldman, 2006, p. 34.
    24. ↑ Needham, 1971, p. 43.
    25. ↑ Fairbank i Goldman, 2006, p. 34–35.
    26. ↑ Harrington, Spencer P. M. «Shang City Uncovered» (en anglès). Archaeology. Archaeological Institute of America, vol. 53, núm. 3, maig-juny 2000.
    27. ↑ Tang, Jigen; Jing, Zhichun; Liu, Zhongfu; Yue, Zhanwei «Survey and Test Excavation of the Huanbei Shang City in Anyang». Chinese Archaeology, vol. 4, 2004, pàg. 1–20. DOI: 10.1515/CHAR.2004.4.1.1.
    28. ↑ Allan, 1991, p. 63.
    29. ↑ Bagley, 1999, p. 168–171.
    30. ↑ Bagley, 1999, p. 124–125.
    31. ↑ Wilkinson, 2013, p. 669.
    32. ↑ Wagner, 1993, p. 20.
    33. ↑ Cheung, 1983.
    34. ↑ Lin, Meicun «Seima-Turbino Culture and the Proto-Silk Road» (en anglès). Chinese Cultural Relics, vol. 3, núm. 001-002, 2016, pàg. 255, Figura 15. ISSN: 2330-5169. «Val la pena assenyalar que de la tomba de Fu Hao a les ruïnes Yin es va desenterrar una figureta de jade (figura 15:5) que s'assembla a una figureta de bronze d'estil Seima-Turbino (figura 15:3) i un ganivet amb el pom de cap de cérvol (figure 15:6). Un ganivet similar amb el pom de cap de cérvol també es troba a la col·lecció del Museu Baoji de col·leccions de bronze (figura 12:4). Aquests descobriments i artefactes recollits revelen la transmissió cultural entre els antics habitants de la regió del riu Groc i els nòmades de l'estepa eurasiàtica.»
    35. ↑ Batycka, Dorian. «A 3,000-Year-Old Gold Burial Mask Found in Shangcheng Dates to One of China's Earliest Recorded Dynasties» (en anglès). artnet, 24-09-2022.
    36. ↑ Zeng, Wen; Li, Jiawei; Yue, Hongbin; Zhou, Hui; Zhu, Hong «Poster: Preliminary Research on Hereditary Features of Yinxu Population». 82è Congrés Anual de l'Associació Americana d'Antropòlegs Físics, 2013.
    37. ↑ Lee, 2002, p. 16–17.
    38. ↑ Lee, 2002, p. 32.
    39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Keightley, 1999, p. 248.
    40. ↑ Pankenier, 1981–1982, p. 23.
    41. ↑ Pankenier, David W. «The cosmo-political mandate». A: Astrology and Cosmology in Early China: Conforming Earth to Heaven (en anglès). Cambridge University Pressn, 2015, p. 197. ISBN 978-1-107-53901-3. 
    42. ↑ Nivison, 2018, p. 165.
    43. ↑ Lee, 2002, p. 28.
    44. ↑ Lee, 2002, p. 31–34.
    45. ↑ Shaughnessy, Edward L. «The Date of the Zhou Conquest of Shang]». A: Sources of Western Zhou History: Inscribed Bronze Vessels (en anglès). University of California Press, 1992, p. 217–236. ISBN 978-0-520-07028-8. 
    46. ↑ Nivison, David S. «The Dates of Western Chou» (en anglès). Harvard Journal of Asiatic Studies. Harvard-Yenching Institute, 43, 2, 1983, pàg. 481–580. DOI: 10.2307/2719108. JSTOR: 2719108.
    47. ↑ Liu et al., 2021, p. 165, 169.
    48. ↑ Qiu, 2000, p. 60.
    49. ↑ Kerr, Gordon. A Short History of China (en anglès). Oldcastle Books, 2013, p. 3. ISBN 978-1-84243-969-2. 
    50. ↑ Shabaka, Roger B.; Black, Linda; Krieger, Larry S.; Naylor, Phillip C. World History: Patterns of Interaction (en anglès). Evanston, IL: McDougal Littell, 1999. ISBN 0-395-87274-X. 
    51. ↑ «Shang Dynasty Human Sacrifice» (en anglès). National Geographic, 28-02-2010.
    52. ↑ Pietrusewsky, Michael. «The physical anthropology of the Pacific, East Asia and Southeast Asia: a multivariate craniometric analysis». A: Roger Blench, Alicia Sanchez-Mazas, Laurent Sagart. The Peopling of East Asia: Putting Together Archaeology, Linguistics and Genetics (en anglès). RoutledgeCurzon, 2005, p. 201–229. ISBN 978-0-415-32242-3. 
