~ 44.000 homes 110 canons de setge 59 morters 62 peces de campanya
~ 10.500 homes (51 d'ells soldats minadors)
4.000 pertanyents a la milícia urbana
226 canons 28 morters
Baixes
aprox. 20.000 homes
El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.
El 1700 moria sense descendència el rei Carles II d'Espanya (últim representant de la Casa d'Àustria). Des de feia ja uns anys, les condicions de salut del sobirà, que mai no havien estat bones, empitjoraven perillosament. Les monarquies europees, coneixedores de la situació, van començar un complex treball diplomàtic de cara a la successió.
En realitat, el que estava en joc era el control de la Monarquia Espanyola amb els seus dominis a Europa i les Índies. A més els Habsburg d'Àustria reclamaven drets com parents directes de la fins aleshores casa regnant a Espanya.
Carles II, indecís, va demanar consell al Pontífex, el qual tement que si la corona espanyola requeia en mans dels Habsburg austríacs es podria tornar a repetir aquella concentració de poder que es va donar amb l'Emperador Carles V, va aconsellar al sobirà que el millor seria la successió borbònica. A més Carles II estava sotmès a la pressió del partit filipista de la Cort de Madrid, encapçalat pel primat d'Espanya, el cardenal Luis Manuel Fernández Portocarrero, que en aquells moments era l'encarregat de dirigir la política espanyola. Tot això va fer que finalment es decidís per designar com a successor a Felip d'Anjou, secundogènit del Delfí de França, net de Lluís XIV i besnet per línia materna de Felip IV, com així deia el seu testament:
«
... declaro sigui el meu successor, en cas que Déu em porti sense deixar fills, al Duc d'Anjou, fill segon del Delfí, i com a tal li dic a la successió de tots els meus Regnes i dominis, sense excepció de cap part d'ells ...
»
L'obertura del testament va desencadenar el conflicte, ja que la nova aliança Espanya-França estava destinada a trencar l'equilibri europeu. El conflicte que va esclatar, conegut com a Guerra de Successió Espanyola, va tenir una durada de 10 anys i va concloure amb els tractats d'Utrecht (1713) i Rastatt (1714).
El ducat de Savoia es trobava entre França i el Ducat de Milà, territori espanyol, i constituïa, per tant, un corredor militar natural que connectava a banda i aliats, per la qual cosa Lluís XIV gairebé va obligar el duc Víctor Amadeu II a una aliança amb els franc-espanyols.
Víctor Amadeu II, aconsellat pel seu cosí el Príncep Eugeni de Savoia-Carignano, comte de Soisson i general de les tropes imperials, va tenir la intuïció que aquesta vegada la batalla principal entre França i l'Imperi tindria lloc a Itàlia i no en Flandes o Lorena. Sobre la base d'aquest convenciment, va decidir aliar-se amb els Habsburg, que eren els únics que, en cas de victòria, podien garantir la independència de l'Estat savoià.
De fet, una aliança amb França, en cas de victòria d'aquesta última, no hauria fet més que accentuar l'estat de submissió de la Casa de Savoia els gals, que ja durava prop d'un segle, mentre que l'emperador li prometia el Marquesat de Montferrat, part de la Lomellina i de la Valsesia, el Vigevano i part de la província de Novara.
Va ser una elecció hàbil i intel·ligent, però al mateix temps arriscada, perquè en cas de derrota de l'exèrcit savoià, hauria estat completament desposseït dels seus dominis.
L'elecció efectuada per Víctor Amadeu II a la tardor de 1703 (Tractat de Torí) va induir a Lluís XIV a iniciar les operacions, primer contra Savoia i després el Piemont.
Important va ser el rol jugat per l'anomenada Gallerie di mina, túnel excavat al subsòl circumdant a la ciutadella, en el qual es movia un cos especial de soldats: eren en total 51 més 350 excavadors que patrullaven aquest intricat laberint de galeries fent explotar barrils d'explosius sota les files dels soldats francesos. La profunditat de les galeries, disposada sobre dos nivells, arribava gairebé els 14 m.
