Demòcrates 66: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Bot arregla errors de l'editor visual |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
El 1986 van Mierlo tornà a les regnes del partit i s'oposà a la marginació del CDA en el govern format per [[Crida Demòcrata Cristiana|CDA]] i [[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]]. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1986|eleccions de 1986]] va guanyar tres escons i a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1989|de 1989]] tres més (12 en total), cosa que li va permetre intentar formar part d'un govern de coalició amb [[Crida Demòcrata Cristiana|CDA]] i [[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]], però finalment en fou marginat. Això no li va impedir doblar a 24 la seva representació a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1994|eleccions de 1994]], i així formà part de la ‘'coalició porpra'' amb PvdA i [[Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia|VVD]]. Així imposà en lleis algunes propostes seves sobre el referèndum, legislació de l'[[eutanàsia]] i el [[matrimoni homosexual]], així com propostes econòmiques centristes. Van Mierlo fou ministre d'exteriors. |
El 1986 van Mierlo tornà a les regnes del partit i s'oposà a la marginació del CDA en el govern format per [[Crida Demòcrata Cristiana|CDA]] i [[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]]. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1986|eleccions de 1986]] va guanyar tres escons i a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1989|de 1989]] tres més (12 en total), cosa que li va permetre intentar formar part d'un govern de coalició amb [[Crida Demòcrata Cristiana|CDA]] i [[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]], però finalment en fou marginat. Això no li va impedir doblar a 24 la seva representació a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1994|eleccions de 1994]], i així formà part de la ‘'coalició porpra'' amb PvdA i [[Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia|VVD]]. Així imposà en lleis algunes propostes seves sobre el referèndum, legislació de l'[[eutanàsia]] i el [[matrimoni homosexual]], així com propostes econòmiques centristes. Van Mierlo fou ministre d'exteriors. |
||
A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1998|eleccions de 1998]] va perdre 10 escons, que passaren als seus socis de coalició. Tot i això, i no ser necessari, formà part novament del |
A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1998|eleccions de 1998]] va perdre 10 escons, que passaren als seus socis de coalició. Tot i això, i no ser necessari, formà part novament del govern de coalició dirigit ara per Els Borst, antic ministre de salut. Alhora, el sector més jove del partit, els ''Opschudding'', exigien una política més liberal. El 1999 les seves propostes sobre el referèndum foren rebutjades pel vot en contra del dirigent del [[Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia|VVD]] Hans Wiegel, cosa que va fer que abandonessin el govern. Tornà amb la promesa de revisar-ho i l'elecció dels alcaldes mitjançant eleccions directes. |
||
A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 2002|eleccions de 2002]] fou trasbalsat per la irrupció de la [[Llista Pim Fortuyn]] i només va obtenir 7 escons. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 2003|de 2003]] en va perdre un més. El seu cap, [[Boris Dittrich]], va permetre la formació d'un nou govern de coalició amb CDA i VVD. Però el seu model d'elecció dels alcaldes fou rebutjat el 2005. Poc després [[Alexander Pechtold]] fou escollit cap del partit. |
A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 2002|eleccions de 2002]] fou trasbalsat per la irrupció de la [[Llista Pim Fortuyn]] i només va obtenir 7 escons. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 2003|de 2003]] en va perdre un més. El seu cap, [[Boris Dittrich]], va permetre la formació d'un nou govern de coalició amb CDA i VVD. Però el seu model d'elecció dels alcaldes fou rebutjat el 2005. Poc després [[Alexander Pechtold]] fou escollit cap del partit. |
||
Revisió del 22:41, 22 ago 2020
Demòcrates 66 (D66) és un partit polític neerlandès fundat el 14 d'octubre de 1966 per 44 persones, com el periodista Hans van Mierlo i Hans Gruijters, regidor d'Amsterdam. El 10 d'octubre de 1966 van fer una crida a reprendre les institucions democràtiques i a abandonar la política de polarització pròpia del segle xix, i a adoptar una ideologia basada en el pragmatisme i en l'avenç de la ciència política. El nom fa referència al Partit Demòcrata dels Estats Units, i la seva ideologia aplega progressisme liberal i democràcia radical.