    53. ↑ Howells, William. «Origins of the Chinese People: Interpretations of recent evidence». A: David N. Keightley. The Origins of Chinese Civilization (en anglès). University of California Press, 1983, p. 297–319. ISBN 978-0-520-04229-2. 
    54. ↑ Fairbank i Goldman, 2006, p. 35.
    55. ↑ Sun, 1989, p. 161–167.
    56. ↑ Chen, 2002, p. 67–71.
    57. ↑ Thorp, 1981, p. 239.
    58. ↑ Thorp, 1981, p. 240.
    59. ↑ Thorp, 1981, p. 240, 245.
    60. ↑ Thorp, 1981, p. 242, 245.
    61. ↑ Li, 1980, p. 393–394.
    62. ↑ Lerner et al., 1985, p. 77.
    63. ↑ Thorp, 1981, p. 245.
    64. ↑ Yuan, Jing i Rowan Flad. “Two issues concerning domesticated horses in China.” Bulletin of the Museum of Far Eastern Antiquities, vol. 75, 2003, pàgs. 110-126
    65. ↑ 65,0 65,1 65,2 Ebrey, Walthall i Palais, 2006, p. 14.
    66. ↑ Keightley, 1999, p. 272–273, 286.
    67. ↑ Keightley, 1999, p. 287.
    68. ↑ 68,0 68,1 68,2 Chang, 1994.
    69. ↑ Keightley, 1998.
    70. ↑ Keightley, 1999, p. 253–254.
    71. ↑ Keightley, 2004.
    72. ↑ 72,0 72,1 Smith, 1961.
    73. ↑ 73,0 73,1 73,2 Ebrey, Walthall i Palais, 2006, p. 17.
    74. ↑ Creel, Herrlee G. (1970). The Origins of Statecraft in China. The University of Chicago Press. p. 232.
    75. ↑ Taskin V.S., "Materials on history of nomadic tribes in China 3rd-5th cc", Issue 3 "Mujuns", "Science", Moscow, 1992, p.10, ISBN 5-02-016746-0
    76. ↑ Loewe M. and Shaughnessy E.L., eds., The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 B.C., New York, Cambridge, 1999, ISBN 978-0-521-47030-8, p. 269.
    77. ↑ Sawyer i Sawyer, 1994.
    78. ↑ Wang, 1993.
    79. ↑ Sawyer i Sawyer, 1994, p. 35.
    80. ↑ Rawson, Jessica «Chariotry and Prone Burials: Reassessing Late Shang China’s Relationship with Its Northern Neighbours». Journal of World Prehistory, vol. 33, 2, 6-2020, pàg. 135–168. DOI: 10.1007/s10963-020-09142-4. «These different monuments, petroglyphs, khirigsuurs and deer stones have illuminated the key role of the Mongolia plateau as a major region of origin for chariot and horse use in East Asia (and their associated weapons and tools), and also the likely source for the chariots and horses employed at Anyang»
    81. ↑ Shaughnessy, Edward L. «Historical Perspectives on The Introduction of The Chariot Into China». Harvard Journal of Asiatic Studies, vol. 48, 1, 1988, pàg. 189–237. DOI: 10.2307/2719276. ISSN: 0073-0548. «Recent publications of archeological discoveries throughout Soviet Central Asia, however, now allow the previous void between China and the Near East to be filled both spatially and temporally, leaving no doubt that the chariot did indeed enter China from the northwest at about 1200 B.C. (...) From this we might suggest an upper limit for artifactual evidence of the chariot in China of about 1200 B.C., which corresponds to the last part of King Wu Ding's reign (c. 1200-1180 B.C.).»
    82. ↑ Barbieri-Low, Anthony J. «Wheeled Vehicles in the Chinese Bronze Age (c. 2000-741 B.C.)». Sino-Platonic papers, vol. 99, 2-2000.
    83. ↑ Sawyer i Sawyer, 1994, p. 33.
    84. ↑ Sawyer i Sawyer, 1994, p. 34.

    Obres citades

    Bibliografia complementària

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Shang
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_Shang&oldid=32712387»