El sistema de galeries de mines i contramines, utilitzat des d'antic, va prendre un nou impuls i sistematització després de la caiguda de Famagosta (Xipre) a 1571, en la qual els otomans les van usar sota els murs enemics.
Ja el 1572 Manuel Filibert va ordenar la construcció d'un sistema de contramines per defensar el bastió de San Lazzaro. Per als rebre aigua, la ciutadella va ser dotada de l'anomenat Cisternone, un enorme pou (la forma recordava de Sant Patrizio d'Orvieto), gràcies al qual la plaça forta gaudia d'una font d'aigua gairebé perenne. Aquestes mesures bèl·liques, que es van anar engrandint amb els anys, van fer de Torí una de les ciutats més ben defensades d'Europa.
L'agost de 1706 els exèrcits franco-espanyols estaven preparats per atacar Torí i situats a la rodalia de la ciutadella, però el comandant, Louis d'Aubusson de la Feuillade, pensava que els homes a la seva disposició eren encara insuficients i va preferir esperar reforços. Aquesta decisió es va revelar un error perquè donarà temps a la ciutat per fortificar fins al turó i reagrupar al voltant de la ciutadella en previsió d'un llarg setge.
El setge es va iniciar el 14 de maig quan les tropes franco-espanyoles (compostes per més de 40.000 homes) es van col·locar estratègicament de cara a la fortalesa. Segons la llegenda, aquest dia un eclipsi de sol enfosquir el camp de batalla a les 10:15, permetent veure la constel·lació de Taure. El sol era el símbol de Lluís XIV de França i aquest fet va animar gran manera a les tropes defensores, que es van imaginar una fàcil victòria.
El mariscal de França, el marquès Sébastien Le Prestre de Vauban, expert en tècniques de setge, hauria preferit un atac lateral a la fortalesa considerant la xarxa de galeries de contramines com un obstacle infranquejable, però La Feuillade no va fer cas i va ordenar a 48 enginyers militars excavar nombroses línies de trinxeres. Allò que per a Vauban era un perillós Cavill delle mini es va revelar de fet com fatal.
Per la seva part els assetjats, recolzats per la població (que va participar directament en la batalla), infligit nombroses baixes a l'exèrcit enemic. La batalla va continuar durant tot l'estiu de 1706.
El 8 de juny el duc de la Feuillade va enviar un missatger a Víctor Amadeu amb una oferta en la qual donava al duc la possibilitat de fugir lliurement de Torí per escapar dels bombardejos. Lluís XIV havia donat ordres de no posar en perill la vida del sobirà enemic, però aquest va refusar.
De tota manera, el duc no tenia intenció de romandre a la ciutat per molt temps: el 17 de junyVíctor Amadeu II va deixar Torí per trobar-se amb el príncep Eugeni de Savoia, el seu cosí, que estava anant a ajudar al comandament de les tropes imperials. La ciutat va ser deixada sota la direcció del general austríac Wirich Philipp von Daun.
El principal objectiu dels francesos va ser trobar una entrada a la fortalesa que els permetés penetrar en massa. L'operació no es va revelar gens fàcil: entre el 13 i el 14 d'agost va ser descoberta una entrada, a la qual els assetjadors van poder accedir després de nombroses baixes. Quan tot semblava ja perdut, els assetjats la van fer explotar sepultant els seus enemics.
Deu dies després, els francesos es van llançar a un atac sagnant a la Mezzaluna di Soccorso amb 38 companyies de granaders. Els piemontesos es van defensar utilitzant també material inflamable. Al final, la victòria va ser dels torinesa, que van obligar els enemics a retirar-se, però sobre el camp de batalla van quedar més de 400 víctimes només de part savoiana. Tement el brot d'una epidèmia, el comte Daun va fer preparar una fossa on va fer cremar els cadàvers.
En aquest punt passa el cèlebre episodi de Pietro Micca, que va sacrificar la seva pròpia vida per frenar l'enèsim atac francès a les galeries subterrànies. La situació semblava perduda per als piemontesos, tant que el comte d'Orleans, capità de l'exèrcit de Lluís XIV, havia arribat a Torí per donar-los el cop de gràcia.