Liderat per Mierlo, es presentà per primer cop a les eleccions de 1967 i obté 7 escons. El 1971 va obtenir 4 escons addicionals i formà un gabinet a l'ombra amb el PvdA i el Partit Polític dels Radicals. A les eleccions de 1972 tots tres partits formaren el Progressief Akkoord (PAK) amb un programa electoral comú Keerpunt '72, però només va obtenir sis escons. L'aliança guanyà les eleccions però no obtingué la majoria, i formà un gabinet extraparlamentari amb elements progressistes del Partit Antirevolucionari (PAR) i del Partit Popular Catòlic (KVP), liderat per Joop den Uyl. Van Mierlo va abandonar aleshores el partit i fou substituït per Jan Terlouw, mentre Gruijters era nomenat ministre d'habitatge.
Entre 1972 i 1974 va perdre bona part de la seva militància, de manera que a les eleccions provincials de 1974 la seva representació a la Cambra Alta (Eerste Kamer) restà reduïda a la meitat, i es plantejà fins i tot dissoldre's. Però els esforços de Terlouw ho van impedir i el 1975 començà a recuperar-se, de manera que a les eleccions de 1977 va recuperar dos escons perduts. A les de 1981 va arribar als 17 escons i entrà a formar part del govern de la CDA i PvdA, caracteritzat pel caràcter polèmic i els enfrontaments entre el cap Dries van Agt i el ministre den Uyl. Quan el PvdA deixà el govern continuà en la coalició, i a les eleccions de 1982 va perdre la dos terços del seu suport i reduït a sis escons. Terlouw es retirà i fou substituït per Maarten Engwirda.
El 1986 van Mierlo tornà a les regnes del partit i s'oposà a la marginació del CDA en el govern format per CDA i PvdA. A les eleccions de 1986 va guanyar tres escons i a les de 1989 tres més (12 en total), cosa que li va permetre intentar formar part d'un govern de coalició amb CDA i PvdA, però finalment en fou marginat. Això no li va impedir doblar a 24 la seva representació a les eleccions de 1994, i així formà part de la ‘'coalició porpra amb PvdA i VVD. Així imposà en lleis algunes propostes seves sobre el referèndum, legislació de l'eutanàsia i el matrimoni homosexual, així com propostes econòmiques centristes. Van Mierlo fou ministre d'exteriors.
A les eleccions de 1998 va perdre 10 escons, que passaren als seus socis de coalició. Tot i això, i no ser necessari, formà part novament del govern de coalició dirigit ara per Els Borst, antic ministre de salut. Alhora, el sector més jove del partit, els Opschudding, exigien una política més liberal. El 1999 les seves propostes sobre el referèndum foren rebutjades pel vot en contra del dirigent del VVD Hans Wiegel, cosa que va fer que abandonessin el govern. Tornà amb la promesa de revisar-ho i l'elecció dels alcaldes mitjançant eleccions directes.
A les eleccions de 2002 fou trasbalsat per la irrupció de la Llista Pim Fortuyn i només va obtenir 7 escons. A les de 2003 en va perdre un més. El seu cap, Boris Dittrich, va permetre la formació d'un nou govern de coalició amb CDA i VVD. Però el seu model d'elecció dels alcaldes fou rebutjat el 2005. Poc després Alexander Pechtold fou escollit cap del partit.
A les municipals de 2006 va perdre bona part del seu suport i poc després retirà suport al govern, provocant noves eleccions. A les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 va perdre la meitat dels escons i només li en quedaren tres.
Enllaços externs
- (neerlandès) Democraten 66
- (anglès) Democrats 66