El 2 de setembre els dos Savoia van pujar al turó de Superga, des d'on es dominava tota la ciutat, per estudiar la tàctica de contraofensiva, decidint envoltar l'enemic mitjançant l'ús del gruix del seu exèrcit i una part de la cavalleria cap a la zona nord-oest de la ciutat, la més vulnerable, tot i que això constituïa també un risc per la proximitat de les línies franceses. Aquests, per la seva banda, no podien fer res més que tancar-se en les seves pròpies trinxeres, l'arribada d'un contingent de socors d'aquestes dimensions els havia agafat clarament desprevinguts.
El 5 de setembre va ser interceptat a Pianezza per la cavalleria imperial un comboi amb direcció al camp francès. Es tractava d'un importantíssim èxit estratègic per part del príncep Eugeni de Savoia, a conseqüència d'això els francesos van haver de racionar les seves municions.
El 6 de setembre l'estratègia de rodejar a les tropes franceses va portar a les tropes savoians a posicionar entre els rius Dora Riparia i Stura di Lanzo. L'enfrontament final es va iniciar el 7 de setembre quan les tropes austro-piemonteses es van disposar al llarg de tot el front i rebutjar qualsevol temptativa de contraofensiva franco-espanyola.
El pla del príncep Eugeni preveia la ruptura de l'ala dreta francesa a través de la disciplinada infanteria prussiana del príncep Leopold d'Anhalt Dessau. L'atac sobre aquesta banda va ser particularment sagnant, i només al quart intent els prussians van aconseguir trencar la resistència francesa. En particular el regiment de la Marine, que defensava l'extrem dret francès, es va trobar sense més municions enmig de l'atac decisiu i, sense reforços ni provisions, va fugir.
La càrrega del príncep d'Anhalt, per E. Knackfuss al Zeughaus de Berlín.
En aquest punt, després de a veure rebutjat el contraatac de la cavalleria de d'Orleans, la victòria era una qüestió de temps. La cavalleria imperial va ser reorganitzada pel príncep Eugeni per aniquilar definitivament a l'adversària, atac en el qual va participar Víctor Amadeu II. Numèricament inferiors, els francesos van ser obligats a posar-se en fuga cap als ponts del Po, abandonant al seu propi destí a l'ala esquerra.
Les forces imperials del centre i de l'ala dreta tenia la missió de tenir ocupades a les tropes franceses contraposades. Un intent d'atac va aconseguir la ruptura temporal del front de d'Orleans, el qual es va veure obligat a intervenir amb part de la cavalleria per tancar la bretxa. Lucent, potentment fortificada i defensada per dos dels millors regiments francesos, Piemont i Normandie, no va ser mai ocupada per un assalt, però va ser abandonada pels defensors després d'haver cobert la retirada de les divisions que cobrien el centre i l'esquerra francesa.
Els francesos havien perdut prop de 6.000 homes, enfront dels 3.000 austro-piemontesos. En els dies següents, gairebé 7.700 francesos van caure encara en els enfrontaments amb els savoians oa causa de les ferides.
Víctor Amadeu II i el príncep Eugeni de Savoia van entrar a la ciutat ja alliberada per la Porta Palazzo, dirigint cap a la catedral per assistir a un Te Deum de gràcies. Sobre el turó de la Superga, com a record de la batalla, els Savoia van fer construir una basílica real, en la qual cada 7 de setembre se celebra un te deum.
Figurants del regiment Garden Françaises desfilen per la Via Pietro Micca de Torí amb ocasió del tercer centenari de la ciutat.
En record de la batalla, que tan profundament va marcar la futura història piemontesa, es van efectuar gravacions en els pilars de la ciutat amb la data 1706 i l'efígie de la Madonna della Consolata (després que el santuari de della Consolata no fos malmès, gairebé miraculosament, per les bombes).
Per recordar sempre la batalla, un futur barri torinès va ser batejat amb el nom de Borgo Vittoria. A més, al centre de la ciutat hi ha nombrosos carrers que recorden, amb els seus noms, a personatges destacats de la batalla: des de Via Pietro Micca fins Via Vittorio Amedeo II .
També es van organitzar grans manifestacions per celebrar el bicentenari i el tricentenari de la batalla: a 1906, en una Torí ja convertida en un dels centres industrials d'Itàlia, l'encarregat d'organitzar les festes va ser Tommaso Villa, sota el patrocini de l'alcalde de la ciutat, Secondo Frol. Per a l'ocasió es van celebrar congressos de caràcter històric, es van publicar llibres, es van inaugurar monuments, etc. La gran repercussió d'aquests fets va portar a declarar (25 d'agost) la casa de Pietro Micca a Sagliano com a Patrimoni nacional.
En ocasió del tercer centenari, a 2006, es va realitzar una gran reconstrucció històrica amb figurants provinents d'associacions històriques de mig Europa, ia més es va organitzar una exposició a la torre de l'homenatge de la ciutadella.
Fabio galvànic, L'assedio di Torino. Torino, Utet-Llibreria, 2005.
Dario Gariglio, 1706, l'Assedio di Torino. Torino, Blu Edizioni.
Climent Assumar, L'assedio di Torino (maggio-settembre 1706) i la Battaglia di Torino (7 settembre 1706). Torino, A. Giani, 1926
Maria Luisa Tibone. 1706-2006 La Battaglia di Torino - memòria ritrovate. L'artística Editrice, Torino, 2006.
Guido Amoretti, Il Ducato di Savoia dal 1559 al 1713. Sr Piazza, 1985.
Guido Amoretti, La verità Storica seva Pietro Micca - Dopo il ritrovamento della scala explosius (1958 - 1959) - VII Edizione, maggio 1996.
Alessandro Barbero. Il Ducato di Savoia, Amministrazione i tall di 1:00 Stato franco-italià, Roma-Bari, 2002.
Roberto Sandri Giachino - Giancarlo Melano - Gustavo Mola di Nomaglio (a cura di), Torino 1706: l'alba vaig donar un regne. Una mostra esdeveniment per ricordare, catàleg della mostra (Torino, Maschio della Cittadella - Museu Cívic Pietro Micca, 7 settembre 2006-3 giugno 2007), Torino, Editrice Il Punt - Associazione Torino 1706-2006, pp. 322.
Giovanni Cerino Badone (a cura di), Le Aquil ei Gigli. Una storia mai scritta, Torino, Omega Editore, 2007.
Gustavo Mola di Nomaglio, Roberto Sandri Giachino, Giancarlo Melano, Piergiuseppe Menietti (a cura di), Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 contra spirito europeu i identità regional, Attia del Convegno, Torino 1929-1930 settembre 2006, Torino, Centre Studi Piemontesi - Associazione Torino 1706-2006, 2007, 2. voll., pp. compl. XLVIII, 1021, (2). 'Associazione Torino 1706-2006, 2006, pp. 322.
Marc Albera, La zuppa Dopo l'assedio. La notte del 7/8 settembre 1706 a Palazzo Graneria della Roccia, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (V.), pp. 359-362.
Marc Anibaldi Ranco, Cartografia númerica delle opere di difesa i assedio di Torino del 1706 georeferenziata segella cartografia tècnica regional al I0.000, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 279-284.
Fabrizio Antonielli d'Oulx - Maria Luisa Reviglio della Veneria, Cenni sugli ordini realització i militari Francesi, Sabaudia i Imperiali dell'assedio di Torino, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 253-272.
Giuseppe Balbiano d'Aramengo, L'assedio di Torino nei documenti di Giuseppe Maria Solaro della Margarida, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 677-678.
Silvio Bertotto, Torino 1706: Luci sull'assedio Dagli Archivio comunali i parrocchiali del Torinese, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 363-387.
Paolo Bevilacqua - Fabrizio Zannoni, Le "Gallerie di Emanuele Filiberto". Breu storia vaig donar un Luogo comune, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 291-336.
Adriana Bevione, I Luoghi della città contra storia, esplorazione i scoperta, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 941-944.
Claudia Bocca, 1706, dona Torino all'Europa. Una proposta didattica, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 931-936.
Massimo Boccaletti, Salvat la Sindona !, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 909-910.
Daniele Bolognini - Elvio Ciferri, L'assedio di Torino negli Scritti di Serafina Brunelli, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 887-907.
Giovanni Bonino, Repertori di musiche del tempo di Luigi XIV in ús presso Unità militari partecipanti (sui due Frontier) all'assedio i alla Battaglia di Torino del 1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 273-278.
Davide Bosso, l'occupazione Francese di Chivasso, Luglio 1705 - settembre 1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 425-442.
Nadia Calascibetta, Il beat Sebastiano Valfrè: un percorso iconogràfic attraverso i secoli, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 879-885.
Carmelitana Scalzo di Moncalieri, Nel cuore della città assediata, una seminatrice di Speranza, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 861-878.
Alberto Casirati, Vittorio Amedeo II, il "Gran Re". Gli albori d'Italia in Un regne Lungo i difficile nell'Europa del XVIII secolo, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 7-16.
Gianguido Castagno, Maria Bricca treball storia i leggenda, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 607-614.
Piero Cazzola, Due assedi, due Vittorio: Torino 1706 - Poltava 1709. Un Duca diventa Re - un tsar Imperatore, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 161-166.
Giovanni Cerino Badone, 7 settembre 1706: l'alba vaig fer un imperi, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 125-141.
Tiziana Chiara, Presentazione del Progetto "Sulla Orme di ...", in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 937-939.
Arabella Cifani - Franco Monetti, novit per Luigi Prinotto (1685 circa - 1780), autor della scrivania amb la Battaglia di Torino per Carlo Emanuele III di Savoia, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 801-830.
Alfons Cipolla - Giovanni Moretti, Diroccata amb apoteosi. Il mite di Pietro Micca attraverso il teatre, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 549-557.
Mario Coda, I Micca: una famiglia del ceto Popolare entrat nella storia Grazie all'eroismo di Pietro Micca, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 487-525.
Fabrizio Corrado, Due dipinti di Battaglie a confrontar in Palazzo Reale, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 831-838.
Cornelia Diekamp, La galleria del príncep Eugenio di Savoia nel Belvedere Superiore a Vienna. Storia i Ricostruzione, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 741-799.
Claudio Di Lascia, Il destinació vaig donar un cadetto. Giuseppe Amico di Castellalfero dall'arte della guerra fautors delle arti, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 713-732.
Alessandro Gaido, Pietro Micca el'assedio di Torino nel cinema, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 559-564.
Enrico Genta Ternavasio, Cenni sull'attività política i diplomàtica contra Sei i Settecento, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 23-25.
Nicola Ghietti, Carmagnola 1706: riflessi della guerra seva una città di província vicina alla capital, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 473-478.
Bruno Guglielmotto-Ravet, In Soccorso del Duca. Lettere inèdita del príncep Eugeni pubblicate dona Luigi Cibrario, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 143-159.
Paul Guichonnet, La Savoia i la Guerra di successió Spagnolo (1703-1713), in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 27-35.
Guglielmo Guidobono Cavalchini, 1.706 : prima i Dopo Torino. Il Principe Eugenio, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 389-398.
Giancarlo Libertà, Gli Olivero el'assedio del 1706: vicende vaig donar una famiglia e delle sòls proprietà, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (V.), pp. 337-348.
Alberic El Faso di Serradifalco, Il ruolo della nobiltà Piemontese nelle campagne di guerra 1703-1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (V.), pp. 615-664.
Giorgio M. Lombardi, Potenza statiche i Potenza dinamiche a confrontar contra l'assedio di Torino i la política "italiana" dei Savoia, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 3-6.
Damiano Lombardo, Pietro Micca nell'attualità del 2000, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 589-591.
Alberto bordell, 1706 : i Savoia a Casale, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 411-424.
Maurizio Lupo, Spade i Sabri dell'armata di Vittorio Amedeo II di Savoia, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 235-251.
Vittorio Marchisa, Saperi materialitza senza Cortine né frontière, all'alba del Regne di Sardegna, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 99-110.
Gian Giorgio Massa, Le Cascine sono occupate; bruciano a centinaia i Casini i li ville, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 349-358.
Peter John Mazzoglio - Marc Anibaldi Ranco, Sussistenze dell'assedio di Torino del 1706. Edifici i tracce delle opere di difesa e di assedio ancora esistenti nel territori Torinese, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 285-289.
Pier * Giancarlo Melano, La manutenzione della memòria, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. XXVII-XXXI. Piergiuseppe Menietti, donaré un Volto all'eroe. La iconografia di Pietro Micca treball invenzione i celebrazione, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 527-548.
Aldo A. Mola, Il bicentenari della Vittoria di Torino: paràbola dell'unione treball príncep i Nazione i convergenza treball liberalització i Cattolici. L'azione di Efisio Giglio Tos, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 181-185.
Gustavo Mola di Nomaglio, 1.706 : Torino assediata i Soccorso dall'Impero. Terzo millennio: txi soccorrerà l'Europa sotto assedio?, in Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. XXXIII-XLIV.
Maria Luisa Moncassoli Tibone, 1706-1906-2006. Memorie ritrovate, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 479-483.
Roberto Nasi, Vittorio Amedeo II i li azioni della cavalleria durant l'assedio di Torino del 1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 399-410.
Mario Ogliaro, Un'eclissi per il Re Sole: ambiguità diplomatiche i intrighi delle corti europea alla vigília dell'assedio di Torino del 1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 37-91.
Matteo Paesano, Le Armi Piemontesi nella guerra di successió Spagnolo: una tradizione ancora viva, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 111-124.
Patrizia Petitti, Il "Sesso imbelle": cenni intorno alla partecipazione delle donne alla difesa di Torino nel 1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 595-606.
Maria Teresa Reineri, Anna Maria d'Orléans, Regina di Sardegna, Duchess di Savoia, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 17-21.
Maria Luisa Reviglio della Veneria - Fabrizio Antonielli d'Oulx, Feste religiose nel bicentenari della Battaglia di Torino: 1706-1906, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 911-924.
Enrico Ricchiardi, L'Esercito Ducale sabaudo nel 1706. Organizzazione, uniformitat, bandiere, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 189-233.
Mauro Ronco, L'assedio di Torino del 1706: un episodi del tradimento del regno di França ai Danni della Cristianità, in: Torino Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 93-97.
Roberto Sandri Giachino, Un suddito sabaudo ambasciatore straordinario a Vienna i Commissario Imperiale in Itàlia: Ercole Turinetti di Prières, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 679-711.
Simonetta Satragni Petruzzi, Pietro Micca nell'elogio di un poeta romanesco: Filippo Tartùfari, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 585-587.
Renzo Savarin, Formi, forza i limiti della dimensió religiosa in una città assediata. Figuri significatives, classi socialització ed Eventi collettivi nella Torino del 1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 841-859.
Maria Teresa Serra, Echi di guerra nelle Valli di Lanzo, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 467-472.
Andrea Signorelli, Dona Torino a Richmond: il camp trincerato i li sòls applicazioni nelle strategie del XVIII i XIX secolo, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 167-180.
Bruno Signorelli, Giovanni Battista Gropello ministre di Vittorio Amedeo II i suo plenipotenziario durant l'assedio di Torino (giugno-settembre 1706), in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 665-675.
Alberto Moshe Somekh, Un poemetto litúrgic ebraico a commemorazione degli Eventi del 1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 925-928.
Franz zu Stolberg-Stolberg, I brandeburghesi a Torino nel 1706, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 733-737.
Pompeo Vagliani, "Et Felice, o Pietro Micca, dell'Italia Salvatore". La figura di Pietro Micca nella pubblicistica per l'infanzia i nei testi scolastici treball Ottocento i cosí Novecento, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 565-583.
Camillo Vaj, Il Sistema fortificato di Chivasso i Castagneto. Luglio 1705, la presa el'occupazione di Chivasso. I Piani d'attacco Francesi ii registries dell'archivio storico della città, per una lettura dell'assedio che excepte Torino, attraverso Nuovi documenti inediti, in: Torino 1706. Memòria i Attualità dell'Assedio di Torino del 1706 ... (v.), pp. 443-466.
